Les tombes dels 16 migrants anònims de Formentera, la cara més dramàtica de les pasteres
"Mort al mar. No identificat." És la sòbria inscripció que apareix en 16 làpides del cementiri de Formentera. En aquests nínxols, hi reposen els cossos de migrants trobats morts a les costes de l'illa que van perdre la vida mentre intentaven arribar a Europa dalt d'una pastera.
La iniciativa de donar-los una sepultura digna ha estat del mateix enterrador del cementiri, Pepín Escandell. Creu que és "el mínim que pot fer" davant d'aquest drama que la seva illa està vivint en primera línia.
Surten sense menjar, sense armilles salvavides. Tot és un acte de valentia com perquè no se'ls pugui posar un ram de flors...
El Pepín lamenta que les làpides siguin anònimes: "És molt trist no saber qui hi ha dins." I explica que, a vegades, les autoritats tenen indicis de la identitat o la procedència de les víctimes, tot i que, si no són prou sòlids, no es pot repatriar el cadàver. Fins ara, això només li ha passat un cop.
Centenars de morts
Aquest 2025, gairebé 7.300 persones han arribat en pastera a les Balears. Les persones que surten des d'Algèria i fan aquesta ruta han augmentat un 27% respecte a l'any passat.
Més travessies també implica més morts o desapareguts al mar. Enguany, l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) calcula que 269 persones ja han perdut la vida al Mediterrani mentre intentaven arribar a Espanya, amb les Illes com a destí de la majoria d'elles.
L'any passat, segons l'ONG Caminant Fronteres, van morir 517 persones mentre feien aquesta ruta algeriana.
De fet, és l'única que creix a Espanya. Les Canàries segueixen rebent més migrants que les Balears, però allà les arribades van caient.
Per què creix la ruta algeriana?
El reconeixement de la sobirania marroquina del Sàhara Occidental per part del govern espanyol l'any 2022, i el posterior refredament de les relacions diplomàtiques entre Espanya i Algèria és un factor que explica l'augment del nombre de pasteres que surten des d'aquest país cap a les Illes.
Ho assegura, en declaracions a aquest portal, la directora de l'Observatori de Migracions de les Illes Balears, Margalida Capellà. Considera que, arran de la crisi oberta, Alger ha tingut menys incentius per interceptar pasteres que surtin de la costa durant tot aquest temps.
Això contrasta amb els pactes que Espanya ha tancat amb el Marroc i Mauritània perquè reforcin el control policial de les seves costes.
Capellà assenyala que la ruta entre Algèria i les Balears s'ha convertit en una ruta més accessible, tenint en compte -diu- que les policies marroquina o mauritana posen més dificultats per intentar arribar en pastera a les Canàries o a la Península.
Tanmateix, Espanya i Algèria miren de refer relacions. Un cop recuperats els intercanvis comercials entre tots dos països, Madrid prova ara de reforçar la cooperació fronterera amb el país nord-africà. Amb aquest objectiu va visitar Alger, a finals d'octubre, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.
Més subsaharians, menys magrebins
El perfil dels migrants arribats en pastera està canviant. Fins a l'any passat, sobretot eren algerians o marroquins. En canvi, ara els subsaharians ja són majoritaris.
La coordinadora de Creu Roja a Formentera i Eivissa, Mary Castaño, afirma que els migrants que atenen venen de llocs com Guinea-Conakry, Mali, el Senegal o, fins i tot, Somàlia, a la Banya d'Àfrica.
Són països molt més llunyans i inestables, la qual cosa converteix aquestes persones en potencials sol·licitants d'asil.
El periple és molt més llarg, el nivell de fatiga és pitjor. I creixen els matrimonis que duen menors a càrrec.
La majoria de les intervencions mèdiques que fa la Creu Roja, diu Castaño, són per cremades per culpa del sol o de l'exposició de combustible a la pell.
Per a la majoria dels migrants, però, les Illes són un lloc de pas. Tenen com a objectiu arribar a països com França, Bèlgica o Alemanya.
Formentera, porta d'entrada
Enguany, el 40% de les pasteres que han arribat a les Balears han tocat terra a Formentera. Amb només 11.000 habitants, és l'illa més menuda de totes i la que té menys recursos per afrontar aquest fenomen.
En matèria migratòria, l'acollida dels menors migrants és l'única competència que recau en el Consell Insular de Formentera, que exerceix com a govern de l'illa.
Ara bé, la consellera insular de Benestar Social, Cristina Costa, avisa que si aquesta situació s'allarga en el temps podria comportar "la fallida" de la hisenda local.
Costa explica que el seu sistema d'acollida de menors té una capacitat ordinària d'onze places, però ara mateix estan acollint 135 menors.
Argumenta que, amb un pressupost petit com el seu, qualsevol previst pot amenaçar la viabilitat econòmica del Consell Insular, i per això reclama al govern espanyol més recursos.
