Figa Flawas, d'entre els grans guanyadors de la nit, opinen sobre l'estat de la música catalana
Figa Flawas, d'entre els grans guanyadors de la nit, opinen sobre l'estat de la música catalana

L'auge de la música catalana: per què triomfa i què li falta per arribar més lluny?

Els Premis Enderrock celebren un moment dolç per a la indústria musical catalana, però també posen sobre la taula els seus reptes
5 min

Els Premis Enderrock, la gran festa de la música catalana, han tornat a demostrar la força, riquesa i diversitat d'una escena que connecta amb el públic com mai. Els grans triomfadors de la nit, Figa Flawas, Mushka i Oques Grasses, simbolitzen una nova generació d'artistes que porten la música en català a noves audiències i formats.

Les xifres parlen per si soles: el 2024, Mushka ha augmentat la seva audiència un 274% i Figa Flawas ha entrat a les llistes d'èxits d'Espanya amb "La Marina sta morena", segons explica la cap de música de Spotify al sud i est d'Europa, Melanie Parejo, a la SER. Tot plegat confirma l'auge de la música feta a Catalunya, però també planteja interrogants.

Més enllà de l'èxit i la celebració, la gala va ser el lloc per preguntar-se què és el que fa especial aquesta escena i què li falta per acabar de consolidar-se dins i fora de les nostres fronteres. No hi ha ningú millor per respondre-ho que els mateixos protagonistes, i no hi ha millor manera de descobrir-ho que com si fos un vinil. Endavant, cara A!

Cara A: què li falta a la música catalana?

Si la música feta a Catalunya viu un moment d'efervescència, per què encara es diu que li falta alguna cosa per explotar del tot? Hi ha qui creu que necessita creure-s'ho més, més actitud o, fins i tot, més polèmica. Però potser la pregunta que ens hauríem de fer no és què ens falta, sinó com podem estimar i potenciar més el que ja tenim.

La nova generació d'artistes coincideixen que l'escena necessita vacil·lar més. Com Figa Flawas:

La música catalana necessita una mica de polèmica.

Una idea que comparteix Lildami: "Potser ens falta una mica més de mala vibra, perquè tothom és molt amic de tothom." En un panorama on predomina la cohesió i el bon ambient, la manca de tensió creativa pot ser un fre per a algunes propostes.

Però més enllà de l'actitud, el repte també és de confiança. "A la música catalana li falta creure-s'ho", diuen The Tyets. És una idea que comparteix Natxo Tarrés, de Gossos: "Necessitem estimar-nos més i fer-nos valdre més." Com també ho pensa Gerard Quintana, el cantant de Sopa de Cabra:

De vegades, la música feta aquí es gaudeix més fora de Catalunya que aquí.

També hi ha mancances estructurals. La gran assignatura pendent és el mercat: "Ens falta un mercat més gran per encabir-hi la infinitat i diversitat de propostes", apunta Marc Parrot. En aquesta línia, Roserona reclama circuits que alimentin la música que va més enllà de la festa major i Josep Thió recorda que "hi ha artistes amb propostes menys populars que ho tenen difícil per trobar el seu espai". Aquesta idea ressona amb el que assenyala Judit Neddermann:

Falta adonar-se de la qualitat i la quantitat de músics que no arriben al gran públic.

Tanmateix, la diversitat encara té molt marge de creixement. "Li falta més gent que ve de fora", reivindica Momi Maiga. Per la seva banda, el grup de pop Fades reivindica "més diversitat sexual i de gènere". Alhora, i també molt lligat amb aquests reclams, Maria Jaume creu que hi falta "més política i reivindicació", com Fades:

Hem de reivindicar que hi ha molta consciència lingüística i política dins el panorama actual.

D'altres opinen que hi ha manca de posada en escena o que es necessita un reenfocament de les propostes, com Sofia Coll: "Falta performance, que en comencem a veure, però encara més." Joan Masdéu reconeix:

Segurament, a mi em sobra nostàlgia.

Però si alguna cosa queda clara, és que la música catalana té recorregut, talent i una ànima que no s'esgota.

Cara B: què t'agrada de la música catalana? 

Un dels trets que millor defineixen la música catalana avui és la vitalitat. Lluny de ser una escena tancada o minoritària, viu un dels seus millors moments, plena de diversitat i talent. "No recordo tants grups i tants joves fent-ho tan bé", reconeix Sidonie --una idea que corrobora Josep Thió--, mentre que Joan Masdéu assegura:

"No s'havia viscut un moment tan esplèndid de la música en català com el que vivim actualment, ens agradi més o menys als puretes."

Aquest impuls es deu, en gran part, a la nova generació d'artistes que han crescut sense complexos. "Cada vegada més, tothom fa el que vol sense prejudicis i en tots els gèneres", explica Maria Jaume. La música en català és més diversa, autèntica i de qualitat que mai, destaquen The Tyets, Suu i Sofia Coll. Alhora, Lildami celebra:

"Cada cop s'apugen més els estàndards i els límits."

Però no és només una qüestió de talent, sinó també de normalització i conquesta cultural. "Se suposava que érem una minoria que havia de desaparèixer", recorda Natxo Tarrés, "i pel que sembla, això té camí". Abans, cantar en català era gairebé un acte de resistència, però avui és una realitat ferma. Figa Flawas celebra "poder arribar al públic que arribem en català i transcendir amb la situació de la llengua que hi ha" i Gerard Quintana explica:

"Hi ha un tresor musical en català i un públic que, més enllà d'una mirada purament lingüística, el gaudeix sense complexos."

Potser aquesta és la gran victòria: ja no cal defensar res amb tant d'afany, només gaudir-ho. Ho veiem als festivals, rendits a la nova fornada d'artistes, als cartells que fonen prejudicis i a un públic que vibra amb cada nova proposta. Com diu Judit Neddermann:

"Fem cadascú la música que creiem que hem de fer en català i no hem de demanar permís ni perdó a ningú."

Avui és notícia