Les lliçons belgues sobre com erradicar la pesta porcina africana
La pesta porcina africana va agafar per sorpresa ramaders com André Magerotte. L'últim episodi de la malaltia a Bèlgica s'havia tancat el 1985 i res feia pensar que hi tornaria.
Quan es van trobar els primers porcs senglars morts, el 2018, Magerotte criava els seus 400 porcs a l'aire lliure a Nassogne, una zona de Valònia envoltada de boscos amb una nombrosa colònia de porcs senglars.
Jubilat des de fa uns mesos, el ramader explica que el primer que van fer va ser posar les tanques. "Per a nosaltres, amb els porcs a l'aire lliure, va ser realment un problema molt greu", defensa.
I afegeix: "Vam haver de posar una tanca, una triple tanca per evitar que els porcs senglars, com que estem al costat del bosc, vinguessin a contaminar els nostres porcs."
La indústria porcina, molt afectada
Magerotte, que també produïa i venia directament al consumidor des de la seva botiga, explica que no va notar tant l'impacte econòmic com altres explotacions, gràcies al seu segell bio.
Molts altres negocis del sector no van tenir la mateixa sort. La prohibició de les exportacions va fer caure dràsticament els preus i molts negocis van haver de tancar.
Segons estimacions del sector, la indústria del porc perdia 33 milions d'euros cada dia que no exportaven. Bèlgica és el vuitè país exportador de porcí del món.
L'origen del brot
El primer senglar mort es va trobar al municipi d'Etalle, a tocar de la frontera amb França i amb Luxemburg.
L'alcalde, Thiry Henry, recorda que la primera decisió del govern va ser sacrificar 4.000 porcs, d'una seixantena d'explotacions, i posar tanques per evitar que el virus arribés a les granges.
Des del seu despatx explica que, per ell, la clau va ser reaccionar molt ràpidament, posant tanques per evitar la propagació del virus.
"El fet de sacrificar els porcs de les granges un cop estaven confinades no sé dir, al cent per cent, si és útil o no", apunta, en canvi, l'alcalde d'aquesta petita localitat de 5.000 habitants.
Entre setembre de 2018 i l'agost de 2020, es van detectar a la zona més de 800 porc senglars amb la pesta porcina africana, però la malaltia no va arribar a cap granja, tot i l'extensió de la zona afectada: més de 60.000 hectàrees.
Nou sistema de tanques
La ministra d'Agricultura de Valònia, Anne-Catherine Dalq, explica que una de les claus va ser el desenvolupament d'un nou sistema de tanques.
Bèlgica va introduir per primera vegada l'anomenada zona blanca, un perímetre que va més enllà de la zona de vigilància i que va ser crucial per evitar que el virus arribés als països veïns.
També es van limitar els moviments de les persones i en una última fase, es va reduir la població de porcs senglars, però de manera selectiva. Molts ja havien mort a causa de la malaltia.
La Comissió Europea va declarar Bèlgica lliure de pesta porcina africana dos anys després del primer brot. Ara, la posa com a exemple, juntament amb Suècia, de com erradicar la malaltia sense que afecti les granges.
I el mateix fa el Ministeri, seguint les recomanacions europees. De fet, tots dos casos tenen moltes similituds.
En el cas de Bèlgica es va apuntar també inicialment a l'embotit d'un entrepà com a possible origen del virus. També van circular rumors sobre la possibilitat que alguns porcs senglars haguessin arribat al país procedents de països de l'Est, on la malaltia no està erradicada, per fer-los servir a les caceres.
Els països de l'Est, els més afectats
No s'ha confirmat cap hipòtesi, però sí que és cert que el nombre de casos a Europa de l'Est, especialment a Romania, és molt elevat.
Fonts de la Comissió, de fet, assenyalen aquest país com un clar exemple del que no s'ha de fer si es vol contenir la pesta porcina africana.
Des de principi d'any, ja s'han confirmat més de 10.700 brots. Gairebé 900 ja són porcs domèstics. Segons les mateixes fonts, de mitjana, la pesta porcina africana avança uns 20 kilòmetres l'any a la UE.
La Comissió aconsella prudència
Fonts properes a la Comissió Europea assenyalen la precipitació, sovint per "fer-se la foto els polítics", com el principal risc en la gestió d'una crisi com aquesta.
Un d'aquests errors sol ser el que defineixen com "la tècnica del Kalàixnikov". Recorden que el més habitual és que el 95% dels porcs senglars situats a les zones afectades acabin morint per la malaltia, però això no és un problema, si no surten del perímetre.
En aquest sentit, consideren important no espantar els animals, per evitar que abandonin la zona delimitada.
També s'han d'evitar errors humans en la propagació de la malaltia, desinfectant les botes i tot el material que hagi pogut estar en contacte amb el virus. En resum, "gestionar des de la calma", aconsellen.
