L'atur continua pujant a Catalunya i supera les 512.000 persones
Redacció/Agències
El nombre de persones aturades a Catalunya ha pujat al febrer en 4.209, coincidint amb la tercera onada de la pandèmia. I també les que estan en ERTO, que han repuntat en el segon mes de l'any amb 20.000 expedients nous.
Actualment, hi ha 512.290 persones registrades com a parades a les oficines de l'atur a Catalunya, un 29% més que fa un any, i 192.787 incloses en un expedient temporal d'ocupació. Els sectors més afectats són la restauració, el comerç, l'oci i el turisme.
No són bones dades, com ja va avançar ahir la ministra d'Economia, Nadia Calviño, però sí relativament millors que el mes passat, en què més de 10.000 persones es van sumar a les llistes de l'atur a Catalunya.
En els últims dotze mesos s'ha destruït més ocupació de la que s'ha creat. S'han perdut 81.563 llocs de treball i només s'han fet 12.348 contractes nous, la gran majoria, temporals. Catalunya, la comunitat on més ocupació s'ha creat, va tancar el febrer amb 3.359.239 afiliats a la Seguretat Social.
Després d'un any de pandèmia, l'atur ja ha impactat en més de 100.000 persones a Catalunya.
Espanya supera els 4 milions de parats i torna a xifres de fa cinc anys.
Al conjunt d'Espanya, l'atur ha pujat en 44.436 persones i ha superat la barrera dels 4 milions, la pitjor xifra des d'abril del 2016. Nadia Calviño ha dit que confia que les 900.000 persones que hi ha amb ERTO recuperin la feina i no s'acabin sumant a les llistes de l'atur.
El sector serveis continua sent el que més ocupació perd. I les dones i els joves, els que pitjors registres acumulen. El 57,5% de les persones aturades són dones, enfront del 42,5% d'homes. I l'atur ha tornat a créixer més entre els menors de 25 anys que en els treballadors més grans.
Els ERTO actuals acaben la vigència el 31 de maig, i cada vegada hi ha més treballadors que temen que es converteixin en acomiadaments definitius. Entre els que no aixequen el cap hi ha els serveis d'allotjament, els transports aeris i les agències de viatges, que han vist caure en picat la seva activitat. Un d'aquests acomiadaments temporals convertit en definitiu és el cas de la Isabel, que expliquem a continuació.