L'aigua no hidrata? El mantra viral que no se sosté amb l'evidència científica
El volum d'informació sobre salut i hàbits de vida que es generen dia a dia és desbordant i, sovint, es colen missatges que tenen més de desinformació que de veritat.
És el cas del mantra fals repetit mil vegades per pseudoinfluenciadors i gurus que resa que "l'aigua no hidrata". Al llarg dels anys, vídeos amb aquesta afirmació s'han compartit i visualitzat milers de vegades.
El missatge que sovint acompanya aquesta frase és que l'aigua que bevem, sigui embotellada o de l'aixeta, no ens hidrata perquè els processos que la fan potable i apta per al consum, la desmineralitzen.
L'aigua que bevem ens hidrata?
La paraula hidratar-se, quan parlem de nutrició, vol dir aportar al cos el nivell d'aigua i minerals que necessita. Per tant, el concepte està directament vinculat a la quantitat de minerals que trobem a l'aigua.
Segons Isabel Pérez, responsable de Química Inorgànica d'Aigües de Barcelona, l'aigua que ens arriba a l'aixeta té una proporció equilibrada de minerals com el magnesi, el potassi o els clorurs sòdics i potàssics.
A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, per exemple, l'aigua que captem dels rius Llobregat o Ter ofereixen casuístiques oposades, com explica Eva Tusell, responsable de Qualitat de l'Aigua de Taigua, l'empresa municipal d'aigua de Terrassa: "L'aigua que es capta del Llobregat arriba molt mineralitzada mentre que la del Ter, arriba poc mineralitzada. Amb la barreja amb l'aigua de les dessaladores i dels aqüífers, s'acaba obtenint una mineralització equilibrada."
Justament l'aigua provinent de les dessaladores, cada cop més utilitzades, té una peculiaritat. En aquest cas, sí que passa per un procés de desmineralització pràcticament total.
Es tracta del procés d'osmosi inversa, que retira tots els minerals de l'aigua. Però immediatament després, i abans d'arribar a la xarxa, passa un procés invers de remineralització per afegir-hi les sals que la fan adequada per al consum, com explica Pérez:
Després del procés d'osmosi inversa, l'aigua passa per uns filtres de calcita que, en dissoldre's, aporta bicarbonat càlcic a l'aigua.
De fet, segons Isabel Pérez, existeix una mesura per establir quan una aigua és apropiada per al consum que és l'anomenat índex de Langelier.
Aquest índex mesura des del PH, la temperatura, l'alcalinitat, la concentració de calci fins a la quantitat de sòlids dissolts: "Si està entre -0,5 i +0,5 vol dir que l'aigua és equilibrada. Per sota, l'aigua seria corrosiva, oxidant, mentre que per sobre, seria aigua incrustant i pesada. En cap dels dos casos seria apta per al consum."
Per tant, l'aigua que ens arriba a l'aixeta de casa té minerals i ha passat diversos controls que en certifiquen la idoneïtat. Això sí, la variabilitat és gran segons on visquem. A la web d'Aigües de Barcelona es pot consultar com és l'aigua que ens arriba a casa.
Pel que fa a l'aigua embotellada, també conté minerals però possiblement no tants.
Les aigües anomenades minerals són d'origen subterrani, i el que les diferencia de la resta és que la seva composició química és sempre la mateixa. A més, són pures en el sentit que no reben cap tipus de tractament.
La seva composició química varia lleugerament, però sobretot contenen bicarbonat i calci, i --en menor mesura-- sodi. A partir d'aquí, i en proporcions també més petites, també hi trobem sulfats, clorurs, magnesi i potassi.
Això sí, segons Toni Borrell, responsable d'aigües envasades dels laboratoris Oliver Rodés --per on passen el 70% de les aigües que es comercialitzen a tot l'Estat--, el 85% de les aigües que analitzen són de mineralització feble. És a dir, que tenen menys de 500 mil·ligrams de minerals per litre d'aigua.
A aquesta dada s'agafen algunes recomanacions que s'han fet molt populars com ara beure aigua de mar o amb sal.
Dietes, electròlits i aigua de mar
Sovint els missatges a xarxes que sostenen que l'aigua no hidrata inclouen afirmacions com que el nostre cos necessita electròlits i altres elements per hidratar-se correctament i que l'aigua "normal" no els els dona.
Fins i tot es va un pas més enllà i s'arriba a recomanar beure aigua de mar.
Segons el professor de Química Ambiental de la UB Xavier Giménez, els electròlits són els minerals que qualsevol aigua embotellada o de l'aixeta ja conté i beure aigua de mar tal com la trobem a la natura no té cap sentit.
Per la catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la UB, Carme Vidal, l'aportació principal de minerals que rebem prové dels aliments i fins i tot bevent aigües de mineralització feble en tindrem prou, si tenim una dieta equilibrada.
"No hi ha evidència que l'aigua de mar vagi bé, però sí que hi ha evidència del risc", explica Giménez.
Amb un got d'aigua de mar ja prens més sodi del que recomana l'OMS en un dia.
"L'excés de sodi pot provocar hipertensió i augmenta el risc d'accidents vasculars o cardíacs", detalla el professor.
Segons la dietista Laura Bayle, en tot cas la recomanació de beure aigua de mar s'ha d'individualitzar i sempre ha de ser aigua de mar diluïda en aigua "normal".
Bayle remarca que la recomanació no és beure aigua directament del mar: "Si ens recomanen beure aigua de mar, ha de ser filtrada i esterilitzada i diluïda en la proporció correcta. Així, conté una ràtio d'electròlits molt similar a la que té el medi extracel·lular, que és el líquid amb què estan en contacte les nostres cèl·lules i a través del qual intercanvien nutrients, oxigen i productes de rebuig."
De fet, les aigües marines que es comercialitzen recomanen justament diluir, per exemple, un got d'aigua de mar en tres d'aigua "normal".
Per Bayle, beure aigua de mar molt diluïda (30 mil·lilitres per litre) "pot servir o bé per a tractar una carència o bé per fer profilaxis, és a dir per prevenir la deshidratació, entesa com la manca d'electròlits necessaris per a tenir un bon equilibri hidroelectrolític."
En canvi, Carme Vidal afirma que, amb l'aportació habitual de fruites i verdures i l'aigua convencional n'hi ha ben bé prou per mantenir-se hidratat correctament.
Segons Xavier Giménez, el que s'obté diluint aigua de mar amb aigua normal és una beguda isotònica qualsevol.
En tot cas, en el que tots els experts coincideixen és que beure aigua de mar sense diluir ens deshidrata i que no hi ha prou evidència científica dels efectes terapèutics de consumir-ne.
No només l'aigua hidrata
Tot i que en el món d'internet és difícil establir on comença un rumor o una tendència, l'any 2015 es va publicar un estudi a la revista American Journal of Clinical Nutrition on es va fer un experiment per saber quines begudes hidrataven més després d'un esforç físic.
L'experiment va demostrar que begudes com la llet sencera o desnatada, per exemple, tenien un efecte rehidratant superior a l'aigua. També va mostrar que productes com la cola, el suc de taronja o les begudes energètiques tenien un resultat rehidratant molt similar al de l'aigua mineral.
És possible que d'aquest estudi sorgissin els primers comentaris sobre els efectes poc hidratants de l'aigua tot i que en cap moment l'estudi no deia que l'aigua no hidratés.
En resum, l'aigua que prenem tant d'ampolla com de l'aixeta no està desmineralitzada i ens hidrata. Si hi volem afegir algun complement per sumar-hi minerals, el millor serà consultar els professionals.
