L'èxit de les coses petites
Us saludem avui des d'Alcarràs, al Segrià. Un poble amb 9.000 habitants que des de fa un parell de mesos tothom sembla haver situat al mapa.
Alcarràs és el títol de la primera pel·lícula catalana que recull l'Os d'Or de la Berlinale. Una fita que no s'havia assolit mai fins ara. Avui la pel·lícula es preestrena a Lleida i divendres arribarà a totes les sales de cinema. És l'èxit de les coses petites. El triomf de les coses ben fetes, sense soroll, amb delicadesa, coherents i autèntiques.
La demostració que fer cinema en català és rendible no només econòmicament, també des del punt de vista del reconeixement del talent i de l'aplaudiment de la crítica i del públic.
El fet que "El matí de Catalunya Ràdio" l'estiguem fent des d'aquí, que el poble estigui revolucionat amb la preestrena, que una catorzena de sales de cinema de la zona hagin reobert després de mesos o fins i tot anys tancades per projectar-hi "Alcarràs"... tot això consolida l'èxit.
Una pel·lícula d'aparença petita, però enorme en el fons. Que situa la vida al camp, la lluita per la supervivència de la pagesia en el centre. Que fa fer-se preguntes. Quin sentit té girar l'esquena a la terra? Arrencar presseguers per posar-hi plaques solars. Sacrificar vaques -com ens explicava ahir un ramader d'Osona- perquè no surt a compte la llet que produeixen.
Avui som a Alcarràs, perquè la ràdio pública connecta amb els valors que representa la pel·lícula de la Carla Simón. La terra, la llengua i la seva gent. El bon cinema.
Parlarem amb la Carla Simón, amb els actors d'Alcarràs, amb l'alcalde i els veïns, que estan tots pletòrics.
Parlarem també de seguida dels 2,5 milions d'euros de patrimoni del rei Felip i dels 44.000 milions de dòlars que Elon Musk pagarà per Twitter. Dues pel·lícules que aspiren -en aquest cas- al premi a la pitjor comèdia i a la pitjor de ciència ficció.
