L'episodi desconegut de l'Hotel S'Agaró com a hospital de brigadistes durant la Guerra Civil
Situat en un dels enclavaments turístics pioners de la Costa Brava, l'Hotel S'Agaró acumula una llarga història atenent clients. Però aquest edifici aixecat l'any 1929 per iniciativa del constructor Antoni Montseny, amb el nom d'Hotel Monumental, va tenir durant el tram final de la Guerra Civil una funció molt menys coneguda: es va convertir en un hospital per atendre els brigadistes internacionals ferits quan lluitaven en favor del bàndol republicà.
De fet, al mateix municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró aquest episodi és poc conegut. Per això l'antropòleg Alexandre Weltz s'ha decidit a investigar-lo a fons i difondre'l: "Algunes persones coneixíem l'existència d'aquest espai i hi ha historiadors que l'han treballat. A mi m'interessa donar a conèixer aquest fet històric perquè encara no s'ha difós prou."
D'hotel a hospital
Aquesta investigació ha rebut el premi de recerca local Jordi Comas de l'Ajuntament de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró. Això ha permès a Alexandre Weltz endinsar-se en arxius locals i també acudir a fonts de referència com l'Arxiu de Salamanca per investigar aquella etapa. Després d'uns primers anys funcionant com a hotel, la guerra va truncar el projecte de reconvertir l'edifici en una escola amb un model innovador. Es va utilitzar, doncs, per atendre els refugiats que fugien del front a diverses zones d'Espanya.
Però a mesura que l'exèrcit franquista guanyava terreny, la xarxa de serveis sanitaris es va anar reubicant. Així es va acabar convertint en l'Hospital Militar número 4 l'Agrupació Hospitalària de Girona, on s'atenia exclusivament els brigadistes ferits. Eren d'arreu del món, tal com testimonien els llistats de pacients, però sobretot americans. La direcció de l'hospital també anava a càrrec d'un equip mèdic internacional.
"Aquí arribaven els brigadistes que ja eren considerats inútils, que no podien tornar a la guerra i, de fet, era el pas previ per evacuar-los als seus països d'origen. Però n'hi havia molts a qui ja els havien retirat la nacionalitat, eren apàtrides, o que si tornaven als seus països no ho tenien fàcil perquè també hi havia governs de l'òrbita feixista, com Alemanya o Itàlia. També hi havia jueus. Per tant, era tot de gent que també en aquell moment tenien dificultats per tornar als seus països", explica Weltz.
A l'hospital s'hi podia atendre simultàniament unes 400 persones. Per tant, hi va arribar un gran nombre, encara per determinar, de ferits. Sorprenentment, només hi consten documentades vuit defuncions. A més de l'edifici de l'antic hotel, es van fer servir xalets, especialment per al personal i per als dirigents de l'hospital i de la clínica militar, i l'històric restaurant La Taverna del Mar feia les funcions de menjador.
Un episodi oblidat
Però a l'actual Hotel S'Agaró, on s'han fet diverses reformes, no queda rastre d'aquell episodi. Tampoc en la memòria de la gent, ja que tant els pacients com els treballadors de l'hospital van tenir poca relació amb la població local i no hi ha fonts orals.
Un motiu més, segons Weltz, per continuar investigant aquest episodi encara força desconegut i crear memòria històrica per a les futures generacions: "La història no és una cosa que perduri simplement, sinó que l'hem de fer ressorgir i hem de crear memòria. Si no busquem exactament què va passar, és difícil que les noves generacions puguin recordar-ho."
El treball de Weltz també té com a objectiu divulgar un altre episodi poc conegut del període final de la Guerra Civil al municipi: el combat que hi va haver a Fanals d'Aro el 4 de febrer de 1939 entre els republicans i la divisió Frecce Azzurre del Cos de Tropes Voluntàries italià, que combatia pel bàndol franquista i que va ser una de les darreres batalles de l'ofensiva contra Catalunya.
