L'avortament segur i legal és qüestió de drets humans

A algú amb 38 anys se'l considera jove. Vaja, ho és. L'avortament lliure és jove a Espanya. Va arribar l'any 85, de la mà del govern de Felipe González. Fins aleshores, interrompre l'embaràs era delicte i les dones que ho volien fer se l'havien de jugar amb remeis pseudocientífics i més propers a la cultura popular que a la ciència. Això o anar a Londres, on gairebé podien haver obert una línia aèria per transportar totes les dones que es podien permetre el vol, l'estada i la factura mèdica.

La història de l'avortament a Espanya és un reflex de la seva història política. Des de la primera llei van haver de passar 25 anys perquè se n'aprovés una de nova, que ampliava drets, també amb el PSOE a La Moncloa. El 2010, Zapatero va aprovar la llei de terminis.

Quan li va tornar a tocar governar al PP, l'aleshores ministre Gallardón va intentar canviar la llei, amb una reforma regressiva, fins i tot més restrictiva que la del 1985, que prohibia l'avortament en cas de malformació del fetus, per exemple.

Però va fer tard, el PP més reaccionari. La societat ja havia madurat i la proposta de Gallardón va generar tan poc consens fins i tot dins de l'electorat del PP, que el mateix Rajoy va retirar el projecte i Gallardón va marxar cap a casa. Tot i així, Rajoy va intentar retallar la llei Zapatero, amb un recurs al Tribunal Constitucional, que ha trigat tretze anys a rebutjar-lo.

Amb la llei que s'ha aprovat ara, la llei d'Irene Montero, es torna a fer un pas endavant. I el PP continua sense situar-se. Fora de la foto i fora de focus. Incapaç de calibrar com de superat està aquest debat al carrer, fins i tot posant en dubte que l'avortament sigui un dret ple, un dret de primera categoria. L'accés a l'avortament segur i legal, i tant que és qüestió de drets humans.

Les Nacions Unides, ONGs com Human Rights Watch i diverses interpretacions del dret internacional estableixen que negar a les dones embarassades l'accés a l'avortament és una forma de discriminació i atempta contra els drets humans.

A Espanya, encara ara més de 6.000 dones han de canviar de ciutat (i en molts casos fer una bona quilometrada) per poder avortar. Hi ha vuit províncies i dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla) on, segons el portal Newtral, no s'ha practicat cap avortament en els últims 30 anys.

I no perquè no hi hagi dones que ho demanin, sinó perquè no hi ha metges ni hospitals que les vulguin atendre i han de buscar un altre lloc per exercir aquest dret.

Amb la nova llei tot això hauria de canviar. Per molt guanyats que estiguin, els drets s'han de defensar. Cada dia. La irrupció de l'extrema dreta a la vida política és una amenaça per a drets socials com l'avortament.

La polèmica amb els batecs del cor del fetus del govern de Castella i Lleó ha estat un primer avís. Si el PP continua despistat i Vox continua envalentit, les llibertats estan en perill i 38 anys es poden arribar a desfer en un tancar i obrir d'ulls.