La UE i el Mercosur firmen el tractat de lliure comerç: què passarà a partir d'ara

La Unió Europea i els països del Mercosur --l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai--, han firmat aquest dissabte l'acord de lliure comerç que ha d'establir un dels mercats comercials comuns més grans del món, de gairebé 800 milions de persones. 

Un projecte negociat durant més de 26 anys que ha acabat convertit en un doble acord: l'APEM, l'Acord de Col·laboració Política UE-Mercosur, i l'ATI --l'Acord Comercial Interí--, que és provisional i és el que estableix les bases del nou tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i aquests quatre països de l'Amèrica del Sud.

Malgrat la signatura, però, cap de tots dos acords entrarà encara en vigor. Primer han de ser aprovats pel Parlament Europeu i, en el cas de l'APEM, també necessita la ratificació dels parlaments dels 27 estats membres abans de poder-se aplicar.

En l'acte de signatura hi han participat, per part de la UE, el president del Consell Europeu, António Costa, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen i el Comissari de Comerç i Seguretat, Maros Sefcovic. I per part del Mercosur, els presidents del Paraguai, Santiago Peña, de l'Uruguai, Yamandú Orsi, de l'Argentina, Javier Milei, i el ministre d'Afers Exteriors del Brasil, Mauro Vieira. El president brasiler, Lula da Silva --que ahir va rebre la visita d'Ursula von der Leyen--, no ha assistit a la cerimònia, tot i ser un dels grans impulsors de l'acord. Lula volia que el pacte es firmés al desembre, quan ell era president del Mercosur.

També hi han assistit els presidents de Panamà --que acaba d'ingressar al Mercosur com a estat associat-- i de Bolívia, tot i que els seus països no estan inclosos en aquest acord.

L'acord s'ha firmat al Gran Teatre José Asunción Flores, dins de les instal·lacions del Centre Cultural del Banc Central de Paraguai, que és on va néixer el bloc del Mercosur fa 35 anys. I just després de setmanes de protestes de pagesos i ramaders de diversos països europeus, inclosos els catalans, que hi veuen una amenaça a les seves explotacions i també a la salut dels consumidors. 

Què falta perquè entri en vigor?

L'acord d'associació entre la UE i el Mercosur s'ha dividit en dos pactes que separen la cooperació política en diversos àmbits --inclosa a l'APEM-- del pacte pròpiament comercial, l'ATI, que els converteix en socis comercials prioritaris. 

El primer, més ampli i complex, requereix no només l'aprovació de l'Eurocambra, sinó també dels parlaments dels països del Mercosur i de cada estat membre, un pas que pot trigar anys a completar-se. El segon, l'acord de lliure comerç, podrà entrar en vigor un cop l'aprovi el Parlament Europeu, ja que la UE té competència exclusiva en la política comercial comuna.

Abans que es pugui votar a l'Eurocambra, però, haurà de superar dos tràmits previs. El primer, aquest dimecres, quan la mateixa Eurocambra ha de votar una resolució que qüestiona la validesa legal del mecanisme que permet ratificar l'acord comercial sense el consentiment dels parlaments dels estats membre. Si el Parlament Europeu aprova demanar un dictamen del Tribunal de Justícia Europeu sobre aquest punt, la ratificació de l'acord de lliure comerç s'hauria d'ajornar fins que el TJUE es pronunciï.

L'altre tràmit previ és l'opinió de les comissions de comerç internacional i afers exteriors del Parlament Europeu, que s'han de reunir i valorar l'acord abans d'enviar-lo a votació al ple de la cambra.

Tampoc és clar que, un cop arribi a l'Eurocambra, el text obtingui l'aprovació de la majoria dels 719 eurodiputats, que podran votar lliurement, sense seguir les directrius dels seus grups parlamentaris i, per tant, en funció dels interessos del seu país d'origen. El calcula que arribi a l'Eurocambra a la primavera i, en cas d'aprovar-se, seria quan l'acord entraria en vigor.

