La Universitat de Lleida crearà l'arxiu més gran del món sobre l'alta edat mitjana
L'Arxiu Digital de la Documentació Altmedieval Catalana és el nou fons documental que ha impulsat la Universitat de Lleida i que es convertirà en un dels més extensos al món sobre aquest període.
La previsió és que pugui arribar a digitalitzar i fer consultables més de 40.000 pergamins catalans dels segles VIII al XII, amb traduccions al català, anglès i francès.
Inclourà principalment documents quotidians, que permetran fer un retrat d'aquest període. De fet, Catalunya és una de les societats més ben documentades d'Occident durant l'alta edat mitjana, gràcies a la gran quantitat de pergamins que s'han conservat d'aquell moment.
Permutes, donacions o vendes
Es tracta majoritàriament de documentació quotidiana: documents de venda, donacions, judicis...
Alòdia ven a Gualtered i la seva esposa Jerosòlima un terreny de tres sestariatae de sembrat a Cerc, Urgell
Com aquest fragment d'un contracte de compravenda d'una propietat que data de l'1 de juny de l'any 863, un dels molts documents que a poc a poc s'aniran afegint a l'ADDAC i que ja es poden consultar.
Són pergamins que s'han conservat de forma dispersa en arxius eclesiàstics o civils, però que sovint "es troben escampats, alguns no es coneixen, altres no estan digitalitzats o són difícils de consultar", explica el catedràtic d'Història Medieval de la UDL i impulsor del projecte Flocel Sabaté, que remarca:
Volem que sigui una eina a nivell mundial, no només hi haurà els documents sinó que estaran traduïts i seran totalment consultables.
La traducció es fa des del llatí medieval, tenint en compte que l'escriptura manuscrita també ha canviat al llarg dels segles i avui en dia es requereixen coneixements històrics i científics --l'anomenada paleografia-- per poder llegir aquesta documentació.
Tradició escrita
Arribar a recopilar 40.000 pergamins de l'alta edat mitjana és un fet pràcticament únic, perquè es tracta d'un període on s'ha conservat molt poca documentació. Catalunya, però, és un cas excepcional a Occident, i de fet es tracta d'una de les societats d'Europa més documentades durant aquests segles.
Segons Sabaté, això s'explica perquè "hi ha certa tradició cultural de mantenir les coses per escrit", a més, amb l'apropiació de la Catalunya la Nova "hi ha molt moviment de terres i propietats" i això afavoreix que es conservin molts documents per justificar drets sobre la terra o de rendes.
"Les restes d'un naufragi"
Tot i que Catalunya és un cas excepcional, Sabaté remarca que només han sobreviscut "les restes d'un naufragi" perquè a partir del segle XIX es va perdre molta documentació. Això s'explica perquè amb les desamortitzacions --és a dir, la confiscació de terres i béns a l'Església-- i amb l'abandonament de monestirs es van extraviar molts dels fons documentals que s'hi conservaven.
S'ha de tenir en compte que a Europa, durant l'alta edat mitjana, la producció de documentació era molt inferior que la que es va arribar a redactar durant els segles posteriors.
A partir del segle XIII, per exemple, amb l'arribada del paper i l'evolució cap a una societat baixmedieval, ja apareixen altres recursos històrics com els llibres notarials que permeten tenir una visió sobre la vida en aquell moment. Per això Sabaté destaca:
La documentació de l'arxiu permetrà retratar la societat de l'alta edat mitjana, una de les més difícils de conèixer
Segons Sabaté, això permetrà treballar a investigadors de tots els camps que vulguin aproximar-se a la realitat d'aquell moment.
Intel·ligència artificial i altres eines
Per fer la cerca més accessible, s'ha utilitzat intel·ligència artificial que permet, amb només una paraula clau, buscar entre tots els documents relacionats. També s'han inclòs traduccions en català, anglès i francès de tots els textos amb un resum que en permet la lectura, amb l'objectiu que ho puguin utilitzar investigadors d'arreu del món.
El projecte està liderat per la UDL, però també hi han participat universitats com la de Barcelona i la de Perpinyà, a més de l'Institut d'Estudis Catalans, i s'ha finançat a través de fons europeus.
Ara, un cop s'ha acabat de configurar tot l'arxiu, durant els propers anys s'anirà digitalitzant i introduint tota la documentació.
Carlemany i Guifré el Pilós
El període de l'alta edat mitjana a Catalunya és un moment convuls. Amb l'entrada dels musulmans, bona part del territori català actual queda sota el domini d'Al-Àndalus.
Davant l'avanç de les tropes musulmanes, Carlemany i el seu exèrcit atacaran i acabaran creant la Marca Hispànica. Entre els segles VIII i IX serà quan les tropes dels francs entraran per Catalunya i es crearan els comtats catalans, amb figures clau com Guifré el Pilós, qui va començar una important reorganització territorial.
Ja a partir del segle X els lligams amb l'imperi franc es debiliten i començarà un període d'expansió i creixement econòmic, amb un ascens del poder feudal.
