L'auge de la marihuana dispara el tràfic d'armes a Catalunya
Les últimes troballes de grans plantacions de marihuana arreu del país són només la punta de l'iceberg de la implantació creixent del crim organitzat i les màfies internacionals a Catalunya. A més del perill que les màfies s'empoderin i tinguin capacitat per corrompre diferents sectors, l'estatus de Catalunya com a primer productor de marihuana del continent ja fa anys que es reflecteix en els índexs de criminalitat.
Les plantacions de marihuana s'han de defensar i la lluita per l'hegemonia entre els diferents grups mafiosos ha disparat la demanda i la circulació d'armes. Això n'ha enfonsat el preu, segons ha explicat al "Catalunya migdia (cap de setmana)" el cap de la divisió d'Investigació Criminal dels Mossos, Ramon Chacón:
Abans era difícil trobar una arma al mercat negre a Catalunya, eren molt cares i era un tema reservat a la delinqüència molt professionalitzada. Però com que ara amb les plantacions s'ha generat una demanda tan gran, això n'ha fet baixar el preu i algú hi ha vist l'oportunitat d'abastir el mercat i fer negoci.
Fa uns quants anys, qui volia aconseguir una arma al mercat negre havia de pagar entre 6.000 i 10.000 euros. Ara en corren tantes que es poden comprar per 600. El perfil del comprador també ha canviat. Les armes abans eren patrimoni dels lladres professionals i de traficants de cocaïna i ara es concentren en mans dels que trafiquen amb marihuana.
De distribuïdor a gran productor, una evolució natural
Espanya i Catalunya sempre han estat un hub de distribució de drogues procedents del Marroc i altres països africans. Les màfies ja hi tenien infraestructura i això els ha facilitat, i molt, l'aposta per la marihuana, que a Catalunya és molt més barata i dona beneficis ràpidament. Per Chacón, això l'ha convertit en la droga més llaminera per fer negoci a gran escala:
Aquí un gram de marihuana es calcula que val 6 euros, i la mitjana a Europa està calculada en 15 euros, és el triple. Però és que a Alemanya encara en val més. Si hi invertim 1.000 euros, agafem el cotxe i la venem a Alemanya ens en donen 15.000. Ara imagineu-vos aquestes xifres traslladades a grans organitzacions criminals.
En la marihuana, les màfies han trobat una mina i ara es disputen el pastís per veure qui se'n queda el tall més gros.
Robar pisos ja no és el que era
Els robatoris a domicilis particulars han baixat perquè les màfies que s'hi dedicaven han vist molt més segur i lucratiu el tràfic de marihuana que no pas robar a les cases, on no sempre troben el botí que esperen. En canvi, han augmentat exponencialment les baralles amb armes de foc entre narcotraficants i els robatoris que es fan entre ells. I és que robar la droga del rival els és més fàcil que no haver-la de cultivar i, de passada, fan mal a la competència. A més, saben que l'afectat no els pot denunciar. Però el que sí que pot fer és defensar-se, i ho fa amb armes o parant trampes als assaltants per no perdre la collita.
L'any passat hi va haver un centenar de narcoassalts a plantacions i en la meitat es van fer servir armes de foc. Ara ja n'hi ha dos cada setmana. Els Mossos tenen por que la delinqüència associada al tràfic de cànnabis acabi sent un problema estructural de Catalunya en només cinc anys.
