La violència contra les dones, normalitzada
El 20% dels espanyols creuen que obligar la parella a tenir sexe NO ha de ser delicte. 2 de cada 10. Tant homes com dones. És el resultat d'una enquesta del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques) sobre violència sexual. Una enquesta molt oportuna, que arriba en ple debat sobre la llei del "només sí és sí", tot i que, curiosament, no entra en el fons de la qüestió.
El CIS fa tot de preguntes sobre violència sexual, però omet la polèmica sobre la llei. Demana l'opinió sobre comportaments com ara fer comentaris sexuals no desitjats a una dona, fer petons o tocaments també en contra de la voluntat de la dona, o donar alcohol o drogues a una dona, sense que ella ho sàpiga, per poder tenir-hi relacions sexuals.
I pregunta també als enquestats què pensen sobre el fet de pagar una dona a canvi de sexe. Aquest últim punt, per cert, amb un clar biaix ideològic en les respostes: els votants de Vox estan majoritàriament a favor de la prostitució.
En general, les respostes a l'enquesta demostren que per a molts ciutadans les violències sexuals són inacceptables, però no punibles. No consideren que s'hagin de castigar per llei, quan sí que ho estan. Per exemple: forçar sexualment la parella és delicte. I no només és delicte, sinó que és un agreujant, perquè es fa sota una situació de convivència.
Els resultats de l'enquesta del CIS no sorprenen ningú. Al contrari, confirmen la realitat que tots tenim al voltant. Una realitat en què les situacions de violència contra les dones estan normalitzades. Quan es parla de "cultura de la violació" es parla d'aquesta realitat i del masclisme irreflexiu que portem incorporat com a societat.
El problema --i la crispació d'aquests dies per la llei del "només sí és sí" ho demostra-- és deixar-ho tot en mans dels jutges, esperar que la llei i el càstig resolguin una situació que és estructural i que és cultural. I que només començarem a deixar enrere de veritat amb un canvi de mentalitat: amb educació i amb tots els actors socials conjurats per fer-ho possible. I això passa, per exemple, per fer enquestes tan oportunes com aquesta del CIS en un moment de debat encès a l'opinió pública.
Però passa, també, per un debat asserenat entre partits polítics, encara més entre partits polítics que governen plegats, per abordar qüestions tan sensibles i tan determinants per al dia a dia de la meitat de la població com la llei del "només sí és sí".
