Les pluges del gener provoquen quatre vegades més d'esllavissades que un any de sequera
Les pluges del mes de gener han provocat, com a mínim, un centenar d'esllavissades i despreniments a Catalunya, quatre vegades més dels que es registren en tot un any de sequera.
Són dades de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), encarregat del registre d'aquestes incidències i d'estudiar el territori per prevenir-les.
En el període de sequera, als geòlegs de l'institut els notificaven entre 300 i 400 esllavissades anuals i només en aquest gener, els n'han comunicat un centenar.
"Si continuem amb aquesta progressió, podem dir que estem en un moment d'activitat molt alta", explica Pere Buxó, cap d'enginyeria i risc geològic de l'ICGC.
L'aigua, el factor determinant
L'aigua, quan supera el llindar dels 300 litres per metre quadrat, es converteix en un factor que dispara el despreniment de roques i sòls, les esllavissades i els danys a les infraestructures.
"Una pluja continuada i persistent, amb pics d'intensitat, seria l'element que faria que un terreny que ja té ganes d'esllavissades ho faci", resumeix Buxó.
El vocal del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Roberto Espínola, explica que l'excés d'humitat al terreny "provoca que perdi les seves condicions naturals i es modifiqui la seva capacitat de càrrega i de resistència".
A més, l'aigua pot fer que el terreny "tingui més capacitat per empènyer, per exemple, els talussos o els murs de contenció. Té més força", conclou Espínola.
Les esllavissades del gener
La majoria d'esllavissades provocades per les pluges del gener han estat petites i s'han concentrat a les zones on les pluges han estat més intenses com el Vallès, el Maresme, l'Empordà i el massís del Port.
Justament les actuacions per la prevenció d'esllavissades i la revisió de talussos són les principals actuacions d'urgència que s'estan fent a la xarxa de Rodalies per garantir la seguretat dels trens que hi circulen.
I entre les afectacions a les carreteres, a l'Alt Empordà, una esllavissada ha obligat a tallar la carretera entre Llançà i el Port de la Selva.
El cas de Tavertet
A un nivell més local, destaca el cas de Tavertet, a Osona, on hi ha molts camins i senders afectats per esllavissades, i fins i tot una casa.
Es tracta d'una edificació construïda just a sota d'un dels cingles de Tavertet a la qual li ha caigut una roca d'unes quatre tones.
"En caure aquest roc hi ha hagut altres despreniments més petits que han quedat entre la cinglera i la casa, pressionant-la, i l'estructura ha quedat afectada seriosament", explica l'alcalde Albert Prado.
A això s'hi han d'afegir quatre quilòmetres de camins afectats per rocs que hi han caigut a sobre, arbres arrossegats i esllavissades.
En un municipi de 124 habitants i un pressupost de 340.000 euros, un problema d'una dimensió econòmica difícil d'assumir.
Malgrat el volum d'esllavissades registrades arran de les pluges d'aquest gener estem molt lluny del que va provocar el temporal Gloria el 2020. En aquell moment, l'ICGC va registrar un miler d'esllavissades, deu vegades més de les que hi ha hagut ara.
