L'altra factura de la guerra de l'Orient Mitjà: gasos d'efecte hivernacle i contaminació
La guerra, més concretament la indústria armamentística, no ha de rendir comptes a l'acord de París. Les seves emissions i efectes queden fora d'aquest pacte internacional de lluita contra el canvi climàtic i, per tant, és molt difícil de quantificar-les.
Malgrat això, un càlcul científic --fet per encàrrec del diari britànic "The Guardian"-- revela que només en els 14 primers dies del conflicte a l'Iran ja es van emetre 5 milions de tones de gasos d'efecte hivernacle.
Aproximadament la meitat d'aquestes emissions de CO2, uns 2,4 milions, provenen de la destrucció d'edificis. La resta, les han generat els avions militars que es desplacen fins a l'Iran, el llançament de míssils o la crema de petroli derivada de la destrucció de les refineries.
L'ecòleg Fernando Valladares, investigador del CSIC, subratlla el retrocés que això suposa en l'estratègia mundial per frenar l'escalfament global. Una estratègia que passa, bàsicament, per reduir emissions, no per augmentar-les.
Malgrat això, confia que, a mig termini, la guerra ens faci veure la necessitat de desenganxar-nos dels combustibles fòssils:
Això és un dels últims espeternecs de la que possiblement serà l'última crisi del petroli.
Ricardo Martínez, investigador del CIDOB especialitzat en aquestes qüestions, no és tan optimista.
Està d'acord que la guerra reforça el missatge que les renovables i l'energia nuclear són cada cop més importants per millorar la seguretat energètica, però qüestiona que aquest sigui el missatge guanyador.
Creu que "el missatge que s'està donant és que hem de reduir la dependència de l'Orient Mitjà però hem d'augmentar la dels Estats Units, que ja és el major productor de combustibles fòssils del mon".
De moment, el que ja ha aconseguit la guerra és posar l'agenda de seguretat per sobre de la climàtica, de manera que els fons que s'haurien de dedicar a mitigar les seves causes, les estan destinant a armament.
Pluja negra sobre Teheran
La destrucció de les refineries iranianes ha generat un pic d'emissions, però també una contaminació atmosfèrica que ja pateix la població de Teheran, una ciutat de més de 9 milions de persones banyada per una pluja negra de sutge i sofre.
D'aquesta contaminació, se'n derivaren problemes respiratoris i fins i tot alguns tipus de càncer. Maria José Caballero, portaveu de Greenpeace a Espanya, augura que la pluja negra afectarà la salut de la població de Teheran durant anys:
El que està caient sobre Teheran no és aigua, és verí. Quan deixin de caure els míssils, aquesta aigua tòxica continuarà matant en silenci durant dècades.
La biodiversitat d'Ormuz, en perill
El golf Pèrsic, una zona rica amb biodiversitat marina amb coralls i boscos submergits, és el territori dels Dugongos, una espècie de vaques marines, i també un corredor de cetacis que la guerra ja ha començat a destruir.
Tot i que no hi ha dades precises de quants petroliers han cremat per les bombes, a l'inici del conflicte Greenpeace en va localitzar 68 amb 16.000 milions de litres de petroli, l'equivalent al que consumim a l'estat espanyol en tres mesos.
Maria José Caballero explica que n'hi ha prou amb el vessament de la càrrega d'un d'ells per malmetre irreparablement aquest fragil habitat marí: "Tot està en risc".
La contaminació de l'aigua amb petroli també compromet l'aigua de boca de la que depèn la població de la zona. Les 450 desalinitzadores que subministren aigua potable a 100 milions de persones, en poden extreure la sal, però no el petroli.
