Documents 23F desclassificats: més detalls del cop d'estat, sense grans revelacions i amb dubtes oberts
Un cop identificades les desenes de documents fins ara secrets sobre el 23F toca asseure's i repassar fins a quin punt hauran canviat o reforçat la versió històrica que teníem fins ara.
I la primera conclusió és que ajuden a saber més detalls del cop d'estat, els antecedents i les conseqüències, però no aporten grans sorpreses ni revelacions.
De fet, no inclouen un aspecte clau i que hauria pogut ajudar, i molt, a entendre què va passar: les decisives converses telefòniques del rei des de La Zarzuela, i que en aquests 45 anys d'especulacions més d'un periodista ha assegurat que van quedar gravades.
Lluny d'àudios o transcripcions literals, els arxius desclassificats tan sols han tret a la llum una reconstrucció detallada a càrrec del Cesid --els serveis d'intel·ligència de l'època-- que més aviat sembla una recopilació ordenada de testimonis directes d'aquelles hores.
El relat explica com el rei va frenar el general Armada en el seu intent d'anar a La Zarzuela i com va ordenar a Milans del Bosch que fes marxa enrere després d'haver tret els tancs al carrer a València, però hi falten passatges de la història.
"És una desclassificació controlada, són documents poc rellevants", afirma sense embuts el periodista Carlos Fonseca, autor del llibre "'23F. La farsa. Historia de una investigación amañada" en una entrevista al "MésNit" de 3CatInfo.
Fonseca assenyala que molts dels documents ni tan sols s'haurien de considerar secrets, perquè són notes i relats sobre fets que ja es coneixien, com ara el judici, que va ser públic:
No només això: diu que hi troba a faltar documentació que se sap que existeix i encara no s'ha fet pública, com ara les trucades de Tejero des del Congrés amb Milans del Bosch, i que Telefónica va punxar, o les investigacions que el ministre de Defensa de l'època va confirmar que s'estaven fent a centenars de civils i de membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat:
O al govern l'han enganyat els organismes que poden tenir aquesta documentació, o el govern ens està enganyant, o aquesta documentació tan valuosa s'ha destruït.
Un cop més enllà dels militars
En declaracions a 3CatInfo, el catedràtic emèrit d'Història Contemporània de la UAB Borja de Riquer ha avisat que la documentació deixa entreveure "una situació molt més complexa del que inicialment es volia presentar", encara que diu hi falten peces, com ara quina implicació hi van tenir la societat civil i l'esfera política del moment.
"Què hi ha de la trama civil, fins on arriba? Quins polítics van estar-hi implicats o coneixien relativament el que es pretenia fer i pensaven que se'n podrien beneficiar després del cop?". Són preguntes que llança i que, per ara, tampoc no han trobat resposta.
L'historiador Roberto Muñoz Bolaños hi afegeix que "no tots els documents estan corroborats", i per això demana prudència. En una entrevista a 3CatInfo, comparteix l'opinió generalitzada que la documentació que hem conegut no aporta cap element substancialment nou i, com Fonseca, lamenta que són "majoritàriament resums":
El sumari, peça clau
Per a l'historiador, el que realment aportaria llum nova són les converses del rei amb els capitans generals i la desclassificació íntegra del sumari i de determinats documents del Cesid sobre les operacions polítiques prèvies per apartar Adolfo Suárez.
Fins que això no se sàpiga, conclou, es podrà avançar ben poc en la investigació històrica del 23F.
També ho creu el professor d'Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili Ramon Arnabat, que considera que ja "no té gaire sentit" que part del sumari es mantingui en secret.
"Incorpora moltes proves, molts elements, moltes declaracions" que ajudarien a tancar el cercle, ha dit en declaracions al "Catalunya nit", encara que ha recordat que qui té a les mans la publicació d'aquesta informació no és el govern espanyol sinó el Tribunal Suprem.
