La tòfona es paga el doble que l'any passat, en una temporada dolenta

La calor i la falta de pluges han reduït la producció de tòfona d'hivern cultivada gairebé a la meitat respecte a l'any passat. La collita de tòfona silvestre és residual. Tant que molts dels tofonaires ni tan sols surten al bosc a buscar-la.

Segons l'Associació de Productors de Tòfona a Catalunya, en un bon any, es produeixen entre tres i quatre tones de tòfona, sumant la varietat cultivada en alzines amb el fong inoculat i les silvestres.

Enguany, les previsions de collita no arriben a dues tones, de les quals només cent quilos serien de tòfona extreta del bosc. S'ha de tenir en compte que són xifres aproximades, ja que no hi ha un recompte exhaustiu de la producció de tots els conreus existents a Catalunya.

Podria ser una temporada més curta

La temporada va començar al novembre i en principi hauria d'acabar a mitjans de març. Però, a banda d'haver-hi menys producció, les peces més preuades, arrodonides i amb més de cent grams de pes, són escasses. Per això els tofonaires es veuen a venir que tancaran la temporada abans d'hora.

Per tot plegat els preus es van disparar abans de festes, arribant a una forquilla d'entre 1.200 i 1.500 euros el quilo a preu final.

Ara, en el moment òptim per la qualitat, estan entre 500 i 800 euros. L'any passat es pagaven a 300 euros. El preu és la mitjana entre les més cares, les que habitualment compren als restaurants, i les irregulars, petites o amb defectes, que són més econòmiques i es venen a elaboradors de productes derivats, com l'oli amb tòfona o els formatges amb aquest fong incorporat.

L'increment de preus no ha arribat a tots els compradors finals, però hi ha restauradors, com Toni Bru, del Celler de l'Aspic, que es plantejarien treure de la carta els plats amb tòfona si n'han de pagar xifres desorbitades.

Assajos a Maials

La calor i la falta d'aigua cada cop serà un problema més greu per aquest cultiu. Per això des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya es treballa en camps experimentals a Maials, al Segrià, a 400 metres per sobre del nivell del mar. És una alçada molt per sota dels aproximadament 1.000 metres, on hi ha el clima òptim per al creixement del fong.

Però a Maials hi ha temperatures més elevades i més evaporació de l'aigua del sòl. Així, els científics esperen poder ajustar les necessitats hídriques de l'arbre perquè mantingui el creixement, en cas d'alzines joves, i, posteriorment, la producció.