Diversos països europeus --com França, Polònia, Àustria, Irlanda o Hongria--, s'hi han mostrat obertament en contra. D'altres, com Bèlgica, es van abstenir en la votació del 9 de gener al Consell Europeu que va donar llum verda a aquest acord, o van canviar d'idea en l'últim moment, com Itàlia, que va votar a favor a canvi de contrapartides en la política agrària comuna (PAC). 

Els països reticents que van quedar en minoria al Consell Europeu encara podrien vetar el text des dels seus parlaments nacionals, tot i que l'acord de lliure comerç s'aplicarà de manera provisional fins que no s'arribi a aquest punt. És a dir, que l'Acord Comercial Interí, l'ATI, que ofereix reduccions aranzelàries en una àmplia gamma de béns i serveis, funcionarà com un acord independent fins que l'APEM complet entri en vigor. 

Segons el Consell Europeu, "l'objectiu és obtenir els beneficis econòmics dels compromisos comercials negociats al més aviat possible".

Un mercat comú de gairebé 800 milions de persones

L'acord comercial suposa una reducció del 91% dels aranzels a les importacions i exportacions en un mercat de gairebé 800 milions de persones i un pes econòmic de 19 bilions d'euros --un 20% del PIB mundial--. Segons Brussel·les, això suposarà un estalvi de 4.000 milions d'euros per a les empreses europees.

També inclou disposicions per facilitar la inversió i eliminar barreres al comerç transfronterer de serveis --inclosos els digitals i financers--, i d'altres sobre contractació pública per facilitar l'accés als processos de licitació pública entre els països de la UE i els del Mercosur.

L'acord entre la UE i el Mercosur es va començar a gestar al Brasil el 1999, quan la Unió Europea estava formada per 15 estats --i no els 27 actuals-- i en temps del boom del multilateralisme. Les converses, centrades en l'àmbit comercial, l'intercanvi de dades i la reducció d'aranzels, es van estancar durant sis anys al 2004, sobretot pels obstacles en el sector agroalimentari. Durant aquella època la Xina va emergir com a potència mundial i va guanyar influència a l'Amèrica Llatina.

Les negociacions es van impulsar fa 10 anys, amb avanços substancials en àrees com l'automoció o el sector làctic, però encara amb importants diferències en els sectors agrícoles i industrials, que s'han mantingut fins ara. 

Les tensions comercials amb els Estats Units --i l'augment d'aranzels de Donald Trump--, han donat l'empenta final per a l'aprovació de l'acord, que implica 31 països. I que, segons ha dit Ursula Von der Leyen, aportarà "beneficis reals i tangibles a la nostra població i als nostres negocis". 

El recel de la pagesia catalana

Un dels objectius de la Unió Europea amb aquest acord és capgirar l'actual dèficit comercial que provoca la diferència entre el que importa i el que exporta. La Unió Europea és el segon soci comercial dels països del Mercosur, mentre que, per a la UE, el Mercosur representa el seu desè mercat. 

L'any 2024 el comerç de la UE amb el Mercosur va pujar a més de 111.000 milions d'euros. La Unió Europea importa 56.000 milions d'euros en productes del bloc sud-americà i n'exporta per valor de 55.200 milions. En serveis, les dades d'importacions i exportacions encara són més altes.

També Catalunya registra un dèficit, en aquest cas, de 600 milions d'euros (les importacions són d'1.900 milions d'euros anuals davant els 1.300 milions d'euros d'exportacions). L'1,3% de les vendes de l'exterior de Catalunya i l'1,7% de les importacions són a països del Mercosur.

Això ara podria canviar, tot i que agricultors i pagesos no ho veuen tan clar. El que hi veuen, d'entrada, és un problema de competència de preus, per la diferència de salaris i costos amb els països del Mercosur, i de regulacions sanitàries i mediambientals, molt més exigents dins de la Unió Europea. I consideren que han pesat més els interessos de la indústria i els serveis que els de la pagesia la ramaderia.

