L'entrada de Vox a un govern és un punt de no retorn?
Santiago Abascal felicitava ahir Marine Le Pen pel resultat a les presidencials franceses. És el mirall de l'ascens que ell voldria per a Vox, i en el seu cas compta amb el PP com a aliat per estendre-li la catifa vermella. Abascal no se n'amaga: l'entrada de Vox al govern de Castella i Lleó és una "gran esperança per a milions d'espanyols" que voldrien una aliança així al govern estatal.
Alberto Núñez Feijóo té més cura amb les formes, però aviat es farà la foto amb Abascal, probablement a la presa de possessió d'Alfonso Fernández Mañueco.
Que l'extrema dreta no ha marxat mai de les institucions espanyoles és tan evident com que Vox ha aconseguit que els seus diputats i aviat un vicepresident autonòmic i tres consellers hi passegin amb orgull les seves proclames ultranacionalistes, racistes, xenòfobes, antifeministes i LGTBIfòbiques. L'entrada de Vox a un govern és un punt de no retorn: la normalització definitiva de la ultradreta, de discursos i de polítiques que atempten contra drets humans.
A Espanya no hi ha cordons sanitaris ni escrúpols ètics. El PP alimenta un monstre que se l'acabarà menjant.
