L'artesania innova en materials i tècniques mentre ocupa 12.000 persones a Catalunya
La feina al sector de l'artesania sembla assegurada. A Catalunya hi ha 8.000 empreses que s'hi dediquen i 12.000 persones ocupades, segons el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya.
És, per tant, un sector amb molts treballadors autònoms i fortament feminitzat. De fet, les dones suposen el 51% del total de persones ocupades i, a més, estan creixent els intercanvis entre els sectors més marcats pel gènere.
D'aquesta manera, algunes dones s'endinsen en el món del treball amb ferro i alguns homes comencen a fer artesanies tèxtils. "Valor afegit" ha visitat els tallers de tres artesans i ha pogut comprovar com s'avança en la innovació de materials i tècniques de treball.
Artesania feta amb biomaterials
Sara González de Ubieta és una arquitecta de formació que treballa a cavall del disseny i l'artesania. Al seu taller experimenta amb nous materials que sorgeixen de plantes, bacteris o fongs, i també de les deixalles de l'entorn més pròxim. Amb això ha fet moltes sabates experimentals i ha assessorat marques comercials.
El disseny no només és fer producte. Ara, més que mai, és disseny de materials o com fer que els materials d'unes indústries vagin a unes altres, o el que coneixem com a disseny circular, o com fer nous materials, que ara també és un camp que estan agafant els dissenyadors i els artesans.
Una de les activitats preferides per la Sara és la cuina de materials. Davant les càmeres va fer una demostració d'elaboració d'un material plàstic a partir d'ingredients naturals.
El procés és molt semblant a la preparació d'una recepta gastronòmica, i per això resulta molt accessible i empodera els artesans. L'elaboració de bioplàstics és una de les tendències actuals del món de l'artesania, que prefereix utilitzar conceptes en anglès, com ara el de "makers" o "crafters".
Necessites una barreja de materials en què un gelifiqui i un altre plastifiqui. El que tenen de bo aquests materials és que els ingredients poden estar molt a l'abast i són orgànics.
"Ara mateix ,l'aplicació que s'està fent és per a coses d'un sol ús, com el packaging, que és un problema molt gran i en què el plàstic no cal que duri eternament, que es pugui desfer amb aigua o amb el pas del temps", explica la Sara, com es pot veure en aquest vídeo.
La sostenibilitat és una de les característiques de les noves tendències de l'artesania a Catalunya. Un sector que va a més gràcies a la difusió que els donen les xarxes socials.
Xavier Villas, cap d'àrea d'Artesania del Consorci de la Generalitat, creu que "l'artesania pot arribar a molts llocs on la indústria no pot arribar amb els conceptes de sostenibilitat, de proximitat, d'autoria, de la persona que té un missatge a donar a través del producte que elabora".
L'artesania del vidre de 40 Plomes
El vidre és el material que treballen en Dani i la Bianca al seu espai artístic 40 Plomes del Camp de l'Arpa de Barcelona. Apliquen totes les tècniques, en fred i en calent, per crear les seves peces i també per oferir serveis creatius o tècnics a clients finals o professionals d'altres rams.
Ho fan a partir del coneixement que acumulen i de l'experimentació continuada, com explica Daniel Orquín.
Ara mateix estem investigant amb un vidre òptic que ens arriba del Japó, que està pensat més per al món dels telescopis i l'òptica avançada. L'estem traient del terreny industrial per portar-lo a un terreny artístic, i el que fem ara és una prova de fluïdesa.
La Bianca posa en marxa el bufador per estirar fils de vidre de restes de producció, ja que l'aprofitament de la matèria és una de les prioritats del treball del taller. La parella va estudiar en una escola italiana de nivell mundial a la ciutat de Bolzano, un centre que va tenir el suport efímer de la Unió Europea i que ja no existeix.
Tot i néixer amb vocació artística, el seu negoci també té un vessant industrial, com explica el Daniel.
Nosaltres vam obrir l'espai amb la intenció de fer el nostre art i les nostres peces, però ens hem trobat que hi havia molta gent, professionals i particulars, que necessitaven els serveis, així que vam obrir aquestes dues línies, que són els dos pilars econòmics del taller.
El taller ha hagut de fer front a l'increment de la factura elèctrica, que és molt important en una activitat que implica la utilització de forns d'alta temperatura.
La gestió econòmica és el que més costa als artesans que hi ha a Catalunya, que majoritàriament tenen una forta vocació artística.
Per Xavier Villas, "ser artesà és una filosofia d'empresa que passa per produccions petites amb intervenció de la mà preferentment, tot i que es pugui ajudar de processos industrials en alguns casos, però és un sector en què treballen el cervell, el cor i la mà". Ho explica en aquest vídeo.
La tradició ceramista dels Cumella
En Toni i en Guillem Cumella són pare i fill, responsables de l'empresa de ceràmica que porta el seu cognom des del 1880 a la ciutat de Granollers.
L'activitat del forn va començar amb plats i olles, per derivar cap a la ceràmica artística, i, en les últimes dècades, a la ceràmica aplicada a l'arquitectura. L'empresa col·labora amb grans arquitectes a tot el món.
Toni Cumella ha estat el responsable de l'empresa les últimes dècades i ha enfocat l'activitat cap a l'arquitectura.
Actualment, la ceràmica aplicada a l'arquitectura està molt millor que no estàvem, i quan tenim un projecte ja descartes que sigui un problema de moda, és un problema més de concepte i que la ceràmica ofereix unes possibilitats que altres materials no ofereixen.
El treball continuat al taller ha acumulat un coneixement que s'ha transmès de manera natural a la nova generació, que pren el relleu després de formar-se en Economia i passar un any a l'estranger.
El futur passarà, al seu parer, per les noves tecnologies.
En Guillem Cumella parla sobre el que ell creu que aportar: "Es tracta de barrejar la tradició dels 143 anys que portem amb les noves tecnologies, com l'ús de robots i la impressió digital."
Des de l'àrea d'artesania del Consorci de la Generalitat, Xavier Villas creu que el sector està ben posicionat per al futur.
La tendència és molt positiva. Encara que el sector de l'artesania i l'imaginari col·lectiu pugui pensar que és una cosa del passat i tradicional, és una cosa de present i sobretot de futur.
A ceràmiques Cumella hi treballen tretze persones i facturen un milió i mig d'euros l'any. No fan producció en sèrie, sinó que treballen a mida en cada projecte que els encarrega un arquitecte.
Les peces de ceràmica s'han de coure al forn de gas, que ha multiplicat el preu per quatre els últims mesos i ha complicat la gestió.
Cumella és un exemple d'èxit en el món de l'artesania, en el qual predominen les microempreses de treballadors autònoms, una prova que, si es manté la constància en la feina, es poden aconseguir grans resultats.