Entre els productes d'aquí que més es venen al bloc sud-americà hi ha químics, maquinària variada, medicaments, oli o vi. Pel que fa a les importacions, els combustibles, la soja, el blat de moro o el cafè en són les mercaderies estrella. 

Els principals sectors beneficiats de l'acord de lliure comerç amb el Mercosur seran l'automoció, la maquinària, la química i la farmacèutica. Alhora, la UE tindrà un accés més favorable a les matèries primeres crítiques abundants al Mercosur, com són el liti, el grafit o el manganès, claus per a les transicions digital i verda.

El comerç total entre Espanya i el Mercosur és de 20.400 milions d'euros anuals, en xifres aportades pel Consell Europeu (que barreja dades de comerç de béns el 2024 i de serveis el 2023). Les principals exportacions de serveis el 2023 van ser en transport (800 milions d'euros), negocis (650 milions) i telecomunicacions (uns 600 milions d'euros).

Les clàusules mirall i de salvaguarda

Un dels últims serrells que s'ha estat negociant, i que han permès desbloquejar l'acord a última hora, han estat les anomenades salvaguardes: unes clàusules de protecció que permeten a Brussel·les intervenir quan trontollin sectors considerats sensibles --com la carn de boví, els ous o el sucre--. 

Les mesures de protecció s'aplicaran en cas que les importacions dels països sud-americans causin danys greus aquí i l'impacte s'avaluarà semestralment. 

Per exemple, si la Comissió detecta increment d'importacions del 5% en comparació amb els últims tres anys, o reduccions de preu d'aquests productes clau --si el preu és un 5% inferior a l'europeu--, pot obrir una investigació. Si hi veu danys en els productors europeus, podrà suspendre els avantatges comercials als productes perjudicats de forma temporal. Entre aquests productes hi ha la vedella, el sucre, el formatge, l'arròs, la mel o els cítrics. 

Això sí, haurà de compensar el Mercosur amb l'apujada d'aranzels d'un altre producte europeu.

També es protegeixen les denominacions d'origen per evitar imitacions de més de 350 productes agroalimentaris europeus --entre els quals, 59 indicacions geogràfiques espanyoles--. Entre aquests productes hi ha vins, olis o pernils --com l'oli del Baix Ebre-Montsià o de les Garrigues, la llonganissa de Vic, caves catalans, vins de l'Empordà, la sobrassada de Mallorca o cítrics valencians--. 

També s'ha fixat un límit a les importacions de productes agroalimentaris com la carn de boví --amb un màxim de 99.000 tones anuals, l'1,5% de la producció total de la UE-- i la de porc --màxim 25.000 tones, el 0,1% del total que produeix la UE--, o de les aus de corral --establert en 180.000 tones l'any, l'1,3% de la producció europea--.

Entre les salvaguardes també n'hi ha de mediambientals. Si el Brasil intensifica la desforestació de l'Amazones o algun país del Mercosur surt de l'acord ambiental de París, també hi haurà conseqüències.

El text també especifica que es reforçaran els controls de fruites, hortalisses i carn per comprovar si s'han utilitzat fungicides, insecticides o antibiòtics que han estat prohibits a la UE. Són salvaguardes sanitàries difícils de comprovar i mecanismes massa lents, segons denuncien agricultors i ramaders. 

Unes mesures que són similars a una clàusula mirall, perquè impliquen que els productes del Mercosur han de complir els mateixos estàndards fitosanitaris que els europeus. Precisament les clàusules mirall són una de les grans reivindicacions de la pagesia catalana, és a dir, que els béns importats s'hagin produït exactament sota els mateixos criteris que els que s'apliquen als productes de la UE. 

El compliment d'aquests estàndards inclou els límits als transgènics o als màxims de residus o pesticides permesos, així com medicaments veterinaris. No s'ha inclòs, però, una prohibició total als pesticides.