Megan Hess, condemnada a 20 anys de presó, durant una entrevista el 2016 (Reuters/Mike Wood)

L'exdirectora d'una funerària i la seva mare, a la presó per trossejar cadàvers i vendre'ls

La venda d'algunes parts del cos dels difunts està poc regulada als EUA; en tot cas, requereix l'autorització de les famílies, i les dues dones falsificaven la documentació
Redacció/Agències
4 min

Vint anys de presó per disseccionar cadàvers i vendre diverses parts del cos sense l'autorització de les famílies. És la condemna que la jutge ha imposat a Megan Hess, l'antiga propietària d'una empresa funerària de Colorado, als Estats Units.

Es calcula que almenys va esquarterar 560 cadàvers mentre estava al capdavant de la funerària Sunset Mesa.

Hess, de 46 anys, també dirigia una entitat que, precisament, es dedicava a gestionar donacions de cadàvers, Donor Services, des del mateix edifici de Montrose, a Colorado.

L'han empresonat per frau als familiars dels difunts, un delicte del qual ja es va declarar culpable durant el judici, el juliol passat.

La mare de Hess, Shirley Koch, de 69 anys, ha estat condemnada a 15 anys de presó i també ha reconegut els fets. De fet, era la mare qui s'encarregava de disseccionar els cossos, segons els informes judicials.

Les parts del cos, com cames, braços i caps, es venien a empreses vinculades a la formació mèdica, que no sabien que les adquirien de manera fraudulenta.

El fiscal, Tim Neff, va declarar durant el judici:

Hess i Koch van utilitzar la funerària per robar cossos i parts del cos. Feien servir formularis de donació fraudulents i falsificats. Aquesta conducta ha causat un immens dolor emocional a les famílies.


Cendres barrejades

Els fiscals també consideren que l'estafa és de "naturalesa macabra". En molts casos, Hess va mentir a les famílies que havien escollit incinerar els familiars i els va cobrar 1.000 dòlars per cada procediment, que mai no es va arribar a fer.

Afirmen que més de 200 famílies van rebre urnes que contenien una barreja de cendres amb restes de diferents cadàvers.

Durant el judici, una vintena de testimonis van descriure "l'horror" que van sentir en descobrir què els havia passat als seus familiars".

Erin Smith, una de les participants, va declarar:

Van vendre els genolls, les espatlles i els peus de la meva mare. Ni tan sols tenim un nom per descriure un crim tan atroç.

L'advocat de la principal condemnada ha lamentat que Megan Hess hagi estat "tractada injustament com una bruixa, un monstre o un dimoni, quan en realitat és un ésser humà amb problemes, la conducta de la qual es pot atribuir a una lesió cerebral que va tenir als 18 anys".

En conèixer la sentència, dimarts 3 de gener, Hess no va voler fer cap comentari. La seva mare va dir que assumia la responsabilitat dels actes i va demanar perdó.

La jutge, Christine M. Arguello, ha decretat presó immediata i ha lamentat que el fet que l'acusada "es negui a assumir qualsevol responsabilitat és molt preocupant". La condemna l'hauran de complir en una presó federal.

Venda de parts del cos

Als Estats Units, vendre òrgans com el cor, els ronyons o els tendons és il·legal. Per poder fer trasplantaments, cal que siguin donacions i no es remuneren els donants.

En canvi, hi ha empreses que venen parts del cos de persones difuntes com braços, caps o espines dorsals. Són casos especials i sovint es vinculen a àmbits com la investigació o l'educació.

Això és el que feien les dues condemnades, i és un aspecte molt poc regulat per la llei federal. El que està clar és que sempre es requereix l'autorització de les famílies, un procediment legal que elles van incomplir sistemàticament.


Investigació periodística

El cas el va destapar una investigació de l'agència de notícies Reuters, entre el 2016 i el 2018. Es van centrar en la venda de parts del cos als Estats Units, una pràctica que està molt poc regulada.

Extreballadors de la funerària van explicar als periodistes que Hess i Koch desmembraven cadàvers de manera no autoritzada i, un cop publicat el reportatge, l'FBI va inspeccionar les instal·lacions i va detenir les dues dones.

Avui és notícia

Més sobre Estats Units

Mostra-ho tot