L'hospital Arnau de Vilanova investiga l'impacte de plàstics i pesticides en la salut dels infants

Cada vegada hi ha més evidències que l'aire contaminat, els pesticides o el contacte amb plàstics i productes químics tenen un impacte en el desenvolupament i les malalties dels nens. En aquest camp, l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida va posar en marxa la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica, on atenen sobretot casos d'obesitat infantil, asma, al·lèrgies, alteracions de les tiroides i pubertat precoç.

Als pacients els analitzen l'orina a la recerca de tòxics i també fan un qüestionari a les famílies relacionat amb l'alimentació, el pes dels plàstics en els hàbits de consum o l'entorn on viuen els infants.

Pubertat avançada

Un dels casos que tracten més sovint és la pubertat precoç. En aquest àmbit, s'està estudiant si l'exposició a substàncies tòxiques --els coneguts com a disruptors endocrins-- altera el desenvolupament hormonal de les nenes.

La responsable de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica, la doctora Paula Sol Ventura, explica que un estudi liderat per la Universitat de Granada va demostrar que les nenes amb pubertat precoç presentaven alts nivells de bisfenol (BPA), un compost químic sintètic present en plàstics i envasos.

Justament la Unió Europea va prohibir l'any passat l'ús del bisfenol en productes que estiguin en contacte amb els aliments. I detalla també algunes de les pautes que han de seguir les nenes que presenten aquestes alteracions:

També atenen consultes preventives, com la de l'Anna, mare de dos bessons de nou anys.

L'impacte dels pesticides

L'altre focus el posen en els pesticides. Per exemple, alguns productes, com el DDT, tot i que fa anys que estan prohibits a Europa, encara es detecten perquè són molt persistents.

De fet, Ventura explica que "fins fa un temps trobàvem presència de DDT a la sang de les dones embarassades." Per això s'està fent un estudi a tot Catalunya sobre l'impacte dels pesticides d'ús diari, amb el focus posat sobretot a la zona de Lleida, perquè, tal com explica Ventura:

Però també s'està estudiant l'impacte que tenen els pesticides que s'apliquen sobre els aliments que ingerim. El contacte amb pesticides s'analitza a través dels qüestionaris i les anàlisis d'orina que fan als pacients.

Factors ambientals en les al·lèrgies

Un altre dels casos que s'estudien són les al·lèrgies, que estan canviant amb el canvi climàtic.

L'augment de les temperatures o les tronades intenses acaben avançant o allargant la primavera i, segons explica l'al·lergòloga pediàtrica Alba Gairí, ja es detecten casos on "una mateixa planta té un procés de pol·linització més llarg" i reconeix que això altera els patrons de l'al·lèrgia estacional amb què es treballava fins ara.

Un altre factor que agreuja els símptomes dels infants al·lèrgics --com l'asma, la rinitis o la bronquitis-- és la contaminació: "Els contaminants se'ns dipositen a les vies respiratòries i inflamen la paret", un fet que se suma a la inflamació que ja provoca la mateixa resposta als agents al·lèrgens i que deriva en problemes més greus.

Col·laboració amb la unitat de referència d'Olot

Els estudis de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica els fan en col·laboració amb la unitat de referència sobre aquest àmbit que hi ha a Catalunya, la de l'Hospital d'Olot, que té 10 anys de trajectòria i recentment ha estat reconeguda per les Nacions Unides. De fet, es tracta de la primera entitat reconeguda a l'Estat dintre del Children's Environmental Health Collaborative per la seva feina estudiant l'impacte del canvi climàtic i la degradació ambiental en la salut maternoinfantil.

La unitat d'Olot es va posar en marxa l'any 2016 i es dedica principalment a estudiar i avaluar l'exposició d'infants a determinats factors que puguin afectar la seva salut, a més d'oferir un servei d'atenció a embarassades d'alt risc ambiental per exposició a drogues o altres tòxics.