L'autobiografia lingüística de Joan-Daniel Bezsonoff: "El català l'he hagut de robar"
Com un home amb cognom rus i una infantesa voltant per diferents llocs de França, va decidir, per voluntat pròpia, aprendre la llengua del poble on passava les vacances, Nils, al Rosselló, i fer-la sevir per escriure una vintena d'obres? És el que explica Joan-Daniel Bezsonoff en el seu nou llibre.
D'entrada, puntualitza que "La llengua dels amics. Autobiografia lingüística" (Editorial Empúries) no són ben bé unes memòries, ni un assaig, i encara menys una novel·la, ho defineix com una "crònica miscel·lània" per reconstituir l'aventura de la seva vida: aprendre la llengua dels seus avis materns.
Un llibre nascut de la manca d'inspiració?
L'any 2022 Bezsonoff va publicar el seu darrer llibre, "El diable es va aturar a Orà" el qual va necessitar molta recerca, documentació, com la majoria dels que ha escrit. Però no ha estat el cas d'aquest últim.
"No l'he escrit jo, sinó que s'ha escrit gairebé tot sol", un llibre intuïtiu en un moment on –diu– li faltava inspiració. Habitualment no passa tant de temps entre dues publicacions de l'autor.
Al pròleg Bezsonoff explica el seu silenci de quatre anys a causa de la moral baixa per diferents factors i sobretot d'ençà de la mort del seu amic Vicenç Pagès Jordà.
El català "robat"
En aquesta autobiografia lingüística, hi explica moments de la seva vida per entendre la seva relació amb les llengües en general i la catalana en particular, precisament la llengua que va voler aprendre i en la qual ha decidit escriure.
El català el vaig aprendre per espionatge escoltant darrere de les portes. L'he hagut de robar, mentre que el francès me'l van donar de seguida.
Joan-Daniel Bezsonoff parla nou idiomes, entre els quals el rus, per l'origen de la seva família paterna.
A més d'escriptor, és professor de francès i de català a Perpinyà. Al llarg de les pàgines redescobrim part de la seva bibliografia amb les històries d'alguns membres de la seva família.
Reaccions socials i familiars
També Bezsonoff tenia ganes de posar-nos davant d'algunes contradiccions com el fet que quan viatja a París ningú no el felicita pel seu francès, en canvi a l'Empordà o a Barcelona la gent li diu que parla molt bé el català.
La paradoxa és que reconeix que el seu nivell de francès és molt superior al seu català.
La llengua dels amics, recorda, no és la llengua de la família. Per això, Bezsonoff ha hagut de superar moltes barreres mentals pel fet de dedicar-se a escriure en català.
Al començament els hi amagava que escrivia. Ho van saber veient el llibre a les llibreries. És una cosa tan personal que no en parlava a la meva família.
A Nils es parla valencià
Joan-Daniel Beszonoff explica una anècdota lligada a la unitat de la llengua. Fa uns mesos va veure en una web, escrita en castellà, un llistat de les vint diferències entre català i valencià. En llegir les va decidir enviar un correu d'agraïment.
Gràcies a vostès he descobert que al meu poble parlem tots valencià, perquè de les vint diferències amb el català en compartim divuit.
Futur de la llengua
Quan el jove Joan-Daniel, als anys 60 i 70, corria pels carrers de Nils sentia tothom a parlar català. Els seus avis el parlaven amb naturalitat al metge, al flequer, a l'electricista i al capellà.
Aquestes darreres dues o tres dècades des que ell hi ha tornat per viure-hi constata que ja gairebé ningú l'utilitza: "Crec que conservarem sempre un nucli de parlants, però el català transmès de pares a fills, això està perdut."
La llengua està molt malalta, aquí.
Al llarg de la seva vida ha pogut comprovar la substitució lingüística a la Catalunya del Nord, tota una advertència per l'estat del català al sud.
