Les sandàlies d'espart que duien els miners fa 2.000 anys, una troballa excepcional a Huelva
L'estudi de vuit soles d'espart d'entre 2.000 i 2.400 anys d'antiguitat trobades a Riotinto, Huelva, ha permès demostrar la continuïtat d'aquest tipus de calçat durant diversos segles.
Un equip de la Universitat de Granada ha analitzat les restes de sandàlies localitzades a l'enclavament miner d'Urium, dins el complex d'antigues mines romanes de la zona, un fet que també acredita el seu ús en explotacions mineres del sud-oest peninsular.
Els resultats de la investigació s'han publicat a la revista Pyrenae i permeten documentar una tradició funcional i artesanal que es va mantenir durant diversos segles de manera continuada des de l'Edat de Ferro fins a l'època romana.
L'estudi ha permès reconstruir el procés d'elaboració d'aquest tipus de calçat i provar l'elevat nivell de coneixement tècnic que tenien els artesans que les van fabricar. De fet, l'anàlisi de les soles apunta que l'elaboració responia a una planificació precisa, en què les cordes més gruixudes i homogènies es feien servir per a les parts que havien de suportar més pes i tensió, mentre que les més fines es feien servir en elements d'unió.
Els investigadors també assenyalen que aquesta combinació de materials i usos reflecteix una producció artesanal qualificada i un coneixement avançat de l'espart, una fibra molt abundant a tot el sud peninsular.
Unes peces úniques
Els diversos exemplars de soles es van trobar dins de dues grans acumulacions de cendra procedents de la neteja de forns metal·lúrgics. Aquestes condicions van afavorir una conservació excepcional de les fibres vegetals, un material que no aguanta bé el pas del temps i és rar trobar en excavacions arqueològiques. Aquesta circumstància ha permès estudiar amb detall unes peces de les quals pràcticament no hi ha més exemplars al món.
A banda del calçat, també es va aconseguir trobar altres objectes elaborats amb fibres vegetals, com ara cordes i cistells, conservades gràcies a les mateixes condicions excepcionals del jaciment, i que destaca la importància que tenien aquest tipus de materials per confeccionar productes d'ús quotidià en l'antiguitat.
Mitjançant datació per carboni 14 sobre tres de les soles trobades, s'ha pogut establir que pertanyen a èpoques diferents. Una és del segle I dC, una altra d'entre els segles II i I aC, i la més antiga de les tres data d'entre els segles IV i II aC. Aquesta diversitat cronològica ha permès determinar als investigadors que aquest tipus de calçat va estar present en aquest enclavament miner de manera continuada durant diversos segles.
