1
Quan va saber Mazón la gravetat de la dana? Els interrogants abans de comparèixer a les Corts
Les plantes del fons del mar són "boscos blaus" que retenen 40 milions de tones de carboni
Per primer cop hi ha un inventari mundial sobre el carboni retingut per praderies marines fet al Centre d'Estudis Avançats de Blanes
Periodista de 3CatInfo a Girona
1 min
Els investigadors han calculat que cada hectàrea de plantes marines reté 1,5 tones de carboni i que la seva eficiència per capturar-lo és comparable a la dels boscos tropicals.
Per això, asseguren que aquestes praderies del fons del mar són claus per lluitar contra el canvi climàtic.
Entre totes les que hi ha al món retenen 40 milions de tones de carboni, segons l'estudi que s'ha publicat a la revista Nature Communications.
El coordinador de la recerca que s'ha liderat des del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Òscar Serrano, explica: "On n'hi ha més quantitat de praderies és a Austràlia", i afirma que una zona destacada és el Mediterrani, perquè hi ha la posidònia, una planta molt eficient, tot i que ocupa relativament poca superfície.
Al Mediterrani tenim la posidònia, que a nivell de petita extensió és la que té més capacitat de capturar.
Un dels investigadors mesurant una praderia (CEAB)
Les praderies marines, en risc
Tot i ser importants per a la lluita contra el canvi climàtic, els investigadors constaten que les praderies estan desapareixent per diferents motius.
Els afecta la pressió urbanística, la contaminació i l'escalfament global. De fet, Espanya és un dels 5 països on es perden més zones de plantes marines, juntament amb Austràlia, Mèxic, Itàlia i els Estats Units.
Cal promoure la seva conservació, cal refer el mal del passat, cal restaurar-les i tornar a tenir sistemes costers saludables.
Serrano argumenta que les praderies s'haurien de tenir en compte a l'hora de calcular la contaminació que deixa de generar cada país, i així hi hauria més interès per preservar-les.
Una investigadora fent treball de camp (CEAB)
Com retenen el carboni?
Les plantes marines emmagatzemen el carboni a les fulles i a les arrels.
A més a més, sota les plantes es van generant sediments que fan que una part del carboni quedi retingut en aquesta zona del sòl marí, on hi pot quedar "segrestat durant mil·lennis".