Arnabat també subratlla que, a la vista de tot el que s'ha anat sabent, el cop estava prou ben preparat i tenia "moltes més implicacions", a part de les militars.
"No va acabar triomfant, però no pas perquè no estigués ben preparat. Segurament acabarem sabent que van fallar algunes peces que s'havien de moure i que no es van moure", assegura.
L'assalt a TVE o les trucades de l'esposa de Tejero
El catedràtic emèrit d'Història Contemporània de la UAB Pere Ysàs comparteix l'opinió general que difícilment cap dels folis que ara hem conegut comportarà "canvis substancials de la història", però també insisteix que "els documents en si mateixos no són la veritat absoluta", sinó que s'han de contrastar i contextualitzar.
En aquest sentit, recorda que en aquests casos cal prendre's la tasca amb calma, perquè els documents "s'han d'analitzar amb temps i contrastar amb altres fonts", com ha defensat en una entrevista a 3CatInfo:
Per exemple, sobre la revelació que sis membres dels serveis secrets van participar activament en el cop, Ysàs apunta que ja se sabia que hi havia membres del Cesid implicats, tot i que "continuen les incògnites", afirma, sobre el grau d'informació que en podien tenir els serveis nord-americans.
Ysàs sí que veu rellevants les ordres contundents de l'operació a Televisió Espanyola, i afirma que "s'emmarquen en una estratègia de control total de la informació".
Sobre un altre dels passatges, les trucades desesperades de la dona de Tejero, el periodista Andreu Farràs explica que ja s'havien publicat "d'una manera o altra" entre els centenars de llibres que han aparegut durant tots aquests anys.
Expert en el cop d'estat del 1981, Farràs ha insistit al "MésNit" que alguns dels documents "ja s'havien desclassificat, o si més no filtrat", i també creu que "la imatge de Tejero", mort precisament aquest dimecres, "no canvia gaire amb la desclassificació".
Per tant, quin va ser el paper del monarca?
Anant a la gran pregunta que ha planat damunt l'opinió pública durant tots aquests anys, els experts insisteixen en la imatge que ja se n'havien pogut fer amb el que sabien fins ara.
Ysàs apunta que alguns sectors podien esperar que donés suport al cop, "atesa la seva preocupació per la situació política", però l'actuació final del monarca va frustrar aquestes expectatives.
El context de violència d'ETA i el rebuig militar a l'Estat de les autonomies, afegeix, "expliquen part del malestar que va alimentar la temptativa colpista".
L'historiador Muñoz Bolaños va un pas més enllà i defensa que Joan Carles no va tenir "cap paper" en el cop d'estat, tot i que admet que el monarca va quedar en una "situació impossible" després de descobrir que el general Armada estava implicat en l'operació.
Segons la seva tesi, el rei havia avalat la possibilitat d'un govern de concentració encapçalat per Armada, però l'assalt de Tejero al Congrés converteix l'escenari en il·legal i el deixa exposat.
Tejero hi va participar enganyat: no sabia que l'objectiu era un govern amb PSOE i PCE.
Borja de Riquer defensa que al monarca li havia arribat, ben segur, algun tipus d'informació sobre el que s'estava gestant, encara que potser no fos amb detall.
En aquest sentit, diu que és "absolutament versemblant" que aquella nit volgués parlar amb Armada, "perquè hi havia una relació personal de molts anys", i també considera lògic "que Armada li volgués explicar les característiques del cop per pressionar-lo i que hi donés suport".
Ramon Arnabat creu que, si no s'ha detallat res de la "conversa tensa" del monarca amb Armada, pot ser per "algun compromís respecte a la figura del rei", i diu que li seria "molt estrany" que realment no hi hagués cap transcripció de la conversa, encara que subratlla que això no implica que Joan Carles "tingués un paper determinant" en el cop.
El que és segur, diu, és que Tejero o Milans del Bosch estaven convençuts que el rei estava a favor seu. Que fos veritat o no, diu, ja és una altra qüestió.
