L'extraordinari viatge de quatre joves tocats per la guerra, a "El cim"
Quatre joves són el centre d'aquesta expedició extraordinària al cim del Kilimanjaro, al nord-est de Tanzània. No es coneixen entre ells, però comparteixen la dura experiència d'haver fugit de la guerra en diferents moments i països.
La Safa Lujain al-Sinan i l'Adnan Almousa són sirians i la guerra els ha deixat cicatrius físiques i emocionals. La Tania Tverdoklib és ucraïnesa i la Shaqayeq Ebrahimkil, afganesa. Qui els ha unit i els ha portat a superar el repte de pujar una muntanya de 5.895 metres és Arwa Damon, excorresponsal de la CNN i fundadora de l'ONG INARA (Xarxa Internacional d'Ajuda, Consol i Assistència). Vint anys cobrint diversos conflictes arreu del món la van portar a voler-hi intervenir.
He vist l'efecte que tenen les guerres en l'ànima de les persones: la fan miques. És per això que vaig fundar l'organització benèfica INARA. Va arribar un moment en què volia ser alguna cosa més que un simple testimoni.
La periodista explica que INARA ha organitzat aquesta expedició per conscienciar el món sobre l'impacte de la guerra.
Encara que pugui semblar una idea esbojarrada, jo abans feia molta muntanya i sempre he pensat que, d'alguna manera, em va ajudar. Va fer que la foscor es comencés a dissipar.
L'Adnan, el refugiat sirià que viu a Manresa
L'Adnan tenia 14 anys quan un franctirador li va disparar un tret a l'esquena mentre anava a comprar el pa. Va ser a Síria, durant la guerra.
Després de l'atac, em vaig aïllar i no volia veure ningú. Més endavant, em vaig adonar que la vida no s'atura. I vaig pensar: 'Molt bé, t'han disparat, ets paralític, però la vida continua'. Vaig començar a fer esport per aprendre a controlar el cos i ser prou fort per anar a qualsevol lloc. Quan expliquin la història de la meva vida, vull que diguin com vaig lluitar per arribar on soc.
La periodista de TV3 Txell Feixas es va fer ressò de la seva història, l'escriptora Empar Moliner en va veure la crònica i va impulsar que Catalunya Ràdio engresqués la marató de Barcelona i la Generalitat per, entre tots, fer possible el trasllat de l'Adnan a Catalunya. El jove va arribar a temps de córrer la popular cursa el 2017 i es va quedar a Manresa, on viu centrat en l'esport.
El seu ascens al cim, en cadira de rodes, és complex; en molts trams l'han de carregar, però en cap moment perd la determinació, que desperta l'admiració dels companys.
L'expedició també és difícil per a la Safa, que als 12 anys va patir cremades molt greus quan estava rescatant els germans de la casa en flames. La família s'havia refugiat al Líban fugint de la guerra de Síria.
Els pares no volien que fóssim les pròximes víctimes de les bombes. Diuen que no es pot patir un dolor més gran que quan et cremen viu. Hi ha persones que han patit cremades com les meves i que no poden fer vida normal. No poden ni sortir de casa. Jo he estudiat i he tirat endavant.
La Safa ha de fer un esforç molt més gran que la resta, ja que els pulmons li van quedar afectats pel fum inhalat durant l'incendi. Li costa seguir el ritme del grup i sovint es queda endarrerida.
Mentre camino, torno a sentir la pudor com si em sortís del cos socarrimant-se. L'incendi ha estat enterrat dins meu durant set anys i ara torna a sortir. No és gens agradable reviure-ho, però em sembla que aviat s'acabarà.
Confidències i complicitat
El grup el formen, a més dels quatre protagonistes, algun familiar, traductors, portadors i l'equip de rodatge. Els capitaneja Mostafa Salameh, palestí refugiat a Kuwait. Ell és qui en els moments més difícils mira de motivar els joves, com quan la Safa verbalitza que no pot seguir.
El que has viscut és molt més dur que pujar a l'Everest, molt més dur que un milió de Kilimanjaros. La muntanya que has escalat és molt més alta que les que hem escalat nosaltres. Entesos? Tingue-ho present.
Entre caminades i descansos, en les parades que fan per passar la nit o per menjar, els joves es van coneixent. La guerra centra moltes de les converses. El film ofereix moments d'autèntica companyonia.
La Tania i la Shaqayeq comparteixen habitació. La ucraïnesa explica: "Ningú s'imaginava que algun dia hi hauria una guerra al nostre país." I la Shaqayeq li respon:
Jo vaig néixer enmig d'una guerra. Vam fugir perquè vam haver de triar entre la vida o la mort.
El documental mostra les imatges de vídeo diari que la Tania va enregistrar durant les primeres setmanes de la guerra d'Ucraïna. Ella i la família es van refugiar al soterrani de casa. En un mes va enterrar set amics i finalment va decidir marxar del país. La seva mare, present en el documental a través de les videotrucades que es fan, s'hi va quedar.
La Shaqayeq va fugir de l'Afganistan seguint la "ruta il·legal", com van fer molts altres: un periple duríssim des de Turquia i a través de l'est d'Europa, fins a arribar a Alemanya.
Quan vaig arribar a Alemanya, em vaig trobar molts entrebancs. Tenia malsons. Cridava i xisclava. Vaig tenir depressió. Em vaig passar tota una setmana sense parlar, i la mare em va haver de portar a l'hospital. A la unitat on em van ingressar hi havia gent que havia intentat suïcidar-se. Ella n'era una.
"El cim"
L'esforç que han de fer l'Adnan i la Safa és, en alguns moments, immens. La resta els ajuda i els anima. L'ascens té trams selvàtics, mig desèrtics o rocallosos i, a mesura que guanyen alçada, l'oxigen suplementari es fa imprescindible.
A l'esforç físic s'hi suma el difícil tràngol de reviure la guerra a través dels relats que comparteixen amb el grup. Però d'això tracta aquest viatge, de compartir la dura experiència viscuda, en conflictes i països diferents, i dir, alt i clar: "No a la guerra."
La Shaqayeq no va arribar a conèixer el pare, que va morir d'un tret mentre es desplaçava amb cotxe. La seva mare, periodista crítica amb els talibans, era l'objectiu d'un atemptat que va matar tot un equip de televisió amb qui ella, de fet, no viatjava. La Shaqayeq va fugir de l'Afganistan per salvar la vida.
L'Adnan va quedar paraplègic als 14 anys pel tret d'un franctirador durant la guerra de Síria. Va superar la depressió i es va proposar entrenar-se per enfortir el cos. Ha estat la primera persona al món que, amb un 80% del cos paralitzat i amb cadira de rodes, ha finalitzat la Spartan Beast, una cursa d'obstacles de mitja marató.
La família de la Safa va marxar al Líban fugint de la guerra de Síria. Vivien en un habitatge molt precari, de finestres sense vidres. Una matinada, mentre dormien, una espurna del foc amb què s'escalfaven va saltar a un matalàs i es va calar un foc que va destruir la casa. Mentre ajudava els germans a sortir, una bombona de gas li va explotar a la cara. El foc la va embolcallar i van passar 15 minuts abans que una dona el pogués apagar.
La Tania va marxar d'Ucraïna després de veure morir set amistats en un mes. Pateix per la vida de la seva mare, que va decidir quedar-se al país tot i la guerra.
El documental "El cim" ("Seize the summit") està disponible a la plataforma 3Cat i s'emetrà en l'últim programa del 2025 del "60 minuts", el diumenge 21 de desembre, a les 23.00, pel 33.
