Les escoles rurals reclamen més personal i espai: "Hi ha un menysteniment"
A Catalunya hi ha 363 escoles rurals públiques. Són escoles de poble i petites, que no acostumen a tenir un grup per a cada nivell educatiu. Docents, famílies i sindicats pensen que el Departament d'Educació les té abandonades. I demanen més recursos materials i humans per atendre bé els infants.
Entre les 74 escoles rurals de Lleida, hi ha la d'Alfés, a la comarca del Segrià. Forma part de la ZER L'Eral, juntament amb els centres d'Alcanó, Sunyer, Sarroca i Torrebesses.
Aquest curs, l'escola té una vintena d'alumnes, que es reparteixen en dues aules: la dels grans i la dels petits. Per tant, el seu és un treball internivells. A l'escola tenen dues mestres fixes a les quals se sumen els especialistes, per exemple d'anglès o educació física.
"Falta atenció a la diversitat"
La mestra i directora de l'Escola d'Alfés, Anna Campanera, pensa que la dotació actual de personal al centre és insuficient. Assegura que, com a mínim, hi hauria d'haver un mestre més per poder atendre els infants de diferents edats que hi ha en una mateixa aula.
Un que porta bolquers, uns que aprenen la llengua... Has de tenir més dotació. Hi ha dotacions ingents de diners per coses a tecnològiques i el que necessitem més són mans. El que més trobem a faltar és l'atenció a la diversitat.
Campanera afegeix que també troben a faltar personal administratiu i de suport, que comparteixen amb la resta d'escoles de la ZER, i això els obliga a dedicar molt temps a fer paperassa.
A Alfés també es queixen que els falta espai. És per això que al hall hi ha una aula improvisada que, a més, fa de menjador i sala d'actes.
A Preixens, a la Noguera, l'escola és encara més petita. Forma part de la ZER El Sió, juntament amb les escoles de Butsènit i Puigverd d'Agramunt.
Aquí hi ha una aula amb onze infants i una mestra i mitja. L'any vinent en quedaran nou i les famílies tenen por de perdre plantilla i quedar-se amb una única docent per a tots els cursos.
Elisenda Belenguer, que és mare de dos nens de 8 i 10 anys, pensa que a l'escola de Preixens hi hauria d'haver un mínim de dos mestres.
El perill de l'any que ve és que només tinguem una aula en què hagin de fer classe des dels nens d'I3 fins als de 6è de primària. I això fa que no puguin aprendre de la mateixa manera.
Els sindicats: "Hi ha un menysteniment"
Els sindicats, com la CGT, que han analitzat i coneixen bé la situació de l'escola rural a Catalunya, denuncien que està abandonada.
La seva situació és sovint ignorada o subestimada per les administracions públiques, i la deixen en una posició de desavantatge respecte dels centres urbans.
En un informe, el sindicat parla de mancances estructurals, materials i humanes, "que repercuteixen en la qualitat de l'ensenyament".
Demana que es prenguin mesures urgents i una política educativa específica més equitativa i adaptada a les particularitats del medi rural. Segons Emili Llorente, "es percep que hi ha un menysteniment cap a les escoles rurals, hi ha una greu sobrecàrrega als mestres".
USTEC-STEs, el sindicat majoritari en l'ensenyament públic, defensa el model de l'escola rural i assegura que "el treball multinivell és enriquidor", segons Àngels Martínez, del sindicat. I afegeix que "hi hauria d'haver dos mestres per aula".
Educació es defensa
Des de Lleida, el director dels serveis territorials d'Educació, Rubén Mansilla, assegura que li sap greu que pensin que hi ha abandonament de l'escola rural.
Pel que fa al nombre de mestres que tenen les escoles rurals més petites, diu que "les plantilles estan dissenyades perquè mai es pugui quedar una persona sola al centre".
Tampoc no està d'acord en el fet que hi hagi abandonament pel que fa a les infraestructures. A favor seu enumera les últimes escoles rurals que s'han fet de nou:
Fa dos anys l'última escola que es va construir nova va ser a Vilagrassa, fa un any a Albesa, aquest any al Poal.
Les escoles rurals estan arrelades al territori, són el pal de paller dels pobles, entitats dinamitzadores de la vida en aquests indrets.
Per això, famílies i docents coincideixen que l'escola rural és vital. Asseguren que és necessari mantenir-la si es vol frenar el despoblament. I en aquest sentit, Ramon Escudé, un pare de Preixens, diu que "si es tanca l'escola, el poble perd".
