L'acidesa dels oceans de la Terra, el setè límit planetari que se supera
La Terra ha creuat el setè dels nou límits d'un sistema d'alertes que els científics determinen com a indicadors de la salut del planeta: l'acidificació dels oceans entra en zona de risc.
Per primera vegada, la ciència ens alerta que hem creuat un nou límit planetari i no és només una dada, sinó un avís per prendre mesures. Els científics diuen que encara hi som a temps, però avui els nivells d'acidesa ja fan mal als coralls, als mol·luscs i a altres organismes amb closca, que són la base de tota la xarxa alimentària marina. Els coralls d'aigües fredes, els esculls tropicals i la vida marina de l'Àrtic estan especialment en risc a mesura que aquest procés d'acidificació s'escampa i s'agreuja.
Els oceans absorbeixen una part important del diòxid de carboni que generem. Això ajuda a frenar l'escalfament, però aquest CO₂ dissolt converteix l'aigua en més àcida, i ara hem superat els límits segurs per a l'equilibri del planeta, segons l'informe científic de l'Institut de Potsdam per a la Recerca sobre l'Impacte Climàtic.
Els límits planetaris marquen els marges dins dels quals la Terra pot funcionar de manera estable i segura per a la humanitat. Aquest diagnòstic mostra que el planeta està sortint de la seva "zona segura operativa".
Ara, ja n'hem traspassat set dels nou d'aquests límits: la Crisi climàtica (l'increment de concentració de gasos d'efecte hivernacle i l'excés de calor ha empès el planeta fora de la zona segura), la pèrdua de biodiversitat fa que la integritat de la biosfera estigui greument afectada, les modificacions del sòl, com ara, la desforestació, la urbanització i la instal·lació d'infraestructures, han assolit nivells alarmants i la sobreexplotació de l'aigua dolça està afectant-ne les reserves . També de l'abús de fertilitzants en l'agricultura intensiva (nitrogen i fòsfor) estan pertorbant els cicles de nutrients més enllà dels nivells segurs així com la contaminació química, per plàstics i metalls pesants. I el setè límit és l'acidificació dels oceans.
L'oceanògrafa i biòloga marina Sylvia Earle subratlla que no és bona notícia però que seria pitjor no saber-ho perquè aleshores no podríem actuar. Com a mínim, diu, ara tenim l'oportunitat de fer-ho.
Sabem què hem de fer: abandonar els combustibles fòssils.
Mary Robinson, expresidenta d'Irlanda i referent mundial en justícia climàtica, desitjaria que els governs prenguessin les mesures necessàries per aturar aquesta espiral i que aquestes dades servissin per prendre decisions al més alt nivell.
Imagineu que cada pressupost nacional, cada pla de seguretat i cada acord comercial comencés amb la pregunta: això ens manté dins dels límits planetaris? Aquest és el canvi que necessitem, i és possible si els governs fan el pas.
La bona notícia d'aquest informe científic és que 2 d'aquests nou límits: la concentració d'aerosols i la capa d'ozó es mantenen dins dels llindars de seguretat. I això demostra que l'acció global, com ara el Protocol de Montreal, funciona.
