Les flautes més antigues del món estan fetes amb ossos d'ocell i tenen 12.000 anys
Les flautes més antigues del món tenen 12.000 anys i estan fetes amb ossos d'ocell. Han estat trobades recentment en una excavació arqueològica al nord d'Israel, que confirma l'existència d'aquests instruments al paleolític.
La civilització que va viure en aquest racó del Pròxim Orient durant el paleolític, coneguts com els natufians, construïen flautes per imitar el so d'alguns rapinyaires per espantar les aus aquàtiques, i així atrapar-les quan les bandades començaven a volar espantades.
Ho detalla l'article que l'equip d'arqueòlegs ha publicat a la revista Nature sobre la troballa al jaciment d'Eynan-Mallaha.
Fetes amb ossos d'aus aquàtiques com les fotges i els xarxets, reprodueixen el so que fan alguns rapinyaires com l'esparver o el xoriguer. Els natufians haurien escollit ossos petits intencionadament per poder reproduir aquests sons, ja que al jaciment s'han trobat també altres flautes amb ossos més grossos que produeixen sons més profunds.
Troballa insòlita
Els arqueòlegs apunten que aquesta és una troballa insòlita, ja que fins avui no s'havien trobat encara flautes d'aquest tipus a l'Orient Mitjà. A més, una de les flautes s'ha trobat sencera i, segons un dels arqueòlegs que participa en l'estudi, seria l'única del món en aquest estat de conservació.
A banda de ser útils per caçar, altres observacions també apunten que les flautes també podien ser utilitzades per fer música o per comunicar-se amb els ocells.
Tot plegat, un descobriment de vital importància per conèixer les pràctiques i els hàbits d'una cultura que es trobava en un encreuament entre el nomadisme i el sedentarisme.
De fet, queda clar que els natufians atribuïen als ocells un valor simbòlic especial. A Eynan-Mallaha s'hi ha trobat també nombrosos ornaments fets amb urpes d'ocell.
Aquesta civilització va viure durant 3.000 anys a la riba del llac Hula, una zona utilitzada per milions d'ocells que viatjaven entre Europa, Àsia i Àfrica durant les seves migracions anuals. Estava envoltat per una zona de maresmes que van ser assecades els anys 1951 i 1958 per destinar-les a l'agricultura.
Més enllà de la caça, l'estudi i les troballes fetes al jaciment aporten noves dades sobre el desenvolupament d'instruments en la prehistòria.
