Lady Gaga mostra a Barcelona la bellesa del seu circ dels horrors: "Balleu fins a la mort!"
Urpes, calaveres, gàrgoles, corbs. Lady Gaga és una experta a reivindicar la bellesa de tot allò que se'ns ha dit que és lleig. No en va els seus fans es diuen "little monsters" (petits monstres).
Benvingudes i benvinguts al seu circ dels horrors particular. Un espectacle barroc, carregat de teatralitat i ple de foscor i bellesa.
La cantant divideix el concert --que va oferir aquest dimarts al Sant Jordi i que tornarà a repetir avui i divendres-- en cinc actes que constitueixen una mena de batalla entre el bé i el mal.
Ella representa tant un bàndol com l'altre i toca totes les tecles: la de diva del pop més mainstream, la de rockera, clàssica, experimental
Comencen a sonar vells himnes --"Bloody Mary", "Judas"-- i Lady Gaga apareix com la cirereta d'un pastís de vellut vermell. Un pastís vestit que deu fer, com a mínim, cinc metres d'alçada i amb una faldilla farcida de ballarins engabiats.
Sona "Abracadabra", banda sonora oficial del 2025, i mentre el seu exèrcit de ballarins es posa en guàrdia per interpretar "Poker face", el públic li demostra la devoció que mereixen les deesses de l'Olimp del pop.
No hi ha cap diva del pop que en aquests últims mesos hagi marxat de Barcelona sense que abans li cantin: "I guapa, i guapa, i reina, i reina!" Que els ho preguntin a Sabrina Carpenter, Dua Lipa o Billie Eilish, que encara deuen intentar esbrinar què els deien.
Els canvis de vestuari són incomptables. Per fer temps, alguns ballarins fan voguing, el ball que dramatitza el posat de models en passarel·les i revistes, i que fa tot just dos anys Madonna va portar en aquest mateix escenari.
I ara Lady Gaga apareix enterrada en un sorral, rodejada d'esquelets i calaveres. Comença a cantar "Perfect celebrity", un dels temes cabdals de "Mayhem", el seu últim disc i el que dona nom a la gira.
Un altre és "Disease", interpretat amb tota la banda de ballarins a l'estil "Thriller" de Michael Jackson. Però l'autèntic embogiment arriba quan interpreta temes com "Papparazzi" i s'enfunda una cua llarguíssima amb els colors de la bandera irisada. La mare oficial del col·lectiu LGTBIQ+.
Comença a sonar una guitarra acústica i els primers acords d'"Alejandro". Lady Gaga reapareix ara vestida com Maria Antonieta. De sobte, irromp amb una calavera gegant al mig de l'escenari i les pantalles transformen el públic en zombis amb els ulls verds.
L'experiència visual és tant estimulant com aclaparadora. Fa la sensació que si parpelleges t'hauràs perdut mig concert.
Lady Gaga canta "The dead dance" i demana: "Balleu fins a la mort!". Ella no deixa de fer-ho, tot i la marató de coreografies, canvis de vestuari i perruqueria.
El videoclip d'aquesta cançó li va dirigir Tim Burton i tot el concert podria ser perfectament part d'una pel·lícula burtoniana.
"Aquest concert és per a vosaltres, per a la comunitat queer. Pel vostre orgull, per la vostra llibertat, us estimem!", crida ara. I, tot seguit, comença a cantar l'himne queer per excel·lència: "Born this way". I el públic salta i salta.
Ballar fins a la mort, i més enllà. Ara puja a la barca de Caront, que la porta fins a l'altra banda de la passarel·la. Després de la festa, tot agafa un to molt més solemne i intimista.
Arriben "Million reasons" i "Shallow", banda sonora del seu debut cinematogràfic, cantant a la vora de Bradley Cooper, en la pel·lícula "Ha nascut una estrella" (2018).
Es queda sola al piano i interpreta "Die with a smile". En acabar, l'ovació és ensordidora. Hi respon amb: "Barcelona, I love you!" I explica que l'últim cop que va venir, ara fa set anys, passava per un mal moment.
Ara, des d'un moment vital completament diferent, ha volgut tornar a interpretar "Come to mama", una de les cançons d'aquell concert.
"Si torno d'aquí a 20 anys, em vindreu a veure?", pregunta mentre baixa a signar autògrafs al fossat. Ja en fa gairebé 20 que va començar, i resisteix imbatible al capdavant d'un panorama en què tot caduca cada cop més de pressa.
Ella continuat ballant. Fins a la mort? Quina? "Soc un monstre", diu. "Tots nosaltres som uns monstres, i els monstres no moren mai."
I tot i que aquí som de Castanyada, és inevitable acabar rendits al que, amb tota probabilitat, és la millor festa de Halloween que ha passat mai per Barcelona.
