L'augment del nivell del mar s'accelera cada vegada més
La zona zero de l'escalfament planetari és als oceans i als mars
Els oceans exerceixen un paper clau en la regulació del clima: absorbeixen més del 90% de l'excés de calor generat per l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Aquest mecanisme natural actua com un amortidor tèrmic i ens protegeix, de moment, d'un augment de les temperatures globals encara més accentuat.
Els oceans, al límit pels efectes del canvi climàtic i la contaminació
Els oceans del planeta pateixen transformacions preocupants a causa de l'acció humana. La contaminació química, l'acumulació massiva de plàstics i l'increment sostingut de la temperatura de l'aigua marina estan alterant profundament els ecosistemes marins. Aquestes alteracions no només afecten la biodiversitat oceànica, sinó que també tenen conseqüències directes sobre les zones costaneres.
L'escalfament del mar contribueix a fenòmens com l'erosió del litoral i la regressió de les platges, un problema que ja és visible en molts punts del Mediterrani. A més, la pujada del nivell del mar i la intensificació dels temporals marins fan que les infraestructures costaneres siguin més vulnerables, amb danys econòmics i socials creixents.
Aquest conjunt d'impactes va ser objecte d'anàlisi durant el Fòrum Internacional de Meteorologia i Clima, celebrat recentment a Niça, en el marc de la Conferència dels Oceans de les Nacions Unides. Experts en clima, oceanografia i polítiques ambientals van coincidir a destacar la urgència d'actuar per protegir els oceans, reforçar les estratègies d'adaptació al canvi climàtic i reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Al Fòrum hi van participar una cinquantena de presentadors del temps de mitjans de comunicació d'Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia.
L'augment del nivell del mar, un dels grans reptes del segle XXI
L'augment del nivell del mar s'ha convertit en un dels reptes ambientals més urgents del nostre segle. En els darrers 30 anys, el ritme d'increment s'ha duplicat. Segons dades de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), actualment el nivell del mar puja a un ritme mitjà de 4,7 mil·límetres cada any.
Tot i que aquesta xifra pot semblar modesta, el seu impacte acumulatiu és devastador a mitjà i llarg termini. L'erosió progressiva de les platges, la pèrdua d'ecosistemes litorals i la inundació de zones costaneres incloent-hi infraestructures clau com ports, carreteres o instal·lacions turístiques són algunes de les conseqüències més visibles.
Per posar-ho en context, entre els anys 1993 i 2002, l'increment anual era de 2,13 mil·límetres cada any, gairebé la meitat del ritme actual. Aquesta acceleració evidencia l'efecte del canvi climàtic sobre els oceans i la necessitat d'actuar amb rapidesa per mitigar-ne les conseqüències.
Per què puja el nivell del mar?
L'augment del nivell del mar és una conseqüència directa del canvi climàtic, i es deu principalment a dos grans factors:
· El desgel de les glaceres i les capes de gel dels pols: l'escalfament global està fonent de manera accelerada grans masses de gel terrestre, especialment a Groenlàndia i l'Antàrtida. Aquest gel, en fondre's, es converteix en aigua líquida que acaba desembocant als oceans i elevant-ne el nivell.
· L'expansió tèrmica dels oceans: quan augmenta la temperatura de l'aigua del mar, aquesta s'expandeix. És un procés físic natural: l'aigua més calenta ocupa més volum. Aquest fenomen, conegut com a expansió tèrmica, contribueix també a l'ascens gradual del nivell del mar.
Tots dos processos, impulsats per l'increment dels gasos amb efecte d'hivernacle, s'estan accelerant en les darreres dècades i tenen un impacte acumulatiu preocupant per a les zones costaneres de tot el planeta.
Les onades de calor marines, cada cop més freqüents i extremes al Mediterrani
Les onades de calor marines són un fenomen cada vegada més habitual i preocupant en el context del canvi climàtic. Es defineixen com a períodes de cinc dies o més durant els quals la temperatura de la superfície marina se situa per sobre dels valors habituals per l'època de l'any, sovint superant els percentils més extrems de les sèries històriques.
Aquestes onades tèrmiques al mar tenen un impacte directe sobre la salut dels ecosistemes marins. Poden provocar la mortalitat massiva d'espècies com coralls, gorgònies, posidònia i altres organismes vulnerables a l'estrès tèrmic, així com alterar cadenes tròfiques, afavorir l'expansió d'espècies invasores i afectar l'activitat pesquera i l'economia blava.
El mar Mediterrani, pel fet de ser un mar semitancat, és especialment sensible a aquest tipus de fenòmens. La manca de renovació d'aigües profundes, la seva escassa connexió amb l'Atlàntic i les altes temperatures estivals fan que l'aigua del Mediterrani s'escalfi més ràpidament que altres mars o oceans.
Un exemple molt clar d'aquesta tendència es va registrar l'estiu passat a les illes Balears i a la costa catalana. La boia oceanogràfica situada prop de l'illa de la Dragonera (Mallorca) va assolir una temperatura rècord de 31,87 °C l'estiu del 2024, un valor excepcional. Aquest registre és una evidència clara de l'augment de la freqüència i intensitat de les onades de calor marines a la regió. Aquests dies de juny, la temperatura torna a estar disparada, uns 3 graus per sobre de la mitjana climàtica; novament estem en situació d'onada de calor marina.
Segons estudis recents, la durada, la intensitat i l'extensió geogràfica d'aquests episodis s'ha multiplicat des dels anys 1980, i es preveu que continuïn augmentant si no es redueixen dràsticament les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
El nivell del mar ha pujat 14 cm en 25 anys a les platges metropolitanes de Barcelona, i les onades són més altes.
El litoral de l'àrea metropolitana de Barcelona està experimentant canvis significatius a conseqüència del canvi climàtic. Segons un estudi recent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el nivell del mar ha pujat 14 centímetres en només 25 anys a les platges metropolitanes, una tendència que preocupa els experts i que ja té efectes visibles.
A més d'aquesta pujada sostinguda del nivell del mar, l'informe assenyala un altre fenomen inquietant: les onades són més altes i més freqüents, especialment durant episodis de temporal. Aquest augment de l'energia de les onades incrementa el risc d'erosió del litoral, afecta l'estabilitat de les platges i posa en risc infraestructures com passejos marítims, serveis de salvament i accessos públics.
L'AMB ha començat a desenvolupar estratègies d'adaptació, com ara la restauració de dunes, la plantació de vegetació costanera per frenar l'erosió i la planificació de mesures de gestió integral del litoral. També s'estudia la possibilitat d'adaptar infraestructures urbanes i d'ús públic per fer-les més resilients davant dels temporals marins.
Aquest estudi s'afegeix a una creixent evidència científica que alerta que el litoral català, i en particular la costa metropolitana de Barcelona, es troba entre les zones d'alta vulnerabilitat a la Mediterrània occidental.
