Les 5 fases del dol i com detectar si no el tens ben resolt

No ens ensenyen a acomiadar-nos. Hem d'aprendre a fer-ho. El dol no és un estat patològic, és una etapa natural de la vida. Es tracta d'un dels moments més durs que un ésser humà pot passar, perquè no és senzill acceptar la mort d'una persona que estimem i en un context pandèmic es suma una situació d'excepcionalitat que afegeix més pressió a la mateixa pèrdua.

La mort de l'altre ha de ser una etapa més de la vida, una experiència molt dolorosa i cada persona fa el seu procés en funció de moltes variables. Cal, doncs, flexibilitat per entendre la situació i per acompanyar qui la pateix.

Aquestes són les 5 fases del dol segons la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross:

1. Negació: no s'accepta el fet.
2. Còlera o ira: estem enrabiades i busquem culpables i/o explicacions.
3. Negociació: redueix el dolor però no sol aportar solucions sostenibles. Algunes persones, per exemple, parlen amb algun déu, o senten que han connectat amb la persona que ha mort.
4. Depressió: tristesa i crisi existencial perquè no podem compartir la vida amb aquella persona. En aquest punt és quan es fa molt present que la persona ja no hi és.
5. Acceptació: segons dels recursos de cada persona, s'acceptarà l'absència abans o després. No representa alegria; es tracta d'un desaferrament emocional, una desafecció i acceptació. La possibilitat de tancar un cercle.

Podem establir 8 tipus de dol: anticipat, sense resoldre, crònic, absent, retardat, inhibit, desautoritzat i distorsionat. Si la persona està encallada en aquella pèrdua malgrat el pas del temps (per exemple, d'un parell d'anys), és quan cal anar a cercar l'ajuda d'un expert.

La Covid ha afectat la gestió del dol

L'aïllament i la soledat que hem sentit en pandèmia han augmentat la vulnerabilitat de les persones. Els comiats han estat molt diferents. En molts casos, les persones no han pogut compartir els comiats, no han pogut fer els rituals habituals en situacions de pèrdua.

La falta de comunicació esdevé un element clau en la gestió dels dols ens espais, per exemple, com els hospitals o les residències. Ens sentim incomunicades amb aquella persona, no tenim clar què li passa i podem sentir que la deixem sola. La informació en pandèmia ha estat un element més crític, encara.

Un dolor col·lectiu tan estès i alhora els dols més individuals, que no es poden gestionar de la forma necessària per totes les limitacions que existien per la pandèmia, podien acabar cristal·litzant en símptomes o síndromes clínics amb una elevada interferència en les vides personals.

Elements de risc per un dol mal resolt

• Aïllaments en quarantenes de les persones familiars
• Separació traumàtica per hospitalització
• Impossibilitat d'acomiadar-se: absència del cos
• Impossibilitat de poder veure aquella persona o parlar-hi en els darrers moments de la seva vida
• Comunicar-se amb la persona
• Impossibilitat de fer un funeral o una cerimònia desitjada
• Impossibilitat de compartir amb altres persones el dolor
• Pèrdues múltiples

En ocasions, s'ha perdut la possibilitat de "ser-hi", de fer dols anticipats i ens sentim culpables. És important, doncs, socialitzar la mort, fent els rituals, encara que sigui més tard en el temps.

Hem de deixar que aquesta tristesa surti amb naturalitat, deixar-nos sentir la tristesa, permetre que surtin les emocions. Els pensaments cíclics evidencien un problema i són els que ens poden provocar un embotiment emocional i limitar la elaboració del dol.

Els rituals i els terminis

La impossibilitat de fer comiats en pandèmia també ha estat un element molt important: a les nostres societats tenim rituals, simbologies que ens ajuden a posar nom i certa comprensió al que passa. Ens ajuden a tenir un cert control davant un fet traumàtic que hem viscut i ens ajuden a processar.

Per tant, si no s'ha pogut fer en el seu moment, caldrà buscar rituals, formes simbòliques, per tancar el procés. Si alguns dols no s'han processat, ni no s'han tancat etapes, mai es tard per fer-ho. Al contrari.