Laura Borràs, víctima de la retòrica

Laura Borràs és una víctima. Víctima d'una retòrica que no es pot confirmar amb els fets. Perquè les paraules poden ser tan maximalistes com calgui, però la realitat és que, a hores d'ara, no hi ha ningú disposat a immolar-se, ni tan sols Borràs. Entre altres coses, perquè aquests sacrificis no tenen cap conseqüència.

Ja ho va dir Jaume Alonso Cuevillas: els gestos estètics no serveixen per avançar. A Cuevillas, aquell atac de sinceritat li va costar el càrrec a la mesa del Parlament; ara, Borràs ha actuat igual que el seu company de partit, però rebutja plegar.

Cadascú té el pes que té dins d'una organització. I la presidenta del Parlament, que aspirava a ser presidenta de la Generalitat, no està disposada a tirar per la finestra una carrera política al segon revolt dificultós. Per això, en el moment de la veritat, allò de la desobediència ha quedat guardat en un calaix del despatx.