L'Azerbaidjan esborra la petjada armènia de l'Alt Karabakh

El 19 de setembre del 2023, l'Azerbaidjan, un país de majoria musulmana, va llançar una ofensiva militar llampec contra l'autoproclamada República d'Artsakh, a l'Alt Karabakh, un enclavament de majoria armènia dins del seu territori, en disputa des de feia 30 anys.

D'un dia per l'altre, l'exèrcit àzeri va aconseguir el control del territori, va matar uns 200 karabakhians i va provocar un èxode de 100.000 persones a la veïna Armènia. L'ofensiva, sumada al desgast de l'última guerra, va acabar amb la república dissolta i va posar punt final a 2.000 anys de presència armènia i cristiana a la regió.

"Tots vam morir, d'alguna manera, en aquell pont"

En aquell èxode hi havia la periodista karabakhiana Siranush Sargsyan i la seva família, ara exiliats a Yerevan, la capital armènia. Per ella, i per la majoria de refugiats de l'autoproclamada república d'Artsakh, el temps es va aturar aquells dies de setembre en un pont al final del corredor de Lachin, que uneix Armènia amb l'Alt Karabakh.

La gent de l'Alt Karabakh viu l'exili des de la incertesa, amb una sensació irreal de temporalitat, que els fa creure que encara poden tornar a casa seva.

Abel Riu, politòleg expert en l'espai postsoviètic, descarta qualsevol possible retorn i afegeix que no forma part de les negociacions actuals entre Armènia i l'Azerbaidjan per solucionar els serrells territorials. A més, segons Riu, el govern de Bakú està portant a terme una "política d'azerbadjanització total i absoluta d'aquest territori" que ho fa molt improbable.

Un genocidi cultural contra els armenis

La població armènia que encara viu a l'Alt Karabakh ha quedat reduïda a una desena de persones, la gran majoria gent gran. La resta, més de 100.000 exiliats, explica Riu, "veuen que tot allò que van construir i que va costar tant de sacrifici --entre 15.000 i 20.000 morts a la primera guerra (1991-1994)-- ha desaparegut".

Només els arriben les imatges per satèl·lit que mostren la destrucció de pobles sencers, esglésies, cementiris i fins i tot el barri històric de Stepanakert, la capital. "Les nostres esglésies, les fan saltar pels aires", afirma Siranush Sargysian

En terra de ningú

Els armenis de l'Alt Karabakh tenen una identitat pròpia molt marcada i parlen un dialecte, el karabakhià, que és una mica diferent de la llengua de la república d'Armènia; "més dolça", diu Sargsyan. La periodista agraeix l'acollida inicial del poble armeni i l'ajuda econòmica del govern, però reconeix que no se sent com a casa.

A més, el govern de Yerevan no només ha tancat l'aixeta de les prestacions, limitada a nens i gent gran, sinó que no preveu cap protecció de la identitat lingüística i cultural dels karabakhians, que queda reduïda a les llars i a la iniciativa privada.

Dos anys després de l'expulsió, els karabakhians es troben que Armènia els veu amb una certa desconfiança, fins i tot, com un problema, opina Abel Riu. Segons Sargsyan, corren informes, atribuïts a funcionaris del govern, que els descriuen "com una càrrega" i que qüestionen per què no es van quedar i van lluitar per la seva terra.

Per què Armènia es desentén de l'Alt Karabakh?

En absència de Rússia, l'antiga metròpoli, Armènia intenta sortir de l'aïllament millorant la relació amb els seus rivals, l'Azerbaidjan i Turquia, mentre els EUA de Donald Trump presumeix d'haver-hi portat la pau i mira de treure'n profit.

Tot i l'acord de pau anunciat a l'agost, l'Azerbaidjan encara té ocupats 250 km² de territori fronterer sota sobirania armènia. Segons Abel Riu, el govern àzeri ha exercit "una diplomàcia coercitiva" que no ha deixat marge de maniobra al govern de Yerevan, fins al punt que "si no acceptava els seus termes, no només estava en joc el control armeni sobre el Karabakh, sinó el futur i l'existència de la pròpia república d'Armènia en la seva forma actual".

Armènia ha hagut de renunciar a l'Alt Karabakh en l'intent de sobreviure al nou equilibri geopolític i els karabakhians han estat els grans sacrificats.