Les esteles de Sanaüja: patrimoni funerari amb la màxima protecció cultural
Els veïns de Sanaüja estan d'enhorabona després que el govern hagi declarat com a bé cultural d'interès nacional les esteles funeràries del municipi.
Amb poc més de 300 habitants, aquest petit poble de la Segarra conserva un dels conjunts funeraris més singulars del país, amb 68 marcadors de tombes que mantenen encara les inscripcions d'època medieval i moderna.
Creus i escuts heràldics
Una de les particularitats del conjunt --i que reconeix el govern en la seva declaració-- és el seu bon estat de conservació. Les esteles són de gres i això ha permès que s'hagin mantingut bona part dels seus gravats, on encara es poden llegir els escuts heràldics de les famílies, relacionats amb oficis o llinatges del poble.
També altres elements com inscripcions, escuts d'armes o símbols de caràcter transcendent, com una flor de sis pètals o l'arbre de la vida.
De fet, l'historiador local de Sanaüja Lluís Castany explica que una de les més antigues s'ha pogut identificar gràcies a l'escut heràldic de la família Matabous.
A l'església i en una de les esteles podem veure el mateix gravat: una planta anomenada matabous que representa aquesta família.
Això ha permès situar l'estela entre finals del segle XIII i principis del XIV. La majoria mantenen la mateixa fórmula: a una de les cares hi ha gravada una creu, i a l'altra, un escut, blasó o símbol relacionat amb l'enterrament que marcaven.
Soterrades i gairebé oblidades
Les esteles formaven part del cementiri antic de Sanaüja, que data del segle XIII i que estava situat al costat de l'església romànica dedicada en aquell moment a Sant Apol·linar. Amb el pas dels segles van acabar colgades de terra, un fet que en va afavorir la conservació.
No va ser fins al segle XIX quan es va decidir recuperar-les i fer-les servir com a elements decoratius a terra. Castany recorda com en aquell moment no se sabia el valor que tenien: "En dies amb molta afluència al cementiri, com Tots Sants, hi havia gent que fins i tot s'hi asseia a sobre. Va ser cap als anys setanta que es va començar a estudiar la seva importància patrimonial".
El 2010 es van retirar del cementiri i es van començar a estudiar i restaurar. A partir d'aquí s'ha pogut descobrir algunes inscripcions curioses, com per exemple una feta amb la tipografia Fraktur, una lletra utilitzada a Alemanya a partir del segle XV i que és molt poc habitual que aparegui en contextos funeraris a Catalunya.
Més difusió
Les esteles estan museïtzades a la capella de Santa Magdalena, una petita església del segle XVI, des de l'any 2017. Ara es poden visitar, però només si es concerta hora. L'alcaldessa de Sanaüja, Maria Casoliva, espera que amb la declaració com a bé cultural d'interès nacional --BCIN-- es puguin conèixer més:
Volem que sigui més fàcil visitar-les i, sobretot, que es coneguin més, però ens calen recursos.
Amb la declaració com a BCIN, Casoliva confia poder accedir a més subvencions que permetin garantir-ne la conservació i també fer-les més accessibles a tot el públic general. De fet, amb el nou reconeixement s'augmenta la protecció legal a tot el conjunt i també al seu entorn per assegurar la seva preservació.
Conjunt únic
El de Sanaüja és un conjunt funerari pràcticament únic, sobretot per la quantitat d'esteles conservades, però també pel bon estat dels gravats i perquè es pot visitar íntegre al seu municipi d'origen.
Al país, però, també hi ha col·leccions importants de marcadors funeraris, com per exemple la del monestir de Poblet, que té 86 esteles, o les 19 que es conserven al municipi de Preixana, a l'Urgell.
