La UAB està disposada a parlar amb els alumnes expedientats abans de decidir sobre la seva expulsió
Els estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona expedientats pels aldarulls de fa mig any en el marc de les protestes contra el Pla Bolonya podrien ser expulsats del centre fins a un màxim d'onze anys. Després d'estudiar les proves i al·legacions, els professors han decidit instruir 31 dels expedients que afecten 28 persones. El rector de la universitat, però, ha avançat que estan disposats a parlar amb els afectats abans de prendre una decisió final sobre les sancions. Els alumnes, que aquests dies protesten amb tancades a dues de les facultats, consideren la mesura abusiva i anuncien que presentaran al·legacions.
2 min
Els estudiants afectats denuncien que s'ha aplicat un procediment d'instrucció que consideren partidista i irregular i que l'objectiu és reprimir l'exercici dels drets a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació. Per la seva banda, la UAB assegura que s'ha encarregat aquesta tasca a professors de reconegut prestigi professional i social que no van presenciar els fets. Els afectats tenen cinc dies per presentar noves al·legacions a partir del dia que rebin la notificació.
Perquè la proposta de sanció sigui ferma, expliquen els estudiants, ha d'estar ratificada pel rector de la UAB, Lluís Ferrer, i per la vicerectora Dolors Riba. El primer ja s'ha mostrat disposat a dialogar amb els alumnes abans de prendre cap decisió definitiva sobre les sancions.
Aldarulls polèmics
Els aldarulls van tenir lloc entre l'abril i el maig passat durant les protestes per la implantació del Pla Bolonya. Els primers incidents van passar el 18 d'abril, quan se celebrava la junta de constitució i la sessió permanent de la Facultat de Filosofia i Lletres, on estava previst discutir sobre els nous estudis marcats per el pla d'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior. Segons la versió de la universitat, els alumnes van impedir de forma reiterada i violenta la sessió i van arribar a entrar al despatx del rector.
Als estudiants també se'ls acusa d'ocupar de forma violenta el deganat el 29 de maig i de negar-se a abandonar-lo, a més d'obstruir la sortida del cotxe de la degana de l'aparcament. Un dia més tard, els estudiants van entrar al rectorat per impedir la constitució de la Junta Permanent de Lletres enfrontant-se als membres del servei de vigilància i van acabar accedint al despatx de la degana.
Mig any després, continuen les protestes per la implantació del Pla Bolonya a diverses universitats catalanes.
Perquè la proposta de sanció sigui ferma, expliquen els estudiants, ha d'estar ratificada pel rector de la UAB, Lluís Ferrer, i per la vicerectora Dolors Riba. El primer ja s'ha mostrat disposat a dialogar amb els alumnes abans de prendre cap decisió definitiva sobre les sancions.
Aldarulls polèmics
Els aldarulls van tenir lloc entre l'abril i el maig passat durant les protestes per la implantació del Pla Bolonya. Els primers incidents van passar el 18 d'abril, quan se celebrava la junta de constitució i la sessió permanent de la Facultat de Filosofia i Lletres, on estava previst discutir sobre els nous estudis marcats per el pla d'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior. Segons la versió de la universitat, els alumnes van impedir de forma reiterada i violenta la sessió i van arribar a entrar al despatx del rector.
Als estudiants també se'ls acusa d'ocupar de forma violenta el deganat el 29 de maig i de negar-se a abandonar-lo, a més d'obstruir la sortida del cotxe de la degana de l'aparcament. Un dia més tard, els estudiants van entrar al rectorat per impedir la constitució de la Junta Permanent de Lletres enfrontant-se als membres del servei de vigilància i van acabar accedint al despatx de la degana.
Mig any després, continuen les protestes per la implantació del Pla Bolonya a diverses universitats catalanes.
