L'AIE qualifica de "molt greu" la crisi energètica per la guerra i la compara amb les dels 70
L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) adverteix que la crisi energètica derivada de la guerra a l'Orient Mitjà és "molt greu" i supera les del 1970. Així s'ha expressat aquest dilluns Fatih Birol durant una intervenció al Club Nacional de Premsa d'Austràlia, a Canberra.
Durant l'acte, Birol ha assenyalat que l'actual crisi equival a "dues crisis del petroli i un col·lapse del gas junts".
Ho ha dit en referència a les crisis energètiques del 1973 i el 1979, provocades pels embargaments i retallades en la producció de cru a l'Orient Mitjà. Durant aquell període, segons ha explicat Birol, es perdien uns cinc milions de barrils al dia, mentre que, "només avui" se n'han perdut 11 milions.
"Cap país serà immune si la situació continua en aquesta direcció", ha assenyalat. El responsable de l'AIE, a més, també ha assenyalat la reobertura de l'estret d'Ormuz, pas clau pel qual transita prop del 20% del comerç mundial de petroli i gas, com la via principal per alleujar les tensions energètiques.
Creix la pressió dels governs sobre Ormuz
Aquest diumenge al vespre, Trump va donar 48 hores a l'Iran per reobrir aquest punt al pas de vaixells. En cas contrari, ha anunciat que atacarà les centrals elèctriques de l'Iran.
Davant aquest ultimàtum, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha reaccionat advertint que empitjorarà el setge sobre Ormuz, tancant-lo completament, en cas que Trump compleixi les seves amenaces.
En aquest sentit, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha sumat a la llista de mandataris que reclamen la reobertura de l'estret. "Ens trobem en un punt d'inflexió global. Una escalada més elevada podria desencadenar una crisi energètica a llarg termini per a tota la humanitat", ha escrit en un tuit compartit aquest diumenge.
També s'ha pronunciat en aquesta línia Emmanuel Macron, que també aquest diumenge ha parlat per telèfon amb el príncep hereu saudita Mohammed bin Salman. "Davant del risc d'una escalada incontrolada", Macron ha dit que considera "essencial" que "l'Iran restauri la llibertat de navegació a l'estret d'Ormuz", a més de reclamar una moratòria sobre els atacs "sobre infraestructures energètiques i civils".
El preu del cru segueix pujant
Després de vint-i-cinc dies de guerra, el preu del petroli continua incrementant-se. Aquest dilluns, el cost del barril de West Texas Intermediate, de referència als Estats Units, s'encareix prop d'un 1,8% i supera els 100 dòlars. També avança el barril de Brent del mar del Nord, que guanya més d'un 1,7% i se situa per sobre dels 113 dòlars.
A Espanya aquest augment s'ha vist compensat en part per la rebaixa del preu de l'IVA dels carburants, que diumenge va passar del 21 al 10%. Això ha fet que la gasolina caigui uns 20 cèntims de mitjana, i el gasoil, 17, tot i que encara són més cars.
La reducció total encara no s'aplica a totes les benzineres i es notarà més els pròxims dies. La baixada dependrà també de l'evolució dels mercats i dels marges de les petrolieres.
Aquesta pujada del petroli segueix condicionat les borses. Els principals mercats europeus han iniciat la setmana amb signe negatiu, amb baixades de l'1,8% per a Milà, de l'1,93% per a Frankfurt, de l'1,39% per a París i de l'1,38% per a Londres.
Igualment, les principals borses asiàtiques registren fortes correccions aquest dilluns. El Kospi sud-coreà ha tancat la jornada amb un descens de gairebé el 6,5%, mentre que l'índex Hang Seng de Hong Kong ha baixat més d'un 3,5% i la borsa de Xangai ha caigut un 3,7%. Al Japó, el Nikkei ha acabat la cotització amb una reculada de gairebé el 3,7%.
