Netflix Warner HBO
Frank Gehry
Pesta porcina africana
Operació sortida
Concerts Rosalía Lux
Assassinat d'Abu Shabab
Sandro Giacobbe
Servei militar Alemanya
Cas Helena Jubany
Portes obertes Parlament
Pla Moves III
Betis - Barça
Ferran Torres
Busquets Alba MLS

La batalla del Camp Nou

La veritat del "fitxatge" de Beckham pel Barça

El 2003, Joan Laporta promet l'arribada de Beckham al club blaugrana. Lluís Bassat explica què s'amagava darrere aquella estratègia que li fa perdre les eleccions

01/12/2020 - 11.23 Actualitzat 01/12/2020 - 11.41

El candidat a la presidència del Barça l'any 2003, Lluís Bassat, explica amb pèls i senyals l'estratègia que va seguir Joan Laporta per prometre el fitxatge de David Beckham, jugador que finalment va anar al Madrid. En unes declaracions a "La batalla del Camp Nou", el publicista reconeix que la promesa de Laporta el va fer posar-se en contacte amb el director de l'agència de publicitat que tenia el Manchester United, l'equip de Beckham. Aquesta agència pertanyia al mateix grup empresarial que la de Bassat.

"Li vaig preguntar si era veritat que Laporta havia fitxat Beckham i em va dir que no, que ja l'havia fitxat el Madrid. I vaig insistir: 'Com pot ser que el web del United anunciï aquest acord?' I ell em va dir: 'Aquesta notícia només sortirà avui, demà ja no apareixerà al web, ja que això forma part de l'acord a què han arribat'."

La conversa continua i Bassat pregunta: "A quin acord es refereix?". Segons explica Bassat, li confirmen que la candidatura de Laporta havia pactat amb Alex Ferguson, el mànager del Manchester United, que, a canvi d'aquest gest, si ells guanyaven les eleccions fitxarien un jugador representat pel fill de Ferguson. Laporta va guanyar les eleccions i va fitxar un porter turc de 30 anys, extracomunitari i que no era excepcional: Rüstü Reçber. Qui era el seu representant? El fill de Ferguson.

David Beckham celebra un dels seus gols amb la samarreta del Manchester United. Foto: Reuters

Bassat atribueix a aquesta jugada el fet de passar de tenir un 42% d'intenció de vot a les enquestes a perdre davant Laporta, que en les mateixes enquestes amb prou feines arribava al 9%.