Les conseqüències de la revolució digital al "Sense ficció", que estrena "Solitud, la pandèmia de l'era digital" i "Humans artificials"

"Solitud, la pandèmia de l'era digital"

Els diuen "hikikomoris", una síndrome d'aïllament social que afecta sobretot els joves, els quals decideixen recloure's a la seva habitació per por de tenir relacions socials negatives, ja sigui a l'escola o amb els amics. Alguns s'hi estan anys. El 2017, només a Barcelona, 190 joves estaven tancats a les seves habitacions.

El fenomen va començar al Japó. Les raons eren, sobretot, la por de no poder arribar a assumir el que la societat i la família esperaven d'ells, tant a nivell escolar com professional.

A Catalunya hi ha centenars de casos i moltes unitats hospitalàries dedicades a fer-hi front. A l'Hospital del Mar, al Clínic, a Sant Joan de Déu, al Parc Taulí de Sabadell i en fundacions privades com la Vidal i Barraquer.

En el documental "Solitud: la pandèmia de l'era digital", dirigit per Albert Elfa i Ricard Belis i produït per Ruth Llòria, hi apareixen nois i noies afectats per aquesta síndrome. Alguns tenen problemes de comunicació o són víctimes de bullying a l'escola i, en refugiar-se a l'habitació, s'acaben enganxant a les pantalles de forma compulsiva. Per a d'altres, és l'addicció que tenen a les pantalles la que els porta a tancar-se a casa. El seu principal problema acaba sent la solitud.

Més del 40% dels adolescents consideren que estan sols. Ja no queden amb els amics i la seva socialització és virtual. Assolir els estàndards socials que promouen les xarxes, que són la seva única finestra al món, és molt difícil i poc real, cosa que fa augmentar la seva sensació de solitud i dificulta encara més el seu encaix a la societat.

L'individualisme connectat com a ideologia i producte del món competitiu en què vivim ha passat a ser el centre de la socialització. Tinder, WhatsApp, Instagram, Facebook, TikTok... són eines virtuals que poden promoure relacions que alimenten la nostra esfera professional, social i afectiva, però alhora cal tenir una identitat ben construïda i una xarxa social real i afectiva estable.

L'addicció a les xarxes es compara amb les drogues, i hi ha centres especialitzats a desenganxar joves que tenen aquesta patologia. Un cervell d'un infant no està preparat per suportar i gestionar sol tota la informació que li arriba a través de les pantalles. Alguns professionals demanen una regulació al respecte, com es fa amb les drogues, el tabac o l'alcohol.

Un dels riscos d'aquesta dependència, en una societat tan connectada, és que els joves deixin de ser éssers socials, que s'aïllin socialment. La majoria de joves que presenten idees suïcides manifesten que se senten sols. És paradoxal que en una societat hiperconnectada les xarxes socials puguin ser el motor de sentiments d'aïllament, de solitud.

L'equip de "Solitud, la pandèmia de l'era digital" ha pogut entrar a les cases del Pedro, la Laura, l'Alba i la Maria, els quals ens expliquen els seus neguits i pors. Alguns han aconseguit sortir del seu tancament, d'altres encara estan en tractament domiciliari. També hi ha els testimonis de joves que expliquen que les xarxes els han ajudat a avançar en els seus projectes de vida, com el Leo, un noi trans de Martorell, o l'equip de futbol de cadets del Rayo Majadahonda, que fan servir els videojocs per adquirir eines com ara la rapidesa visual o el treball en equip.

Fitxa tècnica

Direcció: Albert Elfa i Ricard Belis
Producció: Ruth Llòria
Imatge: Oriol Feliu i Marc Durà
Muntatge: Moisès Casanovas

"Solitud, la pandèmia de l'era digital" és un documental del "Sense Ficció" produït per a TV3.

"Humans artificials"

"Humans artificials" recull el testimoni dels pioners de la revolució de la intel·ligència artificial que parlen sobre les conseqüències de l'aplicació d'aquesta tecnologia per part dels nous supoderpoders tecnològics. Fins a quin punt el control de la intel·ligència artificial que tenen les grans empreses i els exèrcits ens afecta a nosaltres, la nostra societat i el nostre futur? Quins són els algoritmes que ens governen?

El documental reflecteix un conflicte cada cop més punyent en el món de la tecnologia: d'una banda, empreses com Google defensen que necessitem la intel·ligència artificial per resoldre grans problemes com el canvi climàtic, el càncer o la fam al món, i, de l'altra, algunes de les ments més brillants del sector tenen por que aquesta intel·ligència sigui l'amenaça més greu per a la humanitat.

Hi ha qui compara la intel·ligència artificial amb la bomba atòmica pel fet que desconeixem els límits de les seves possibilitats i les conseqüències que pot arribar a tenir. Tal com diu un dels entrevistats: "Per a la intel·ligència artificial, el futur serà bo passi el que passi, i estaria bé que també ho fos per als humans."

"Humans artificials" és una producció de UpNorth Film dirigida per Tonje Henssen Schei.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio
#SenseFiccióTV3
#SolitudJovesTV3
#HumansArtificialsTV3