L'AP-7, al límit del col·lapse: més trànsit, més desgast i una futura ampliació
L'AP-7 travessa Catalunya de sud a nord. Són 350 quilòmetres d'autopista que vertebren el país, però també una via de pas per a milers de conductors internacionals cada dia.
L'alliberament dels peatges --entre el 2020 i el 2021-- s'ha traduït en un augment exponencial del nombre d'usuaris: un 30%. En el cas dels vehicles pesants, la xifra és encara més alta, del 40%, tot i que en alguns trams concrets supera el 55%.
Un exemple: cada dia circulen per Martorell 120.000 turismes i 25.000 camions.
L'augment del trànsit comporta més sinistralitat i també més desgast de la via. I això es percep clarament en alguns trams de l'autopista.
Almenys 30 milions d'euros anuals en manteniment
Des de l'alliberament dels peatges, el manteniment va a càrrec del Ministeri de Transports, titular de la via. Segons les dades facilitades a TV3, cada any s'hi destinen més de 30 milions d'euros.
L'autopista està dividida en cinc trams. A cadascun d'aquests lots s'hi destina un pressupost específic dedicat al manteniment de la via i de les instal·lacions, la vigilància i l'atenció a accidents i el servei de vialitat hivernal, entre altres.
Fins a l'any 2021 tota aquesta despesa era assumida per les concessionàries.
El ministeri explica que, a banda del pressupost ordinari, també es fan obres d'emergència als trams més castigats. Darrerament s'han fet actuacions a Figueres i Fogars de la Selva, per exemple, per valor de 2,5 milions.
Molts conductors habituals, sobretot de vehicles pesants, titllen d'insuficient el manteniment que es fa a la via. Alerten que hi ha sots i petits esvorancs, sobretot al carril dret, el que fan servir més els camions.
El retorn dels peatges?
La falta d'inversió en manteniment ha portat algunes institucions, com la Cambra de Comerç de Barcelona o el RACC, a demanar el retorn dels peatges, una mesura impopular que el govern de Pedro Sánchez ha aconseguit esquivar a canvi d'invertir més diners en ferrocarril.
De fet, Espanya és una excepció a Europa pel que fa al pagament per ús de carreteres. La proposta de la Cambra posa el focus en els camions i es basa en els principis establerts per les directives europees de "qui utilitza paga" i "qui contamina paga" per garantir el manteniment i millora de l'AP-7.
En una línia semblant es mou la Cambra de Concessionaris d'Infraestructures i Serveis Públics, que aplega empreses com Abertis, Veolia, Alsa i Saba. Consideren que el govern espanyol dedica un 50% menys del que tocaria al manteniment de l'AP-7.
El RACC també proposa que els camions circulin de nit i ampliar carrils per descongestionar l'AP-7.
Una autopista amb més carrils
L'AP-7 és actualment una autopista de dos, tres o quatre carrils per sentit, en funció del tram. Això canviarà d'aquí uns anys amb l'objectiu de descongestionar l'autopista.
El ministeri ja està redactant el projecte de quart carril entre Martorell i Vilafranca del Penedès, un tram de 23 quilòmetres que podria costar 140 milions d'euros.
També està adjudicada la redacció del projecte de quart carril entre Sant Celoni i Montornès del Vallès. En aquest cas, 22 quilòmetres i una estimació de 115 milions.
Finalment, al sud, es preveu un tercer carril en un tram de 51 quilòmetres entre l'Hospitalet de l'Infant i Amposta. El cost estimat és de 162 milions.
En tots tres casos les empreses adjudicatàries tenien 36 mesos per elaborar els seus projectes. El termini ja ha expirat, però de moment el ministeri no ha mostrat el resultat d'aquests estudis.
Un cop es facin aquestes ampliacions --sense data en el calendari-- podria reduir-se notablement la congestió a l'autopista del Mediterrani.
Nous accessos a l'autopista
Un dels canvis que viurà l'AP-7 ben aviat serà la millora de l'enllaç de l'AP-7 en sentit sud amb la B-30, la C-58 i la N-150 a Barberà del Vallès. La finalitat és millorar la seguretat en un encreuament problemàtic de l'autopista. Les obres ja han estat adjudicades per un import de prop de 600.000 euros.
Mentrestant, s'estan redactant els projectes de 14 enllaços nous o ampliats que "ajudaran a minimitzar els trànsits interns de la xarxa secundària", segons la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
Alguns dels projectes els redactarà la Generalitat, i d'altres, el ministeri, però sempre serà la Generalitat qui executarà les obres. Els nous enllaços estaran situats a Masdenverge, Bellissens, el Vendrell, Banyeres del Penedès i Sant Celoni.
