Jean-Luc Mélenchon, líder del moviment polític La França Insubmisa, en un míting de les municipals del 2026 (Reuters/Abdul Saboor)

Les esquerres franceses s'esquerden just abans de les municipals

El Partit Socialista prohibeix aliances amb La França Insubmisa per les sortides de to del seu fundador Jean-Luc Mélenchon
Isabel Galí i Izard
Corresponsal de 3CatInfo a París
6 min

El titular seria aquest: l'executiva nacional del Partit Socialista (PS) pren la resolució de no tancar acords amb La França Insubmisa (LFI) al segon torn de les municipals d'aquest març de 2026. Costi el que costi en termes de possible pèrdua de poder local.

És una decisió dolorosa perquè els vots de l'esquerra no sobren, però que deixa una última paraula als consells locals, que podran revisar cas per cas, sobretot en alcaldies petites.

I és una decisió important, perquè la dreta republicana està basant part de la seva campanya a les municipals en la denúncia de l'acord que fins ara mantenien els dos partits amb més votants de l'arc de l'esquerra.

L'exministre de l'Interior i primer candidat a dir obertament que vol succeir Macron, Bruno Retailleau, d'Els Republicans (LR) els ha qualificat de pactes "de la vergonya". Una càrrega especialment virulenta del líder de la dreta tradicional contra els socialistes, que aquests interpreten sobretot en termes de precampanya de Retailleau per a l'Elisi.

La segona lectura del titular és: el Nou Front Popular que unit va guanyar en vots i escons les darreres eleccions legislatives –-les de l'estiu del 2024 abans dels Jocs Olímpics-- s'ha trencat del tot. I això abans d'uns comicis que, l'endemà del segon torn, el 22 de març, faran de termòmetre del que pugui passar d'aquí a un any a les presidencials.

Quina és la raó per la qual ara el Partit Socialista ha pres la decisió de no vincular més el seu futur electoral als insubmisos? Podríem remuntar-nos al 2 de febrer, dia en què el ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, va decidir classificar La França Insubmisa a l'extrema esquerra. O a les paraules del seu fundador, Jean-Luc Mélenchon, al míting de Perpinyà de l'1 de març.

Mélenchon, polític polemitzador

Jean-Luc Mélenchon, antic socialista, tres vegades candidat presidencial, s'ha forjat una imatge de crític ferotge amb el macronisme i de combatent de l'extrema dreta, que li dona rèdits de popularitat.

Els seus discursos llargs i amb improvisacions constants són part del seu "charme"; els seguidors assisteixen als mítings com si anessin a un espectacle: riuen, aplaudeixen, xiulen, criden... Però aquest ambient familiar i de conversa improvisada és, també, l'origen dels errors i sortides de to de Mélenchon.

Jean-Luc Melenchon, leader of French far-left opposition party La France Insoumise
Jean-Luc Mélenchon (Reuters/Abdul Saboor)

La primera, a Lió, el 27 de febrer. Una broma probablement sobredimensionada en un míting especialment calent en una ciutat on unes setmanes abans un grup d'antifeixistes van causar ferides mortals a un militant d'extrema dreta. Sobre la marxa, Mélenchon fa broma amb la pronúncia de la paraula Epstein, Einstein i Frankenstein que provoca els riures de tot l'hemicicle.

La pluja de crítiques per antisemitisme és immediata. Tots tres cognoms amb la terminació germànica -stein, característica dels jueus azquenazis alemanys.

Evidentment, les crítiques li arriben del govern i de la dreta, però també dels partits de l'arc de l'esquerra, com la líder ecologista Marine Tondelier o el primer secretari socialista Olivier Faure.

La resposta de Mélenchon és furibunda: tots els diaris han fet articles sobre com s'ha de pronunciar el nom del pedòfil i quan ho diu ell se l'acusa d'antisemitisme? Les captures que penja al seu X ho corroboren.

Però tres dies després, en un altre míting a Perpinyà, ciutat on el candidat de l'esquerra s'erigeix en l'únic opositor a l'extrema dreta del Reagrupament Nacional, Mélenchon derrapa... i aquest cop, sí, s'ha d'acabar excusant.

