Les girafes poden fer càlculs mentals: "Són animals curiosos i encara tenen molt per oferir"

Les girafes tenen habilitats cognitives més sofisticades del que es creia. Un estudi fet per investigadors de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del zoo, ha demostrat que poden fer processos comparables a una suma simple.

"Són animals curiosos, intel·ligents i que encara tenen molt per oferir-nos", diu Iker Loidi, estudiant predoctoral de la Facultat de Psicologia Clínica de la UB i un dels científics que ha liderat l'estudi, juntament amb Jordi Galbany.

Fins ara, se sabia que aquests càlculs mentals només els feien algunes espècies com els simis i els lloros.

Les girafes pertanyen als ungulats, un grup de mamífers caracteritzat per la presència de peülles que inclou espècies com els hipopòtams, els camells i els cérvols.

L'estudi, publicat a la revista Scientific Reports, s'ha fet amb pastanagues i amb quatre girafes del Zoo de Barcelona.

On hi ha més pastanagues?

Del grup de girafes, la Nuru ha demostrat que és de les que en sap més.

Com a exemple, l'Iker li mostra dues caixes: la de la dreta té tres trossos de pastanaga i la de l'esquerra, dos. Després d'un segon, els contenidors es tanquen i el científic afegeix dos trossos més a la caixa de l'esquerra, que passa a tenir-ne quatre.

Quan li acosta els dos recipients perquè en triï un, l'animal tria el que més li convé, el que té més quantitat de pastanagues.

Per resoldre la prova, les girafes han de mantenir una representació mental de les quantitats inicials i actualitzar-la quan es transforma.

Els resultats han revelat que les girafes tenen un rendiment superior a l'atzar en la tasca de combinació (on el menjar es combina amb una de les dues quantitats cobertes).

No tan hàbils amb les restes

Les girafes han mostrat ser hàbils amb les sumes, però no amb les restes.

Quan es treia el menjar d'una de les dues quantitats cobertes, el resultat semblava producte de l'atzar.

En tot cas, l'estudi ha mostrat que la memòria i les capacitats aritmètiques són més habituals del que es pensava i les condicions en què viuen els animals poden explicar-les, com diu Jordi Galbany, professor d'etologia a la Facultat de Psicologia de la UB:

Les girafes viuen en comunitats i els aliments principals es troben dispersos a la sabana. Es reagrupen segons les condicions ambientals i recursos alimentaris, "cosa que podria afavorir la necessitat d'estimar on, quan i en quina quantitat estan disponibles aquests recursos per optimitzar les decisions de farratge", destaca Loidi.

"En termes evolutius, a molts milions d'anys vista, es pot pensar en com es van seleccionant capacitats i es van fixant en aquestes espècies, cosa que fa que es desenvolupin cada cop més", afegeix Galbany.

Els científics creuen que aquestes investigacions contribueixen a qüestionar una visió "excessivament antropocèntrica" del coneixement.