L'auge de revistes pseudocientífiques que publiquen estudis acadèmics falsos per fer negoci

Part del procés de construcció d'una carrera professional sòlida per a qui es dedica a la ciència passa per donar a conèixer les seves investigacions. Per tant, aconseguir que els resultats d'una feina --que sovint ha requerit anys d'estudi-- siguin verificats i publicats per revistes científiques especialitzades és l'objectiu més cobejat.

Per ser publicat cal que un parell d'investigadors independents i de prestigi contrastat verifiquin aquell estudi. Aquest procés, anomenat "peer review" (una revisió feta per iguals), serveix per detectar si hi ha hagut algun error en el treball, si es pot corregir o si ja és apte per a la publicació.

Pot passar que, malgrat superar el procés de verificació "peer review", s'hagin publicat treballs que posteriorment s'ha demostrat que eren totalment o parcialment falsos. Un dels més coneguts va ser un article sobre la memòria de l'aigua, aparegut a la revista Nature. També van cridar l'atenció estudis falsos com el que relacionava fumar marihuana amb l'augment del gruix i la longitud del penis... o la suposada utilitat de la hidroxicloroquina per combatre la covid-19.

Pagar per publicar

Excepcions a banda, el que preocupa és que, en els darrers anys, a les xarxes comencen a proliferar revistes suposadament acadèmiques poc rigoroses amb els seus continguts. I aprofiten sense escrúpols la necessitat de reconeixement d'alguns professionals de la ciència, per fer negoci amb publicacions dubtoses.

En xifres, l'organització Retraction Watch, que lluita contra la difusió del frau científic, ja va detectar el 2015 que un 15% de les revistes acadèmiques que afirmaven que aplicaven l'avaluació d'experts no ho feien correctament. Això té un efecte perniciós: el de distorsionar la realitat científica i qüestionar la solidesa dels avenços científics (fet especialment preocupant en àmbits com el de la medicina).

Brutícia científica

Frenar aquestes dinàmiques pernicioses obliga a invertir temps i esforços extres per identificar i retirar els articles amb dades errònies o fraudulentes que embruten la literatura científica. De fet, existeixen llocs web i plataformes especialitzades a rastrejar males pràctiques acadèmiques, com ara PubPeer o l'esmentada Retractions Watch.

Ara com ara, es calcula que només un 2 % dels articles científics incorporen dades no vàlides. D'aquests casos, i dins l'àmbit de la medecina, sis de cada deu haurien plagiat o manipulat les dades. I quan aquesta mala praxi es demostra, les publicacions són retractades. La retractació es fa per evitar que les seves conclusions siguin citades com a vàlides en el futur (és a dir, per evitar que s'incorporin al corpus científic i es converteixin en falsos referents de consulta).

Ulises Cortés, catedràtic en intel·ligència artificial a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i coordinador d'intel·ligència artificial al Barcelona Supercomputing Center (BSC), és un dels acadèmics de renom que, de manera desinteressada, revisa estudis científics per donar llum verda a la seva publicació. I coneix de prop aquestes dinàmiques perverses. Cortés és contundent:

Cortés admet que l'activitat científica està finançada pels governs, però perquè "forma part dels indicadors (de qualitat) que els països han de tenir".

Interessos econòmics

La conseqüència, segons el catedràtic de la UPC, és l'aparició d'una "indústria de cites científiques". Cortés raona que "per motivar que la gent publiqui, se'ls fa uns pagaments". Posa l'exemple d'Espanya:

A Colòmbia, per fer una comparació, per cada article publicat et paguen 70 dòlars, explica l'expert en IA, que alerta que "això genera un incentiu per guanyar una mica més", tenint en compte la precarització del sector:

Allau de producció i difusió d'articles científics

Segons Cortés, "fa 40 anys hi havia unes 5.000 revistes científiques a tot el món". I ara, només en l'àrea de la intel·ligència artificial n'hi ha més de 2.000 de dedicades a l'aprenentatge automàtic. L'expert xifra en més d'un milió els articles anuals en l'àmbit de la cardiologia:

Aquest excés de capacitat de producció i difusió es transforma en un caldo de cultiu per a negocis foscos, on hi ha les revistes sense escrúpols i els investigadors que volen accelerar amb mètodes reprovables la seva carrera acadèmica.

"Màfies del coneixement"

Segons una investigació publicada recentment a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, el frau científic estaria impulsat per xarxes organitzades. Les anomena "màfies del coneixement", perquè produeixen, distribueixen i venen articles acadèmics fraudulents.

Fins i tot aconsegueixen ubicar-ne alguns en revistes d'aparença legítima. Aquesta investigació també parla de "paper mills", o fàbriques d'estudis, empreses opaques dedicades a redactar estudis científics de manera industrial.

Les revistes es divideixen en quatre categories, on la quarta és el nivell de menys prestigi. Cortés apunta que alguns investigadors "viuen en la franja baixa, entre el tres i el quatre", i que les revistes "intenten publicar molt i que els autors citin altres autors de la mateixa revista". Això fa que el nivell de la revista "pugi" quantitativament. Ara bé, "ningú no els llegirà", reflexiona Cortés.

El doble rol de la intel·ligència artificial

"Hi ha un altre fenomen", alerta l'investigador en IA: el de les grans plataformes digitals, com Google, que "voldrien acabar" amb el sistema de "peer review". Aquestes companyies han generat plataformes pròpies "on pots enviar el teu article sense que hagi estat revisat" i "són els membres de la comunitat que el llegeixen els que decideixen si és bo o no". Aquesta paradoxa, segons Cortés, és "la veritat elevada a la votació popular".

Així doncs, els investigadors a qui els interessa mantenir la qualitat científica d'allò que es publica s'enfronten a una minoria a qui no els interessa. I de la mateixa manera que la intel·ligència artificial pot contribuir a generar continguts científics dubtosos, també ajuda a rastrejar la falsedat i a combatre-la.

Què es pot fer?

Arribats a aquest punt, sorgeix la gran pregunta: es pot destriar, d'entrada i sense analitzar, un article fals d'un de bo? "És impossible", respon rotund Cortés:

Cortés considera que publicar sense contrastar "forma part d'una estratègia que veiem en molts països: la de minar el prestigi de la ciència". Posa com a exemple els Estats Units, amb "un president negacionista que és capaç de recomanar que beguis lleixiu contra la covid, o que està retallant tots els estudis sobre canvi climàtic i malalties rares". Això permet "censurar el progrés científic i disminuir el coneixement que té la gent sobre el món".

Però no tot són males notícies. Hi ha maneres de comprovar que una revista en Open Acces (és a dir, una revista accessible a internet per a qualsevol usuari) és legítima. Catàlegs com el Directori de Revistes d'Accés Obert (Directory of Open Access Journals-DOAJ) només inclouen aquelles revistes que demostren un ferm control de qualitat dels articles publicats. Cortés explica que "A Espanya hi ha un catàleg de revistes que exclouen avaluar autors que les utilitzin per publicar". I conclou, optimista: