Les protestes a l'Iran amenacen el règim: 7 claus per entendre la situació i els escenaris futurs

La violenta repressió a l'Iran, que ja ha causat dos milers de morts segons el règim iranià --ONG i fonts opositores eleven notablement aquesta xifra--, no ha aconseguit, de moment, apagar la flama de les protestes que fa més de dues setmanes van esclatar als carrers del país. 

Com en ocasions anteriors, el règim ha recorregut al manual d'estat autocràtic i ha aplicat la mateixa recepta que durant 47 anys li ha permès salvaguardar la revolució islàmica: reprimir violentament les protestes, tallar internet i les comunicacions telefòniques, acusar d'ingerència actors estrangers com Israel i els EUA, prometre reformes i demostrar la seva força i suport al carrer traient els seus acòlits a manifestar-se. 

Un conjunt de mesures amb les quals el règim dels aiatol·làs pretén que el clima de por generat, juntament amb el cansament acumulat amb el pas dels dies, desinfli les protestes i provoqui que els descontents abandonin els carrers i tornin a casa seva. 

Tot i això, alguns analistes i activistes assenyalen que aquestes protestes són les més massives que s'han viscut i tenen una repercussió per tot el país que no s'havia produït en mobilitzacions anteriors. 

Per entendre els motius de l'aixecament popular a l'Iran, qui hi ha darrere, i valorar les possibilitats que aquest cop puguin provocar un canvi de règim, la politòloga iranianocatalana i experta en relacions internacionals Anahita Nassir aporta algunes claus. 

1. L'origen de l'aixecament popular i protestes anteriors 

L'onada actual de protestes va començar el 28 de desembre del 2025 amb els botiguers del Gran Basar de Teheran abaixant les persianes de les seves botigues per mostrar el malestar amb la situació econòmica. Ràpidament, les manifestacions es van estendre a altres províncies i ciutats del país. 

Amb una inflació anual superior al 42% i amb el rial perdent el 69% del seu valor davant el dolar durant el 2025, l'economia iraniana fa temps que no aixeca el cap en un context marcat per les sancions dels Estats Units, la Unió Europea i l'ONU pel seu programa nuclear i les violacions dels drets humans, principalment. 

"Tot i que aquest cop el detonant ha estat econòmic, la població iraniana porta dècades patint repressió i lluitant per la democràcia", assenyala Anahita Nassir. La politòloga, de mare catalana i pare iranià, explica que, independentment de la guspira que les ha encès, les diferents protestes des del 1979 sempre han aglutinat els diferents malestars amb el règim. 

"A banda de la situació econòmica, l'opressió contra la dona, l'enuig amb el règim per la seva corrupció generalitzada, així com la discriminació sistemàtica que pateix un gruix important de la població per motius ideològics, socials, ètnics o religiosos, són factors de descontentament que han empès cíclicament la gent a aixecar-se", destaca Nassir. 

En aquestes dues setmanes de mobilitzacions ja s'han superat amb escreix els prop de 550 manifestants morts pels cops i trets de la policia entre el 2022 i el 2023 arran de les protestes per la mort de la jove kurda Jina Mahsa Amini a mans de la "policia de la moral" iraniana per no portar ben posat el vel islàmic. 

"Quan les persones ja no tenen els ingressos per sobreviure i amb el seu sou no poden viure dignament, en aquesta situació tan desesperant és quan la majoria de la gent s'aixeca", indica la politòloga iranianocatalana. 

2. Les dones i les minories ètniques 

Nassir destaca que un gruix important dels manifestants contra el règim són joves i dones, i també subratlla que les protestes han pres molta força en regions habitades per minories ètniques com la kurda. 

"Les dones iranianes sempre han tingut un paper molt important en totes les lluites, però el 2022, després de la mort de Jina Mahsa Amini, van liderar les protestes i ara també estan colze a colze amb els homes als carrers", detalla Anahita Nassir.

La politòloga assenyala que les dones han interioritzat i incorporat en la seva vida quotidiana "la resistència contra aquest règim que les vol oprimir sistemàticament". 

Pel que fa a les minories ètniques, Nassir assenyala que regions com el Kurdistan iranià --on la majoria de la població és sunnita, a diferència del xiisme predominant a l'Iran-- tenen una àmplia trajectòria d'activisme polític contra el règim i de lluita per reivindicar els seus drets nacionals i els de les dones. 

3. La legitimitat del règim, qüestionada pels joves 

"Les diferents discriminacions i les situacions de crisi s'interrelacionen, i aleshores hom és pobre, dona, minoria ètnica i religiosa", diu la politòloga nascuda a Teheran.

"El règim porta 47 anys reprimint la població i intentant, per tots els mitjans, mantenir-se en el poder. Aquest fet ha generat una gran escletxa entre la majoria de la població i la classe dirigent clerical i militar", afegeix. 

Nassir assenyala el paper dels joves en aquesta escletxa: "Les xarxes socials s'han convertit en un autèntic camp de batalla virtual. Aquí, els joves s'interrelacionen entre ells i és on veuen allò que voldrien tenir i que el règim els hi impedeix. Per tant, la legitimitat del règim també està molt erosionada entre el jovent." 

Segons xifres de les Nacions Unides, gairebé el 60% de la població iraniana té menys de 39 anys i aproximadament el 77% dels iranians viuen en zones urbanes. 

4. Els interessos del règim, més enllà de la religió 

Anahita Nassir destaca que el descontentament popular és conseqüència de l'absoluta divergència entre els interessos de la població i els del govern. 

"La Guàrdia Revolucionària és un monstre armamentístic i financer --en el sector de la construcció, per exemple-- que en connivència amb els clergues faran tot el possible per mantenir-se en el poder", explica la politòloga. 

Nassir recorda que la cúpula militar iraniana pertany a la Guàrdia Revolucionària, un cos fora de l'estructura de l'exèrcit regular que es va crear després del 1979 i que, lleial al líder espiritual --actualment l'aiatol·là Alí Khamenei--, té com a finalitat defensar la ideologia de la revolució islàmica. 

Més enllà d'aquest cos militar, que compta amb prop de 200.000 membres, Nassir compara el règim i els sectors socials que se'n beneficien amb les capes d'una ceba. 

"Hi ha el nucli del règim i, al voltant, totes les persones i institucions que es beneficien directament d'aquest sistema. Tot i que és molt difícil xifrar-ho, s'estima que podrien ser set o vuit milions d'iranians", indica l'experta en relacions internacionals. 

Cal recordar que la població iraniana és de 92 milions de persones. 

En aquest sentit, Nassir indica que les sancions internacionals haurien de ser molt més selectives perquè no afectin i empobreixin, principalment, la població. "Fins ara, el règim ha aconseguit vies alternatives per lidiar amb aquestes sancions i viure molt bé." 

La politòloga assenyala que les sancions han jugat un paper important en l'empobriment de la població, però la "nefasta gestió del règim encara més". En aquest sentit, Nassir destaca que no es pot comprar la retòrica del règim que "la situació és culpa dels de fora". 

5. El cost de la repressió que pot assumir el règim 

Nassir recorda que històricament la resposta del règim davant les demandes populars sempre ha sigut la repressió. En aquest sentit, tot i l'elevada xifra de morts, destaca que el règim encara té marge per reprimir més, i que aquí hi ha el quid de la qüestió: 

"Quin és el cost que pot assumir per poder mantenir l'ordre social i polític sense que, de cop i volta, es desestabilitzi tot?" 

La politòloga assenyala que l'estratègia del règim per contenir cadascuna de les protestes ha sigut adaptar-se, reprimint molt, primer, i després donant peixet. Posa com a exemple la proposta de fa deu dies del govern que oferia un bo de set dòlars mensuals per a cada iranià per comprar productes bàsics. 

6. La ingerència estrangera i els missatges de Trump 

"És evident que els Estats Units i Israel tenen interessos a l'Iran i que hi deuen tenir agents infiltrats. Però una població de 90 milions de persones no s'aixecarà simplement perquè hi hagi algun espia del Mossad", puntualitza Anahita Nassir. 

"Estem parlant d'una població molt farta que s'ha aixecat contra un règim repressiu que utilitza la força com a única eina" 

Un altre factor que se suma a la incertesa sobre com poden evolucionar les protestes és la imprevisibilitat i els missatges críptics de Trump. 

"Trump va prometre que si es reprimia als manifestants, atacarien. Recentment, també ha dit que l'ajuda 'està en camí'. Però, què vol dir exactament això?", es demana l'analista. 

Nassir indica que per fer una intervenció o llançar atacs com els del juny, "Trump hauria de tenir molt clar un pla alternatiu, que no sembla tenir ara". 

Pel que fa a les reaccions a nivell internacional, Nassir recorda que ni l'Aràbia Saudita ni els altres països del Golf ni la Xina ni Rússia s'han posicionat de forma clara en relació amb els esdeveniments. "Fins i tot, Trump ha insinuat que havien iniciat negociacions amb el règim", destaca. 

7. Possibles escenaris 

"Aquestes protestes són un punt d'inflexió. De moment, són civils i desarmades, però potser arriba un moment en què una part de les forces armades no volen disparar contra el seu poble i potser esclata una guerra civil", alerta l'analista. 

Un context caòtic amb un desenllaç incert que en determinats moments del passat ha estat provocat per intervencions de l'exterior. 

"El 1953 va haver-hi un cop d'estat instigat per la CIA i l'MI-6 per derrocar el primer ministre, Mohammed Mosaddegh,i situar al xa Reza Pahlavi al capdavant de l'estat", recorda Nassir. 

"Tot i que l'Iran és una peça clau a nivell de recursos i geopolític, la veritat és que els iranians no es mereixen un desenllaç així i han de poder buscar una solució internament", subratlla la politòloga iranianocatalana. 

Pel que fa a altres possibles escenaris, l'experta pronostica que el règim podria continuar mitjançant diferents fórmules que, en alguns casos, requeririen l'acceptació i la complicitat de la comunitat internacional. 

"En funció de com evolucionin els esdeveniments, el règim pot continuar com fins ara o, amb l'objectiu de mantenir-se, prometre apertura a canvi de l'aixecament de sancions econòmiques", assenyala Anahita Nassir. Una apertura que, segons l'analista, podria comportar que saltessin algunes figures visibles del règim, a canvi de la continuïtat d'altres del nucli dur. 

Un dels altres hipotètics escenaris --"els menys traumàtic", destaca Nassir-- seria que el règim s'obrís i permetés una transició en què, finalment, la gent pogués decidir lliurement quin sistema de governança vol. 

En aquesta hipotètica transició, el fill del xa, Reza Pahlavi, s'ha postulat com a alternativa al règim des de l'exili, tot i que és una figura que no genera gaire consens.