Les bones notícies del 2022: acords pel clima, avenços científics i aules sense mascareta

El 2022 ha estat un any informativament complex. Però en aquests 365 dies també han passat coses bones, notícies que ens han fet esbossar un somriure de satisfacció quan les hem llegit o sentit. Aquest Cap d'Any recordem algunes d'aquestes bones notícies, per acabar amb bones sensacions. 

Després de Setmana Santa, el retorn a l'escola dels nens i adolescents va venir acompanyat d'una bona notícia: la fi de la mascareta obligatòria a les aules. Després de gairebé dos anys, alumnes i professors podien tornar-se a veure el somriure. 

Al febrer, les mascaretes ja havien deixat de ser obligatòries als patis i quan els alumnes estiguessin a l'aire lliure.

I és que, tot i que la pandèmia de la covid no es pot donar per acabada, clarament ha anat a menys. Encara hi ha contagis, però després de diverses tongades de vacunació, els casos greus han baixat molt.

La guerra d'Ucraïna ha centrat des del febrer la informació internacional. Però, al novembre, el govern d'Etiòpia i els rebels de la regió de Tigre --al nord del país-- van segellar un acord de pau que posava fi a dos anys de guerra. Un conflicte armat a la Banya d'Àfrica que ha provocat gairebé mig milió de morts i dos milions de desplaçats.

Malgrat que hi havia poques esperances que les dues parts en conflicte arribessin a un acord aquest 2022, en poques setmanes es va segellar l'acord de pau, que ha permès acabar amb un greu conflicte armat que havia provocat una crisi humanitària.

Per al futur del planeta, la millor notícia d'aquest 2022 ha estat l'acord històric aconseguit fa poc al Canadà. Els 190 països reunits a la COP15 de Mont-real aquest mes de desembre s'han compromès a protegir la biodiversitat i el 30% dels ecosistemes terrestres i marítims del món el 2030. També hi ha acord per reduir a la meitat el malbaratament alimentari, el consum excessiu i la generació de residus

També suposa una contribució rellevant a la mobilitat sostenible la represa de les obres de la línia 9 del metro de Barcelona. És l'obra d'enginyeria més important en marxa a Catalunya, que ha estat més de deu anys aturada per motius econòmics.

Des del mes de juny la tuneladora de la línia 9 del metro torna a perforar el subsol de Barcelona. Té al davant dos anys de treballs fins a trobar l'altra part del túnel ja excavada. Es preveu que tota la línia estigui operativa el 2029.

La ciència també ha estat un pou de bones notícies aquest any. Un nou avenç científic obre un camí d'esperança a les persones amb paraplegia. 

Al novembre, un estudi publicat a la revista Nature mostrava com nou pacients amb paràlisi a causa de lesions medul·lars han recuperat part de la funció motora gràcies a una teràpia experimental. Els científics han pogut identificar les neurones que s'activen amb l'estimulació elèctrica epidural i que permeten als pacients posar-se drets. 

Un centre de recerca de Suïssa ha aconseguit que nou pacients puguin tornar a caminar combinant la rehabilitació física amb l'estimulació elèctrica de la medul·la espinal.

L'esport d'elit ha tingut el 2022 nom femení, concretament el de la futbolista catalana Alèxia Putellas, que s'ha tornat a consagrar com la millor jugadora de futbol del món.

La jugadora blaugrana va aconseguir el mes d'octubre passat el trofeu de la Pilota d'Or per segona vegada consecutiva. Putellas s'ha convertit en la primera futbolista que rep el guardó dues vegades de manera consecutiva.

Una altra dona i el seu equip han fet història en el món del cinema aquest 2022. Carla Simón ha portat la pagesia a l'escena mundial a "Alcarràs". Aquesta ha estat la primera pel·lícula en català que guanya l'Os d'Or a la Berlinale.

Per als vilafranquins el 2022 té nom de castell.

Els verds han aconseguit carregar el pilar de nou amb folre, manilles i puntals, un castell inèdit fins ara. Ho van fer la diada de Tots Sants, tancant així la temporada de castells a Vilafranca del Penedès.

Per fer-ho, calen més de 700 persones: a la pinya del pilar no hi ha límit màxim, però com a mínim n'hi ha d'haver 500. Al folre hi van 84 castellers i castelleres, 36 més van a les manilles, i als puntals, la gran novetat, n'hi ha 11. Després, el tronc té 5 castellers.

El pilar de nou només s'havia intentat fer un cop abans: la mateixa colla va intentar carregar-lo, sense èxit, el 2002. Aleshores es va ensorrar just quan sonaven les gralles.

La gran abraçada que van fer els integrants de la colla de Vilafranca del Penedès és l'exemple de com aquest any s'han recuperat les ganes de festa, del contacte físic i de les abraçades llargues, després de dos anys de distància i prevenció obligada per la pandèmia.