La transtermitància, la gestió del patrimoni i la recuperació dels orígens marquen l'última jornada del festival Llamp
ACN La Torre de Fontaubella - Un ramat de 150 cabres acaba aquest diumenge el recorregut pels pobles de la Baronia d'Escornalbou, una iniciativa que culmina el festival Llamp de Santa Teca. La proposta de transtermitància posa al centre la gestió del patrimoni i reivindica els camins ramaders a través de tallers gratuïts sobre gastronomia i cultura. Segons Berna Ríos, membre de l'associació Santa Teca, l'aposta busca fer més partícips els pobles de la zona amb el festival i a la inversa. "Intentem que les coses que passen a l'entorn urbà es traslladin al rural, convertint els espais patrimonials en escenari d'aquestes activitats", ha afirmat. El Llamp tanca una edició amb canvi de format, on el gruix d'actes es va concentrar dissabte passat al Castell d'Escornalbou.
Com cada dia, el pastor Daniel Giraldo i els seus acompanyants han començat a munyir les seves cabres a les vuit del matí d'aquest diumenge. Una activitat oberta a la ciutadania, que ha pogut veure de prop i aventurar-se a intentar treure llet dels animals que formen part del ramat sota el guiatge del cabrer. De la seva llet -uns 45 litres diaris- n'elaboren formatge, iogurt i gelat. De fet, els tallers gratuïts per fer productes làctics a són part dels atractius que han complementat el projecte de transtermitància que s'ha escampat pels municipis que formen part de la Baronia d'Escornalbou dins la programació del festival Llamp.
D'aquesta manera, durant una setmana el ramat de 150 cabres murcianes-granadines ha fet parada als set pobles que històricament van ser jurisdicció senyorial del Castell Monestir d'Escornalbou. Qui ha volgut l'ha pogut acompanyar en trajectes de menys de quinze quilòmetres on s'han reivindicat els antics camins ramaders de la zona. "Ha estat bastant emocionant veure la participació de la gent dels pobles petits, molta calor però la gent s'ha volgut apropar", ha relatat Giraldo a l'ACN. De l'experiència, el pastor en destaca les interaccions que ha propiciat entre els veïns i la recuperació dels orígens. "Venim a proposar un espai de diàleg, aportem una metodologia que permet que la gent s'expressi sobre el territori i el paisatge", ha subratllat.
En aquesta mateixa línia, el projecte de transtermitància també ha incidit en la memòria oral a través d'un taller participatiu de paisatge de la mà de l'arquitecte Elias Casanovas. Així, s'han elaborat diferents mapes de cada poble on els veïns, especialment els més veterans, han deixat constància dels camins ramaders i altres espais amb valor sentimental que a dia d'avui ja només queden en el record. Alhora, els participants també han pogut plasmar els seus anhels i neguits envers el paisatge rural que els envolta. Aquest treball forma part d'una tesi doctoral de la Universitat Politècnica de Catalunya, que un cop finalitzi, pretén compartir els resultats amb les administracions locals implicades per fomentar un diàleg entre ciutadania i institucions.
Canvi de format del festival Llamp
La iniciativa ha culminat el programa del festival Llamp, organitzat per l'associació Santa Teca, que va viure el punt àlgid el passat dissabte al castell d'Escornalbou amb concerts, tallers, propostes enogastronòmiques, lectura de poesia, intervencions artístiques i taules rodones, entre altres. Tot plegat, en una edició que ha apostat per un canvi de format que ha estat "ben rebut" per part del públic. Segons l'organització, enguany un miler de persones han avalat el gir del festival. Més enllà de concentrar el gruix de la programació en un sol dia, enguany també s'ha volgut apostar per una relació més estreta amb els pobles de la zona, fent-los partícips del festival d'una manera més directa. "Està pensat perquè la gent del territori el gaudeixi, si venen turistes o visitants també està molt bé, perquè també descobreixen una manera de visitar un país a través de la cultura", ha asseverat Berna Ríos, membre de Santa Teca.
Ara bé, malgrat que el festival Llamp posa punt final a aquesta edició amb l'última jornada de transtermitància, el ramat de Giraldo no s'atura aquí. Amb l'acompanyament de l'Associació Camí Ramader de Marina, properament iniciarà una nova edició dels 'Camins de Vida' que arrencarà al monestir de Poblet i acabarà a la Cerdanya. Tot plegat, amb la voluntat de seguir reivindicant els camins ramaders i reclamar-ne la protecció.
