L'allau de mentides sobre l'arribada d'africans a les Canàries atia la xenofòbia i la desinformació

"El matí de Catalunya Ràdio" ha visitat aquesta setmana el port d'Arguineguín, on milers de persones s'han amuntegat durant dies i dies en condicions insalubres després d'arribar per mar des de les costes d'Àfrica.

L'arribada de milers de persones fugint dels seus països a la recerca d'una vida millor ha servit un cop més perquè es difonguin rumors i mentides que contribueixen a desinformar sobre un fenomen, el de l'emigració per motius socioeconòmics, que té múltiples causes i efectes més enllà dels missatges reduccionistes que atien els discursos xenòfobs o criminalitzadors.

Avui al "Fets o fakes" d'"El matí de Catalunya Ràdio" expliquem feines de "fact-checking" que han contribuït a desmuntar algunes de les històries que més han corregut per les xarxes els darrers dies al voltant d'aquestes persones.

La primera mentida és el suposat vídeo de dues persones nord-africanes llençant menjar a un riu que suposadament els haurien donat les autoritats espanyoles.

En aquest "fact-checking" de Maldito Bulo s'explica com es tracta d'una campanya de boicot als productes francesos que s'ha fet a Egipte.

La segona mentida és d'un vídeo que està tornant a córrer on s'hi veuen diverses persones negres destrossant cotxes. El rumor que es difon juntament amb el vídeo és que són persones que acaben d'arribar a les Canàries quan la realitat és que el vídeo és de 2018 al barri madrileny de Lavapiés, durant les protestes per la mort d'un manter perseguit per la policia.

La tercera mentida s'explica en un vídeo que fa un "zoom in" a la costa de Mauritània i s'hi veuen milers de petites embarcacions atracades al port de Nouadhibou. La persona que fa el vídeo mostra les barcasses i assegura que són al port a punt per venir cap a Europa plenes de migrants i envair el continent.

Si fas una cerca a Google Earth es pot veure efectivament aquesta imatge dels milers de barques concentrades però en l'històric d'imatges per satèl·lit podem descobrir que l'acumulació d'embarcacions ja es dona des de 2016. El mateix govern ha explicat, segons El Español, que la pesca és una indústria clau a la zona i que el creixement del sector ha fet petit el port.

Paradoxalment un dels motius que, per exemple, expliquen la fugida de milers de persones del Senegal són els tractats de pesca de la Unió Europea amb aquell país per pescar-hi, que priven milers de petits pescadors del seu mitjà de subsistència.

Finalment una quarta mentida segons la qual l'arribada de persones a les Canàries forma part d'una invasió militar coordinada i que fins i tot assegura que s'han vist nois marroquins amb tatuatges de l'exèrcit del país als braços.

En aquest "fact-checking" de Ràdio Televisió Espanyola es desactiven una per una aquestes mentides i es deixa clar que l'única part de veritat que tenen aquests rumors que corren és que la gran majoria de les persones que fugen dels seus països són homes joves.

L'àudio sobre el fals atemptat a Barcelona

Un dels "fakes" que més han corregut les darreres setmanes és un àudio on s'assegurava que una persona li havia dit a l'altra que una altra tenia un amic que sabia que hi hauria un atemptat a Barcelona el 3 de desembre. Passat el 3 de desembre, afortunadament no hi ha hagut ni aquest ni cap atemptat a Barcelona, Madrid o València (tres àudios sobre el tema havien corregut com la pólvora).

En aquesta feina del "Fets o fakes" expliquem com aquesta mena d'avisos són recurrents i els Mossos no els donen especial credibilitat. Apareixen de tant en tant i han corregut periòdicament des de l'11M de 2004. Per això, la policia demana no difondre rumors i desconfiar d'àudios la informació dels quals ve de terceres persones a qui no coneixem directament.

Malgrat desmentir la credibilitat d'aquests àudios, els Mossos recorden sempre que estem en alerta 4 d'amenaça terrorista.

Finalment hem recollit una veritat a mitges que ha corregut per WhatsApp on s'afirma que les mascaretes quirúrgiques estan fetes amb tefló i esterilitzades amb òxid d'etilè. El rumor també explica que les dues substàncies són cancerígenes.

Des del "Fets o fakes" hem explicat que durant la primera onada de la pandèmia és cert que es van fabricar mascaretes amb tefló però que aquesta no és una substància cancerígena.

En canvi, hem confirmat que l'òxid d'etilè sí que es fa servir per esterilitzar les mascaretes que es fan servir, per exemple, en els quiròfans i que aquesta substància sí que és cancerígena. Tot i així, hem consultat experts que detallen que la quantitat residual que queda d'òxid d'etilè a les mascaretes després de l'esterilització i el temps que hi estan exposats els metges la fa irrellevant i no nociva per a l'ésser humà.

Consulta altres "Fets o fakes"

Si veus o reps algun missatge o declaració que et grinyola, ens pots escriure un whatsapp per adreçar-nos dubtes o propostes que puguem verificar al 677 07 09 40.