L'any del Cavall de Foc, símbol del dinamisme que la Xina necessita recuperar

Al voltant de les festes de l'any nou xinès, o any nou lunar, les ciutats grans es buiden, els trens, les autopistes i els aeroports s'omplen i finalment les famílies sopen juntes l'últim vespre de l'any que marxa.

Netegen les cases, les airegen perquè en marxin els mals esperits, decoren les portes amb el caràcter de fortuna i frases de bons auguris per a un nou cicle, aquest cop l'any 4724, segons el calendari xinès, que segueix la lluna.

Per això no cau sempre el mateix dia. L'any del cavall de foc comença el 17 de febrer i s'acabarà el 5 de febrer del 2027.

L'any nou xinès es coneix com la Festa de la primavera, que és alhora el moment més tradicional del calendari i el principal període de vacances anual.

Les generacions més joves compleixen amb les obligacions familiars els primers dies, retrobament i visita de parents pròxims, i després aprofiten per viatjar. Enguany els destins són sobretot països amics, Tailàndia, amb bon clima, o Rússia, amb fred però amb una càlida amistat geoestratègica.

Això en detriment del Japó, destí preferit els últims anys, però en crisi per la tensió política recent entre Tòquio i Pequín arran de la qüestió de Taiwan.

En general, els dotze animals de l'horòscop xinès tenen virtuts, però el cavall és molt positiu, perquè representa l'esperit independent, l'esforç i la vitalitat. És un any de bons auguris, el cavall és energia intensa, moviment, transformació...

El proverbi diu: "El cavall arriba primer"

Combinat amb l'element foc, la predicció assegura que aquest any nou ha de portar avenços en intel·ligència artificial i medicina, per exemple, i s'encoratja a perseguir els somnis.

I el somni xinès de fer de la Xina un país pròsper i estable, el viuen despertes les masses darrere del guiatge de Xi Jinping en les imatges editades de la Televisió Central xinesa.

El president xinès sempre apareix al voltant de l'any nou en visites a les províncies, envoltat per grups de camperols embadalits, assegut a la humil llar de famílies a les quals reitera que el país és conscient dels seus esforços. També obre la nevera per veure que no falti el més essencial i fa el que popularment es coneix com "mirar les olles", aixecar la tapa del que estan coent al fogó.

El líder es preocupa pel dia a dia dels menys afavorits pel progrés vibrant de les últimes quatre dècades. Però aquest anys, a més a més, ha recorregut centres d'investigació i recerca, empreses tecnològiques i zones comercials.

Envoltat i aclamat per unes masses enfervorides que si no fos per la roba actual podrien ser camarades de l'era maoista, Xi ha passejat per una típica fira d'any nou instal·lada a Longfusi, al centre de Pequín, un espai per a vianants envoltat pels mòduls i els gratacels d'un modern centre comercial acabat d'obrir.

Seguit per una acurada realització, hi ha deixat missatges diàfans. Ha comprat un tipus de pa tradicional per demostrar que s'ha d'activar el consum en una economia que no ha recuperat el dinamisme d'abans de la pandèmia.

És més, ha pagat en metàl·lic, amb un bitllet de vint iuans, una manera de fer l'ullet a les generacions més grans, més refractàries a pagar amb les apps.

També ha entrat en una cadena de dolços tradicionals per comentar les bondats dels seus productes, que tant li agradaven de petit. En una mostra del culte a la personalitat que Xi ha generat, tant la parada de pa com la botiga de dolços tenien els dies següents una llarga cua de famílies esperant comprar el mateix que el president.

Xi s'acomiadava dels presents a Longfusi amb unes paraules optimistes i de bons desitjos pronunciades en nom del Comitè Central del Partit Comunista: "Desitjo que tot el país sigui bonic, que el bon temps doni bones collites, prosperitat duradora i pau i estabilitat perdurables per a la nació i el poble!" assegurava el secretari general Xi entre els aplaudiments accelerats de les imatges de la televisió xinesa.

El cavall ploraner, símbol de les incerteses

Però no tothom encara l'Any de Cavall tan optimista: un fabricant es va confondre i va cosir de cap per avall el morro d'un cavall de peluix. En va sortir un nino adorable batejat com el cavall ploraner. N'ha hagut de continuar produint perquè s'ha fet enormement popular.

En el gest facial trist del cavall, molts joves hi han vist reflectit el seu estat d'ànim sota l'estrès de la feina, les dificultats econòmiques i la falta de perspectives.

En les dues setmanes prèvies a l'any nou xinès, a les estacions de Pequín i les altres grans ciutats de la República Popular, com Shanghai o Canton, comença un llarg viatge per a 300 milions de treballadors migrants que deixen les grans urbs per retornar uns dies a les seves poblacions d'origen.

Considerat el moviment més gran de població del planeta, s'ha iniciat el 2 de febrer i s'estén fins al 13 de març. Les autoritats han calculat que en aquest període de 40 dies es farà un nou rècord segons les dades oficials, 9.500 milions de desplaçaments, comptant també el turisme. Època de despeses extraordinàries, com el Nadal a Europa, serveix per calibrar la situació de l'economia.

Enguany el govern xinès ha prolongat un dia més, fins a nou, els dies de festa oficial per mirar de fomentar el consum, aprofitant aquest període de retrobament familiar, celebracions i viatges.

El Liu Huan té 41 anys, treballa fent reformes a Pequín i només pot veure les seves criatures quan torna al poble per l'any nou xinès. A bord del tren que el porta a casa li pregunto per què una vida separat de la família?

La resposta és instantània: "Senzillament per tenir més ingressos, més diners. Molts sectors no van gaire bé, les reformes encara són relativament rendibles. El mercat domèstic és dur ara, cada cop més difícil, cada cop més i més exigent," assegura.

Al vagó següent, a el Wang Shenghao, de dinou anys, que mira de compaginar estudis i feina, res no li resulta fàcil. "Ara mateix, estic a l'atur, sense fer res. I l'any passat va ser particularment difícil. El meu pla per a l'any que ve és començar de nou després de la Festa de la Primavera, trobar una nova feina i començar a viure una vida millor. Espero poder estalviar diners l'any que ve."

Dos seients més enrere, una parella de mitjana edat i un grup de joves asseguts just davant, de cara, no volen parlar amb els mitjans estrangers. Però sense donar el nom i gairebé com negant-se la capacitat d'opinar com a persona humil, del poble, el marit es deixa anar amb veu gairebé imperceptible en el vagó ple de gom a gom: "Només som gent corrent, no té sentit que ens entrevisteu... Només guanyem tres o quatre mil iuans al mes (350-500 euros)".

Pequín presenta xifres macroeconòmiques positives, però a peu de carrer la vida és més difícil. El consum no arrenca, paralitzat encara pels efectes de l'esclat de la bombolla immobiliària i un mercat de treball més inestable, amb l'atur que afecta particularment la població amb menys recursos, la que no pot agafar un avió o un tren d'alta velocitat.

En Liu, en Wang, i el senyor que no vol revelar el seu nom van a bord del que es coneix com a tren verd, els de tota la vida, que ara, millorats, fan una mitjana de 70 quilòmetres per hora.

El destí final del seu comboi és la província de Hunan, al sud de la Xina, 27 hores de viatge des de Pequín per veure la família pocs dies, un cop l'any.