Les illes "vacants": metges i mestres no arrelen a les Pitiüses
Places de difícil o molt difícil cobertura. Amb aquest argot jurídic defineix el Govern de les Illes Balears les especialitats mèdiques o docents en què hi ha acreditat un dèficit estructural de professionals o de candidats que es presenten als processos de selecció.
A les Pitiüses, totes les especialitats mèdiques estan considerades de difícil cobertura. I a l'ensenyament públic, per a aquest curs, el Govern Balear ha declarat de difícil cobertura 67 especialitats docents a Eivissa i 20 a Formentera.
Aquesta distinció comporta rebre uns plusos salarials que oscil·len entre els 200 i els 550 euros bruts, en funció de l'illa i l'antiguitat, amb els quals l'administració pretén atraure i fidelitzar metges i mestres a les Pitiüses.
Tot i això, els sindicats de metges i les associacions de mestres avisen que amb aquestes retribucions no n'hi ha prou per contrarestar l'elevat preu dels lloguers, que en llocs com Eivissa Vila freguen els 1.000 euros mensuals de mitjana.
Assenyalen la crisi de l'habitatge com el principal factor que explica la falta de personal que hi ha a les Pitiüses i el fet que quan hi arriben de fora nous mestres o metges, sovint, s'hi quedin poc temps. Creuen que les dificultats per crear plantilles estables empitjora la qualitat dels serveis públics.
Menys de tres metges per cada 1.000 habitants
A les Pitiüses, hi ha 2,9 metges per cada 1.000 habitants, mentre que la mitjana estatal se situa en els 3,7 facultatius. El portaveu del Sindicat Mèdic de les Balears, Carlos Rodríguez, explica que, a Eivissa i Formentera, els metges "treballen en una situació d'estrès".
Hem de veure molts pacients en pocs temps i patim perquè acumulem retards. L'estrès fa que la gent es desanimi i marxi fora.
Rodríguez denuncia que, a Eivissa, hi ha metges d'atenció primària que atenen assignades més de 2.000 targetes sanitàries. Diu que la xifra per treballar en condicions òptimes seria d'entre 1.300 i 1.400 targetes.
Considera que el sistema sanitari de les Pitiüses està saturat per la manca de personal i per l'imparable creixement poblacional d'aquests darrers anys. Des de l'any 2000, els habitants d'Eivissa i Formentera han crescut un 80%.
Falten la meitat dels oncòlegs
A l'únic hospital públic d'Eivissa, el de Can Misses, només hi ha tres metges treballant a l'àrea d'oncologia, tot i que el centre té capacitat per contractar fins a set especialistes en plantilla.
Aquesta situació, reconeguda per la direcció de l'hospital, està causant retards en les revisions de control dels pacients oncològics.
És el cas de Susana Ribas, que segueix un tractament hormonal després d'haver superat un càncer amb metàstasi. Per comprovar que tot va bé hauria d'anar a revisió cada sis mesos, però ja fa gairebé un any que espera la cita.
Quan has tingut un càncer, hi ha una alta probabilitat de recaure-hi. I si les revisions són quan han de ser i s'agafa a temps, tot és més fàcil.
A més, explica que l'oncòloga que tenia fins ara ja ha marxat de l'hospital. I lamenta que els pacients tenen la sensació de "parlar amb un desconegut" cada cop que entren a la consulta per culpa de l'alta rotació del personal.
La direcció de l'Hospital Can Misses remarca que els retards no afecten els pacients que tenen un càncer en actiu, que sí que reben el tractament al dia.
Dues de cada tres places de mestres, desertes
En l'ensenyament públic, els directors d'escoles i instituts també han de fer mans i mànigues per trobar personal. Aquest curs, en les últimes oposicions per ser mestre, a Eivissa i Formentera van quedar desertes dues de cada tres places.
El president de l'Associació de Directors d'Ensenyament Secundari de les Pitiüses, Fran Tienda, assegura que per completar equips fins i tot contracten mestres sense el títol de màster habilitant per fer classe a secundària o FP, i docents sense coneixements de català.
Arriben a Eivissa mitjançant convocatòries urgents i extraordinàries en què es pot presentar qualsevol ciutadà espanyol.
Sovint ve gent molt jove que acaba de treure's la carrera i és la seva primera experiència docent. Nosaltres també perdem temps guiant-los i fent de mestres de mestres.
A vegades, han de canviar les assignatures dels docents per cobrir les especialitats on hi ha més dèficit de personal, com ara la de llengua catalana.
Afirma que a Eivissa i Formentera la meitat dels professors de català són graduats en Geografia o Història que s'han tret el diploma del nivell C1, que a les Illes Balears habilita per fer classe de llengua.
Aquí hi ha centres en què, en tot un departament de català, no hi ha cap especialista. No hi ha prou filòlegs.
Dificultats per crear projectes pedagògics
La falta de professors estabilitzats a les Pitiüses converteix els mestres interins en figures essencials a l'hora de tancar equips.
Ara bé, sovint venen de fora -sobretot de Mallorca- i arriben amb la idea de marxar aviat. Això fa que els instituts tinguin claustres molt canviants.
Felip Ferrades és mallorquí i treballa de mestre interí a l'IES Quatró de Portmany, a Eivissa. Explica que, com a molt, s'hi veu un o dos anys més.
Vaig venir per fer punts, perquè entrar en un institut públic de Mallorca és complicat si no tens experiència prèvia.
Com a director, Fran Tienda explica que amb aquesta rotació tan elevada de personal "és difícil construir projectes de centre" a llarg termini.
I creu que tot plegat impacta en la qualitat de l'ensenyament que reben els alumnes. De fet, any rere any, a les proves de competències bàsiques, els alumnes d'Eivissa i Formentera són els que treuen més males notes de les Illes Balears.