"És la seva manera de ser", diuen els seus defensors. Però aquest cop la broma la fa sobre el cognom Gluksmann i apunta directament a l'eurodiputat Raphäel Gluksmann, fundador del moviment de centreesquerra Plaça Pública i la figura del progressisme francès més als antípodes de Mélenchon. Un altre cognom jueu, sense venir a to.

Aquest cop Mélenchon es disculpa, ell mateix, en directe primer i al tercer paràgraf d'un missatge a X on dona explicacions sobre el perquè d'una broma tan innecessària, tenint en compte el que havia passat uns dies abans:

He deformat per error molts noms en el meu discurs. El de Glucksmann provoca moltes reaccions malgrat que he rectificat sobre la marxa. Soc el primer a lamentar-ho pensant en tots aquells a qui això fereix. Conservo la lliçó. No em tornarà a passar.

Marine Tondelier, National Secretary of Les Ecologistes
Marine Tondelier, líder d'Europa-Ecologia-Els Verds (Reuters/Sarah Meyssonnier)

Antisemitisme i islamofòbia

A França ha calat la idea que Jean-Luc Mélenchon té poca simpatia a la causa jueva i que, de retruc, el seu partit és antisemita. Tant Mélenchon com la direcció del moviment ho neguen reiteradament, i reivindiquen que la seva tasca de lluita contra el racisme és paral·lela i coherent amb la denúncia de l'antisemitisme.

Des del 7 d'octubre LFI rep acusacions de banalitzar les expressions d'odi cap als jueus, tant des dels mitjans de comunicació mainstream com del govern, i alguns casos han acabat als jutjats sense que hi hagi hagut, fins ara, cap condemna a dirigents de l'esquerra alternativa.

Des del partit es defensen dient que tot plegat es tracta d'una assimilació grollera del terme antisemita amb el d'antisionista: la seva oposició a les polítiques del govern israelià és, efectivament, frontal: La França Insubmisa és l'únic partit que defensa obertament la causa palestina a França.

Els insubmisos són els polítics preferits entre la comunitat musulmana de França, sobretot als municipis de la perifèria, perquè senten que és l'únic que parla obertament de la islamofòbia que pateixen. Un sondeig fet després de les darreres europees ho confirma: el 74% dels electors musulmans van votar llistes d'esquerres.

Però la interpretació que la dreta i l'extrema dreta fa d'aquesta dada és una altra: LFI és la porta d'entrada de l'islamisme polític a França. Tant és així que Els Republicans van liderar al desembre una comissió parlamentària per intentar demostrar els lligams entre els partits polítics i l'islamisme.

Jean-Luc Mélenchon hi va comparèixer. És el tipus de situació que gestiona a la perfecció: contraatacar amb arguments, dades i història i desemmascarar els que l'interroguen.

La conclusió de la comissió, on no hi havia cap diputat representant l'esquerra, és que "no hi ha lligams estructurals demostrables avui dia entre els partits polítics i els moviments islamistes", més enllà d'alguns casos concrets que afecten algun regidor de LFI.

Olivier Faure reelegit per la mínima per liderar als socialistes francesos
Olivier Faure, reelegit per la mínima per liderar als socialistes francesos (Europa Press/Julien Matti)

Tornant a les disculpes del fundador i al clima d'enfrontament polític que viu França, cal anar al mitjà de comunicació menys clientelista que hi ha, Mediapart, finançat per les subscripcions dels lectors, per entendre les crítiques contra Jean-Luc Mélenchon procedents des de l'esquerra. Edwy Plenel, que en va ser el fundador, escrivia aquests dies una columna dedicada als mítings de Lió i Perpinyà del líder insubmís.

Hi denunciava primer la "inversió que l'extrema dreta vol provocar a França," en aquest moment en què les enquestes confirmen que tots els partits polítics amb ideologies reaccionàries estan a l'alça: "l'extrema dreta ens vol atribuir un antisemitisme que, com tots els racismes, està en el seu codi genètic. No passaran", diu Plenel.

Però el missatge final de l'article és un altre: "Amb els seus discursos antisemites i conspiratius, Jean-Luc Mélenchon soscava la lluita antifeixista, la seva unitat i la seva moralitat."

Butlletí Mirada Global

Les claus per entendre cap on va el món, de la mà dels nostres experts

Subscriu-t’hi

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre França

Mostra-ho tot