L'exdirector del CatSalut diu que era impossible falsejar les dades de ferits de l'1-O
L'exdirector del Servei Català de la Salut, David Elvira, ha xifrat en 1.066 els ciutadans ferits per les càrregues policials de l'1 d'octubre. Ho ha fet en la seva compareixença com a testimoni en el judici del procés a petició d'Andreu Van den Eynde, defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva. En total, ha explicat que hi va haver 991 ferits registrats en el sistema de salut públic el dia del referèndum i 75 entre el 2 i el 4 d'octubre, que inclouen els cossos policials: 9 policies nacionals, dos guàrdies civils i un mosso d'esquadra.
Elvira ha assegurat que era impossible falsejar dades de ferits, ja que l'1-O es van seguir els mateixos criteris que s'apliquen a "grans concentracions de població" i que "no hi va haver cap circuit diferent". En la mateixa línia, ha assegurat que si algun dels ferits va necessitar més d'una atenció o diagnòstic o va anar a visitar-se a diversos centres, el sistema "concilia totes les dades perquè no es comptabilitzin més d'un cop".
Andreu Van den Eyden: Quan un pacient va ser atès en més d'una ocasió en els seus serveis, es va comptabilitzar un sol cop o dos?
David Elvira: L'informe correspon a les persones ateses, per tant, una persona que fos atesa més d'un dia o el mateix dia en més d'un centre, el que fa el sistema és conciliar les interaccions i totes les dades sanitàries de què disposàvem perquè no es comptabilitzés més d'una vegada aquest registre.
En aquest sentit, a preguntes de la defensa de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha dit que el Departament de Salut "mai va posar en dubte" les dades perquè forma part d'un "registre que omplen els professionals".
Només es comptabilitzen els atesos en centres públics
Ara bé, com ha aclarit, aquestes xifres només compten els ferits registrats en el sistema públic i no tenen en compte atencions que s'haguessin pogut fer en mútues o centres privats, ni als serveis mèdics propis de les policies.
Elvira: El registre va ser basat en les atencions que es van realitzar en centres del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya. Per tant, si hi va haver alguna atenció en algun centre fora del SISCAT, no va ser inclòs en aquest registre.
Van den Eyden: Per tant, si algun ferit en l'1-O hagués anat a una mútua s'hauria de sumar als 1.066?
Elvira: Sí. Si el centre no forma part del SISCAT, no hi consta.
Elvira ha explicat també que va compartir aquestes dades amb el Ministeri de Sanitat, i ho ha qualificat de "bon exercici de transparència". Després de dir que des de l'Estat "no era que posessin en dubte les dades sinó la necessitat de tenir més informació", ha recordat que el Ministeri tenia les dades en virtut del 155 i que no va demanar-ne cap modificació.
L'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, ha qüestionat el títol de l'informe per referir-se a "ferits per les càrregues policials dels cossos espanyols". I Elvira ha justificat que era una denominació que "es corresponia amb les actuacions policials".
La majoria dels ferits atesos en 92 centres sanitaris
L'exdirector del CatSalut ha especificat que al voltant del 20% dels ferits els va atendre el servei d'emergències mèdiques, però la resta es va fer en 92 centres sanitaris: 38 hospitals, 40 centres d'AP i 40 centres d'atenció continuada, i altres es van atendre en centres d'urgències d'atenció primària.
La majoria dels ferits ho van ser per contusions i policontusions, però també per fractures, crisis d'angoixa i traumatismes cranials, d'esquena o lumbars. Entre els 5 ferits més greus, traumatismes cranials que havien donat de vegades alguna crisi hipertensiva, la pèrdua de l'ull de Roger Español i també un infart.
La distribució dels ferits, ha assegurat també, va ser molt desigual. Un de cada quatre dels atesos ho va ser a la regió sanitària de Girona, quan representa només l'11% de la població. O, per exemple, a la regió sanitària del Pirineu-Aran, que, amb un 0,8% de la població van tenir un 12% de les atencions sanitàries, més que totes les sumes de totes les regions de Barcelona, que representen el 44% de la població.
