L'educació torna a la vaga: afectacions previstes i què demanen mestres, professors i personal d'atenció

El sector de l'educació està convocat a la vaga aquest dimecres 11 de febrer. Es tracta de la primera convocatòria des que Ester Niubó és la consellera del ram, i la protesta inclou tots els mestres, professors i PAE (personal d'atenció educativa) des d'I3 fins a batxillerat i formació professional.

La vaga és unitària de tots els sindicats d'educació, amb 90.000 docents convocats i 110.000 professionals entre docents i professionals d'atenció educativa, d'educació especial, d'integració social, d'educació infantil, fisioterapeutes i logopedes.

A la convocatòria d'aquesta vaga de l'educació de Catalunya s'hi han afegit USTEC-STEs (IAC), ASPEPC-sps, CCOO, CGT i UGT. En el cas de l'educació concertada, el sindicat majoritari, USOC, no ha convocat la vaga, però sí que ho ha fet CCOO.

Manifestacions i problemes de mobilitat

Els sindicats han advertit que la vaga pot provocar problemes de mobilitat, amb marxes lentes i fins i tot talls de carrers i carreteres arreu del país. La portaveu de la USTEC, Iolanda Segura, defensa que malgrat que afecti la circulació cal un canvi estructural del sistema educatiu.

Ho ha dit a Catalunya Ràdio: "Preveiem una vaga molt participativa, massiva i amb molta mobilització i molta organització de base que ha anat creixent els últims mesos." I ha afegit: "Sabem que tenim molta gent que no entén les nostres raons, però no per això hem de deixar de visibilitzar la crisi que vivim en l'educació".

En els darrers dies i hores han escalfat motors amb piquets informatius, assemblees i tancades en diferents centres educatius com l'Escola Consol Ferrer d'Amposta, l'Institut Escola Temple de Tortosa, l'Institut Pius Font i Quer de Manresa, l'Institut Salvador Vila-seca de Reus o l'Escola Minerva de Lleida.

En aquest últim centre, situat al barri de Balàfia, han aprofitat per preparar les pancartes que lluiran durant la manifestació amb les seves reivindicacions. A banda del material, han dut el sopar, màrfegues i sacs de dormir per fer-hi nit.

Manifestacions a diverses capitals

De manifestacions n'hi ha de convocades al migdia als Jardinets de Gràcia de Barcelona, a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona, al pont del Dimoni de Girona, a la plaça Ricard Vinyes de Lleida i a la plaça Barcelona de Tortosa. En el cas de Barcelona, la protesta arribarà fins al Departament d'Educació, on es llegirà un manifest unitari.

En una acció prèvia a la jornada de vaga, els sindicats ja van advertir que la protesta d'aquest 11 de febrer pot ser l'inici d'un cicle sostingut de protestes. Divendres passat, els sindicats ja van anunciar la convocatòria d'una setmana de vaga del 16 al 20 de març.

Serveis mínims

Els serveis mínims fixats pel Departament d'Empresa i Treball són aquests:

• Als centres d'educació infantil, primària i secundària (entre 3 i 16 anys), hi ha d'haver un docent per cada tres aules
• A les llars d'infants, el 33% de les plantilles
• A l'educació especial (de 3 a 16 anys), el 50% de la plantilla
• Cada centre ha de disposar d'una persona de l'equip directiu i, en el cas de les llars d'infants, d'un membre del claustre.

Pel que fa al personal dels serveis de monitoratge de menjador, del servei de cuina, del servei d'acollida, del servei d'extraescolars i del servei d'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials, s'estableixen uns serveis mínims del 50%.

Els sindicats els han criticat per excessius i perquè s'han publicat poques hores abans de l'inici de la protesta.

Què reclamen

Els convocants de la vaga denuncien que el sector hi ha un "malestar estructural" i que la negociació amb el Departament d'Educació està encallada.

Entre les reivindicacions, en destaca una pujada de sou que els permeti recuperar poder adquisitiu, cosa que segons el sindicat majoritari USTEC no està garantida en l'acord salarial pactat entre el govern de l'Estat, la UGT i CSIF.

També reclamen que s'abaixin les ràtios (el nombre d'alumnes per grup) i s'ampliïn plantilles, a més de l'alleugeriment de la càrrega de treball i les tasques burocràtiques, que es garanteixi una gestió transparent dels centres i l'estabilitat del personal educatiu, que es consensuïn els currículums i que es millorin els sous i les condicions professionals del personal d'atenció educativa i del personal laboral.

Què hi diu Educació

Davant d'aquestes reclamacions, el Departament insisteix ara que continua assegut a la taula de negociació per millorar les condicions laborals del sector, amb la voluntat de debatre-ho en el marc de la taula sectorial. La pròxima està prevista dijous de la setmana vinent, encara que Educació la podria convocar amb 48 hores d'antelació.

Quan hi hagi la trobada, fonts del departament expliquen que posaran damunt la taula una proposta de millora del complement específic salarial.

Aquest és el complement que cobren tots els docents de l'Estat en funció del lloc on treballen, i a Catalunya és dels més baixos, segons denuncien els sindicats, que xifren en un 20% la pèrdua de poder adquisitiu en 15 anys.

A banda del salari, Educació diu que vol abordar la reducció de ràtios i la simplificació dels tràmits burocràtics, així com l'aportació de recursos per a l'educació inclusiva i el reconeixement de les diferents funcions de cada docent, tot i que admeten que la proposta anirà condicionada a l'aprovació d'uns pressupostos que segueixen en fase de negociació.

On som ara

Després de dècades de reivindicacions, els darrers anys s'ha avançat progressivament en la reducció del nombre d'estudiants per grup.

Fa cinc cursos que es redueix la ràtio per als infants que comencen I3, de manera que en la gran majoria de centres hi ha menys de 20 alumnes per aules des d'I3 fins a segon de primària. Pel que fa a l'ESO, si ens fixem en el primer curs, el 97% de grups són de 30 alumnes o menys.

Pel que fa a la reducció de la burocràcia, s'han fet petits avenços com la posada en marxa d'una app per agilitzar les substitucions, encara que els centres ho consideren insuficient.

Finalment, en l'àmbit de l'escola inclusiva, els centres insisteixen que no donen l'abast per atendre unes aules cada cop més complexes.

Això, malgrat que aquest curs s'hi han destinat 32 milions d'euros més que l'anterior, destinats sobretot a l'expansió dels SIEI, que és com es coneix el reforç de professionals que s'incorporen a les escoles i instituts que atenen l'alumnat amb necessitats educatives especials.