L'extrema dreta ja no els fa por, ni vergonya
Els francesos enterren el seu sistema de partits, la dreta i l'esquerra tradicionals que s'alternen al poder des de fa més de mig segle s'esfondren. Humiliació dels socialistes, que pràcticament desapareixen (el partit de Miterrand, de Jospin, d'Hollande!), però també debacle de l'últim reducte del gaullisme de Sarkozy, de Chirac, de Giscard. El bipartidisme, la vella política, amb prou feines suma el 7%, mentre el populisme ultra sedueix un de cada tres electors, connectant amb les angoixes, econòmiques i culturals, que els provoca la globalització, sobretot entre les classes més populars, el precariat, el món rural i la França perifèrica i dels marges.
Pot semblar un déjà vu, una repetició del 2017, aquest tots contra Le Pen, una altra vegada, però no ho és. Aquest cop és una amenaça real. És poc menys que un canvi de règim, un gir cap a l'autoritarisme identitari de la cinquena república, cau una frontera simbòlica, és un adeu a una certa França. L'extrema dreta és el nou centre de gravetat: els conservadors li han comprat el marc mental i l'esquerra està massa ocupada amb les seves escissions suïcides i lluites d'egos i capelletes: fins a sis candidats diferents que, ni sumant tots els seus vots, arriben a l'extrema dreta.
Potser el vot republicà amb la pinça al nas tornarà a salvar aquesta tercera pilota de partit dels Le Pen, 20 anys després. Però què passarà d'aquí cinc anys? La campanya de blanqueig i desdemonització ha funcionat, Zemmour la fa semblar moderada, amb la seva teoria de la gran substitució (venent que l'islam és incompatible amb els valors republicans i proposant l'expulsió de tots els immigrants que no s'assimilin). Macron pretenia guanyar sense fer campanya, però l'augment de preus i la pèrdua del poder adquisitiu que ja va revoltar les armilles grogues li han acabat explotat a la cara. I això en un país amb molt menys atur, molta menys inflació, més ric que el nostre i que fins i tot ja ha tret les mascaretes.
Europa se la juga a França i Orban i Putin es freguen les mans, precisament avui que VOX estrena govern, per primer cop, a Castellà i Lleó.
